Condemnen a tres anys i mig a la parella del 'príncep de Hohenlohe' per una estafa piramidal
El Tribunal ha considerat provat que l'empresària, entre 2009 i fins a la seva detenció en 2012, realitzava dos tipus d'operacions fraudulentes
PalmaLa Secció Primera de l'Audiència Provincial de les Balears ha condemnat la parella del fals "príncep de Hohenlohe", una empresària espanyola, com autora d'un delicte continuat d'estafa a la pena de tres anys, sis mesos i un dia de presó. A més, se li ha imposat una multa que haurà de pagar durant nou mesos amb una quota diària de 25 euros (6.750 euros en total) i haurà d'indemnitzar els perjudicats amb més de vuit milions d'euros, en concepte de responsabilitat civil.
D'altra banda, el Tribunal ha absolt la dona dels delictes de falsedat documental, apropiació indeguda, insolvència punible i administració deslleial. No obstant això, la Sala ha acordat prohibir definitivament a la mercantil European Investment and Consulting Trust, SLU i Balearic Island Investment dur a terme qualsevol mena d'activitat, encara que sigui lícita, i haver-se de lliurar als despatxos oportuns per l'anotació d'aquesta prohibició en el registre mercantil corresponent. En la resolució, el Tribunal ha considerat provat que l'empresària, entre 2009 i fins a la seva detenció el 2012, realitzava dos tipus d'operacions fraudulentes.
La primera d'elles consistia en captar inversors privats perquè prestassin diners a persones amb necessitats de liquiditat i que contactaven amb ella a través d'anuncis publicats a diaris espanyols, anglesos i alemanys. Es tractava de préstecs que generaven un alt tipus d'interès per a l'inversor i que es garantien amb hipoteques sobre l'immoble titular de la persona que rebia els diners i amb el contracte protocol·litzat davant el notari. Mitjançant aquest contracte l'acusada rebia una comissió que habitualment era del deu per cent de l'import total de l'operació. A més, la processada retenia part dels diners en concepte de dipòsit que es formalitzava davant un notari diferent.
La segona operació, més habitual, era la de captar clients oferint-los beneficis en concepte d'interessos si decidien invertir els seus diners a través de la mercantil de l'acusada. "Sense informar els clients que es creien inversors que no es realitzarien inversions de cap tipus, ni operacions financeres que poguessin generar els altíssims interessos que oferien", han destacat les magistrades.
Segons la sentència, aquests clients "tampoc coneixien que les retribucions dineràries que lliuraven s'efectuaven amb els ingressos que rebien dels nous clients, i creaven així una estructura fraudulenta piramidal". La Sala ha assenyalat que la condemnada, "des d'un inici, no tenia intenció de pagar els interessos ni retornar els diners". El Tribunal així ho ha apreciat "perquè les societats mancaven d'activitat mercantil susceptible de generar els recursos necessaris per satisfer els altíssims interessos pactats i retornar el capital lliurat". Segons la resolució, el destí conferit als diners que rebia la condemnada, en part, anava destinat al pagament d'interessos amb la finalitat d'atreure per a si noves inversions del mateix o de diferent client i, en part, "per a mantenir l'elevat nivell de vida del qual gaudia".