T'han dit mai que ets més beneit que en Pep Merda?

PalmaSi et comparen amb en Pep Merda, segur que ja saps que no és una cosa bona. A aquest personatge imaginari de la cultura popular illenca li atribueixen moltes de qualitats i no n'hi ha cap que sigui bona: beneitura, pardaleria, curtor o manca de seny. Ningú no l'ha vist mai, en Pep Merda, però sol sortir a rotlo en converses informals, quan qualcú en diu, o en fa, qualcuna de grossa. Al costat d'en Pep Merda hi ha altres personatges que gaudeixen de la mateixa fama, encara que els seus nivells de popularitat no són tan elevats. D'en Denga i d'en Trompes, diuen que, si un és colló, l'altre ho és més. I si a una persona li diuen que en Tem no l'agafa, no vol dir que sigui una persona ràpida, sinó que la seva curtor és tan grossa, que en Tem, qui ja és curt a bastament, no l'arriba a agafar mai. En definitiva, si et diuen que en Tem no t'arriba a la sola de les sabates, pots començar a passar pena.

La comparança amb tots aquests personatges populars suposa una ofensa per a qui la rep, però el repertori d'insults tradicionals de les Illes Balears suposa un catàleg molt més ampli. Molts d'aquests mots ofensius no sempre tenen entrades al diccionari. N'hi ha amb orígens incerts, i d'altres provenen d'una variació del significat originari. Com, per exemple, el cas de 'beneit', que prové de 'beneït', és a dir, persona que ha rebut la benedicció. No és difícil seguir l'evolució del mot: una persona 'beneïda' és una persona bona, tota de Déu. I, clar, de ser bo a ser colló, de vegades just hi ha una passa.

Aquesta mena d'adjectius, els solem utilitzar per expressar-nos quan ens enfadam o estam dolguts, són una de les parts del vocabulari més dinàmiques i vives, ja que, la gran majoria s'han mantingut al llarg del temps per tradició oral. Només a Mallorca hi ha més de 200 insults. Tot i que a cada poble en tenen alguns de propis, us deixam una llista d'alguns dels més populars:

Capsigrany

Que té poc seny o és un cap buit. La paraula 'capsigrany' fa referència, en el seu origen, a un ocell insectívor, amb les ales i la coa de color negre, i el pit d'un color més blanquinós. La seva característica principal és que té un cap petit. Antigament també es deia capserigany, format per cap i el mot llatí sericaneus, que vol dir 'amb aspecte de seda'.

Bugadera

O xafardera. Referent a una dona que sempre ho vol saber tot. Prové del fet que les dones es contaven els successos del poble o dels veïns quan anaven a fer la bugada. En l'actualitat tant es pot utilitzar per designar una dona com un home, a qui també li poden dir maldeventrós o madeventrosa, perquè tenir 'mal de ventre de qualque cosa' significa que algú té ganes de saber una cosa que, de moment, desconeix.

Entabanat

O embambat. De 'bambo', 'bamba', alteració i variant de 'babau', vol dir que resta amb l'ànim suspès en la contemplació d'una cosa. Un sinònim d''entabanat' seria 'empardalat' .'Entabanat' també es diu d'una persona que s'ha deixat enganyar per qualcú amb falses promeses i esperances, segurament amb el fi que faci alguna cosa. El seu origen és discutit, tot i que sembla que prové de 'taba', una forma col·loquial de conversa, tot i que possiblement amb un significat relacionat amb el fet de mentir.

Colló

És sinònim de 'beneit' i prové del llatí colĕōne. Per definició, és un home curt d'enteniment o mancat d'energia. A més, fa referència als testicles.

Bagassa

'Bagassa' és sinònim de 'prostituta'. És un nom que traspua masclisme i que s'utilitzava per designar una dona poc feinera, deixadota o malgirbada. La paraula prové d'una altra, 'bagàs', que és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció de la canya.

Xitxarel·lo

Derivat del mallorquí xítxero 'pèsol', llatí cĭcer, - ĕris, 'cigró', tots dos mots amb terminacions que acusen un influx mossàrab. Fa referència a un jove que vol ser tingut com a adult però encara li manca experiència i és petit, com el cigró.

Estaquirot

Persona aturada, inútil, que fa nosa. No hi ha res que el faci moure. Per extensió, podria ser un espantaocells. D''estaca', probablement d’un germànic gòtic stakka, mateix significat.

Cap de fava

Curt de vista o d'enteniment. Existeixen múltiples combinacions d'aquest insult combinat amb cap, ja que fa referència a algú que té el cap petit, com una fava, o que té el cap buit, sense contingut, com un 'cap de suro'. A més, l'associació de llegums i verdures amb l'activitat eròtica i sexual ve de molt lluny; una creença antiga atribuïa virtuts afrodisíaques als aliments i llegums que suggereixen o aparenten un òrgan sexual.

Borinot

Dit d'algú que mai no calla, que hom té sempre al davant, etc. Probablement, de 'borinar' ('perforar'), o 'burinar' 'cisellar', per la tendència de l'insecte a furgar en cavitats, o de 'borinar' ('fer fressa').