Confinada al consolat per evitar entregar la filla

BarcelonaUn procediment judicial per la guàrdia i custòdia d’una nena de set anys s’ha convertit en un conflicte diplomàtic entre Espanya i l’Uruguai. Des de divendres, efectius dels Mossos d’Esquadra custodien la seu del consolat uruguaià a Barcelona, tal com va avançar El Periódico. A dins de les oficines s’hi troben la Maria i la seva filla de set anys. Fins fa 13 dies la Maria tenia la custòdia de la nena. Però el 25 de setembre la jutge de Viella que des del 2016 porta el procediment per decidir qui s’ha de fer càrrec de la menor va ordenar que la nena havia de viure amb el pare. L’intercanvi havia de ser divendres al consolat. La Maria s’hi va presentar amb la nena, però el cònsol uruguaià -que coneix la dona i el seu cas des de fa anys- es va negar a continuar amb l’entrega. Des de llavors mare i filla mantenen el confinament a les oficines. Com que es tracta d’un espai consular, la justícia i les autoritats catalanes i espanyoles no hi tenen jurisdicció. Ara la jutge ha ordenat als Mossos que tan bon punt la mare i la nena posin un peu fora del consolat entreguin la nena al pare. Si no ho fan, ningú les pot obligar a marxar.

El periple judicial del cas arrenca el 2016. Durant un viatge de la mare amb la nena a l’Uruguai, la Maria comença a sospitar que la nena pot ser víctima d’abusos per part del pare i decideix no tornar, denunciar-lo i buscar ajuda. El progenitor també denuncia la dona per sostracció de menors. A l’Uruguai indiquen a la Maria que ha de portar les denúncies a Catalunya. Ella s’estableix a Castelldefels i inicia la via penal contra el pare. A partir d’aquest moment conviuen dos procediments judicials: el de custòdia de la menor -amb la represa de les trobades entre el pare i la nena establertes originàriament- i el procediment penal per les denúncies d’abusos i maltractaments contra el progenitor. Aquesta segona via s’arxiva al febrer perquè es considera que els informes dels psicòlegs uruguaians no compleixen els requisits. El procediment que queda viu des d’aleshores és el de la custòdia.

La jutge incorpora en la seva sentència de finals de setembre el dictamen de nou especialistes. Els pediatres i els mestres neguen que la petita tingués cap símptoma que evidenciés l’existència d’abusos. Els professionals de l’equip d’assessorament tècnic de família de la Generalitat que han coordinat el règim de visites de la nena i el pare expliquen que les trobades es van haver d’interrompre “pel patiment elevat” de la nena quan veia l’home, ja que “la seva progenitora li havia dit que és una persona dolenta i que li havia fet mal de petita”. Els psicòlegs de la unitat també indiquen “que existeix un risc elevat per la menor” si continua vivint amb la mare, a qui descriuen “com algú que interfereix en el vincle [de la nena] amb el pare”.

Alienació parental

La Intersindical Feminista i CCOO critiquen que la jutge hagi basat els seus dictàmens en l’anomenat “síndrome d’alienació parental”, partint de la base que la mare, que és amb qui ha viscut la nena, suposa “un perill” per ella. La sentència descriu la dona com “algú amb personalitat paranoide, amb tendència a l’histrionisme i baixa sinceritat” i presenten al pare com “algú angoixat per la situació”, que “sense ser «el pare perfecte»”, també està capacitat per fer-se’n càrrec. La Intersindical Feminista denunciava ahir “l’absoluta” indefensió, manca de garanties i de protecció de la nena.

La defensa del pare subratlla que la mare està incomplint “de manera flagrant” la sentència, posant en perill “la integritat de la menor”. Des de la secció de Dret Matrimonial del Col·legi d’Advocats de Barcelona s’han mostrat “preocupats” per “la situació física i emocional” de la nena. Recorden que tots els poders públics “han de fer complir les resolucions judicials” i exhorten Espanya i l’Uruguai a “treballar” per trobar una solució. A la pràctica, si res és mou, la mare i la petita podrien continuar indefinidament al consolat, enquistant-se la situació.