Els conductors de Palma es passen 59 hores anuals en embossos

PalmaEls ciutadans de Palma són els segons d'Espanya que passen més temps en embossos, amb 59 hores a l'any, únicament superats pels de Barcelona. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Fòrum de la Societat Civil en la presentació de la segona part del seu informe Evolució de les Transicions, centrat en aquest cas en la transició mediambiental. Una altra dada que dona mostres de la saturació motòrica de Mallorca és que se situa en desena posició estatal pel que fa al temps que es passa aturat en embossos en trajectes de 10 km, amb una mitjana de 14 minuts.

L'informe, presentat avui, analitza la transició en matèria de mobilitat, energètica i marina. Pel que fa a la primera, es divideix entre interna i externa. El document constata que entre 2019 i 2022 s'ha produït un descens en l'arribada de passatgers, tant per via aèria com per via marina. El nombre de passatges de l'aeroport de Palma ha passat de 29.721.142 el 2019 a 28.573.364 al 2022; el nombre de creuers comptabilitzats per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears, de 596 a 496; el de creueristes, de 2.220.132 a 1.302.579. Finalment, els passatgers arribats en línies regulars són els únics que han pujat, d'1.089.000 a 1.269.169.

Malgrat la millora de pràcticament la totalitat dels indicadors, l'informe considera que s'emmarca en la “situació derivada de la crisi sanitària i l'encariment dels combustibles, amb la seva traducció en els preus dels bitllets”. En el cas de les línies regulars, es determina que pot tenir l'explicació en la “tendència a l'alça del turisme estatal i en les restriccions que van tenir molts països estrangers durant la fase més aguda de la pandèmia”. En la menor arribada de creuers hi ha influït la limitació del Govern aprovada el 2021, que estableix un “límit de tres vaixells diaris, dels quals només un pot superar les 5.000 places”. Malgrat tot, l'informe alerta de l'interès mostrat pels "actors econòmics i polítics per assolir i superar els resultats turístics de 2019", i dels seus efectes en la mobilitat i la contaminació.

Pel que fa a la mobilitat interna, el document constata que el nombre de cotxes matriculats a Mallorca ha augmentat en 8.729, després de passar de 578.231 a 586.960, així com l'increment dels cotxes elèctrics, que passen del 0,9% del total al 6,96%. Algunes dades positives són que el nombre d'usuaris de metro ha crescut i la càrrega de la via de cintura s'ha moderat, encara que s'espera que els resultats de 2022 experimentaran un repunt, lligat, entre d’altres, a la recuperació del turisme i dels vehicles de lloguer. Malgrat que la taxa de motorització va baixar entre 2019 i 2021, les Illes Balears presenten un valor de 0,6 cotxes per habitant, que situa l’arxipèlag en la posició 87 del rànquing europeu.

Aposta per les renovables

Pel que fa a la transició energètica, l'informe estableix que la dependència externa ha passat d'1.694.841 MWh el 2019 a 602.734 (13% del total). En relació amb aquest punt, el document considera que les Balears tenen una gran dependència energètica externa, pel fet que el 93% de l'energia primària consumida és importada. És per aquesta raó que fixa com a objectiu assolir una “major generació local i renovable, per potenciar la sobirania energètica del territori”. Aquest fet, "disminueix la dependència respecte de les fluctuacions dels preus dels mercats internacionals", assenyala l'informe.

Quant a la capacitat d'energia renovable, tots els valors estudiats han experimentat una millora. N'és un exemple l'increment del 6,76% en el període 2019-2022 en el percentatge d'energia renovable instal·lada. En producció de renovables, s'ha passat de 273.732 MWh el 2019 a 404.150 (7,4% de la generació total del 2022).

L'informe exposa que, malgrat que les Balears són un dels territoris amb menor penetració de renovables, el ritme d'instal·lació ha augmentat, fins a arribar al 12,4% de la potència total instal·lada, "lluny, però, de l'objectiu del 32% el 2030 establert per la UE". Per tant, el document considera que el ritme de creixement és inferior a l'esperat per assolir els objectius. Les conclusions de transició energètica són que, “malgrat que se n'ha accelerat la implantació, el ritme és lent, i s'està fent de la transició energètica un negoci per a empreses d'arreu del món". A més, s'estableix la necessitat d'un canvi “molt més profund”, que també requereix una “transformació sistèmica que permeti canviar patrons de consum i reduir la demanda energètica de la societat”.

Temperatura marina, en augment

La transició marina és el tercer dels àmbits en els quals se centra l'informe. En aquest cas, s'observa que la superfície marina protegida estricta ha passat de 43,31 km/2 a 44,13 km/2, mentre que la protegida a través de reserves d'interès pesquer ha augmentat de 632 a 664 km/2. Una dada negativa, en canvi, és que el nombre de permisos de busseig en reserves marines ha passat de 59.974 a 69.200, així com l'increment de les llicències de pesca recreativa, que han passat de 43.408 a 46.731. Respecte de la gestió responsable del medi marí, el cabal depurat no sanejat ha experimentat una davallada de 177,83 m3, mentre que els punts de mostreig a platges amb qualitat d'aigua òptima han davallat de 166 a 145.

Pel que fa a l'adaptació de les zones costaneres al canvi climàtic, l'estudi constata que la temperatura superficial de la mar balear en els mesos d'estiu no atura de créixer. D'acord amb les dades aportades, els últims quaranta anys la temperatura de la mar ha augmentat 1,43 graus de mitjana, amb una tendència d'increment de 0,36 graus per dècada. Precisament l'any 2022, assenyala l'estudi, “ha estat molt càlid, i a l'agost es van registrar màximes de 29,2 graus, que van significar una anomalia de 3,3 graus”.

En relació amb la transició marina, l'informe considera que tant a Espanya com a les Balears "existeix una falta de rigor en el compliment de la legislació en temàtica marina i una falta d'implicació de les entitats responsables". Malgrat que en els darrers anys, vinculats a la pandèmia, hi ha hagut una certa millora d'alguns indicadors, es determina que "l'any 2022 suposa un punt d'inflexió, quan es corre el risc de tornar als valors de contaminació, càrrega de ports i destrucció d'ecosistemes de l'època prepandèmia". Per tot això, s'insta a "continuar augmentant els percentatges de superfície marina protegida, garantir que no s'augmenta el nombre d'amarraments a ports esportius, així com controlar el nombre d'immersions en zones protegides".