El confinament dispara un 40% els trastorns alimentaris entre adults

PalmaEl confinament va ser el brou de cultiu perfecte per als Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) i ara, un any després, se’n veuen les conseqüències. Si es comparen les dades de 2019 i 2020, els casos de TCA –anorèxia i bulímia– a les Balears varen augmentar un 40% entre els adults i prop d’un 20% entre els infants i els adolescents. Molt més temps davant les xarxes socials, el bombardeig de consells per evitar engreixar durant la quarantena i l’estrès generalitzat varen ser factors clau per a aquest increment. Les dades de la Unitat de Salut Mental de l’IB-Salut revelen que la situació s’ha agreujat especialment entre els majors de 18 anys: les primeres consultes dels adults varen passar de 172 anuals el 2019 a 240 l’any passat, mentre que les dels més joves varen pujar de 56 a 66. “No ho havíem vist en la nostra història. És completament inaudit”, admet el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau. Els trastorns alimentaris afecten especialment les dones, que solen representar un 75% dels casos, afegeix.

Però l’increment de casos de TCA durant la pandèmia no només ha estat de pacients nous, sinó que una part es correspon a “persones que han recaigut” en la malaltia arran del confinament, assenyala Iratxe Aguirre, la psiquiatra referent del Programa d’Atenció Especialitzada TCA (PAETCA) per a adults de les Balears. La crisi sanitària “ha desestructurat molta gent amb vulnerabilitat a l’estrès i persones amb trastorns de base”, adverteix Aguirre. Es tracta, en general, d’un altre perfil: adults amb una diagnosi més crònica i que tenen entre 30 i 50 anys, indica la psiquiatra. Aquest és el cas d’una de les seves pacients, Cuca Gomila, que ara té 47 anys i arrossega l’anorèxia des dels 20. Si bé el seu cas no és representatiu de la majoria de trastorns alimentaris que atenen a Son Espases –on Salut Mental centralitza tots els pacients de les Illes–, exemplifica els efectes de la pandèmia en aquestes patologies. 

“Som molt esportista i havia aconseguit un equilibri entre alimentació i esport. Però quan ho tancaren tot, gimnasos inclosos, el meu cervell automàticament va pensar que, si no feia esport, no importava menjar tant”, explica Gomila, que va tornar a les consultes de PAETCA després de baixar de pes a causa del confinament. Les restriccions sanitàries romperen tots els seus hàbits, com ara “menjar unes torrades amb una truita a la francesa al bar”, cosa que no ha tingut la voluntat de reprendre. “La rutina és important perquè et marca una pauta d’àpats, però des del confinament no l’he poguda recuperar”, lamenta. A més, la quarantena eliminà totes les seves “vies d’escapament: anar al cine, a exposicions, fer un cafè amb algú...”, explica Gomila, amant del running. “Ara només m’ha quedat l’esport i en faig molt, massa. Tota l’energia la canalitz a través d’ell i és difícil trobar l’equilibri”, admet. A banda d’això, durant la quarantena se sentí especialment vulnerable a les xarxes socials, sobretot davant el contingut de nutrició. “Ho llegesc tot, m’encanta el tema, però tots els missatges que m’arriben són de menjar sa, que el sucre és dolent, el dejuni intermitent... I és clar que m’ha afectat”, diu. 

Hi ha sortida

Tot i que va haver-hi un temps durant el qual va aconseguir conviure amb la malaltia i fer vida normal, la mort de la seva mare el 2007 va suposar un punt d’inflexió i, des d’aleshores, diu que no ha aconseguit remuntar. El trastorn l’ha incapacitada per treballar i, com a tractament per combatre’l, es va arribar a sotmetre a una “estimulació cerebral profunda amb elèctrodes per regular l’activitat de les neurones”, una mesura que fins ara ha estat la que més l’ha ajudada i que qualifica de “miracle”. En aquest sentit, la seva psiquiatra insisteix que “es pot sortir d’un TCA” i que “cal ser positius”. 

Segons Aguirre, sovint es parla de la regla dels tres terços: “Dels pacients confirmats amb TCA i que reben tractament, un terç es cura absolutament; un altre terç pot millorar molt i tenir una vida ben adaptada, però amb certa simptomatologia mantinguda; i un darrer terç evoluciona en cronicitat”. Si bé hi ha diferents maneres de sortir-ne, per entrar en un TCA sol existir un factor comú, que és “iniciar una dieta restrictiva per intentar controlar el pes”, assenyala la psiquiatra. L’edat de debut es troba entre els 15 i els 16 anys i és més comú en “adolescents amb dificultats per estar a gust dins el grup d’amics o que tenen inseguretats”, encara que pot haver-hi “factors genètics o familiars associats que hi predisposen més”.

Cadascuna de les noves primeres consultes de TCA que s’han fet durant el 2020 són l’inici d’un recorregut que pot durar entre tres i quatre anys. Al llarg d’aquest temps els pacients reben un tractament o un altre segons la gravetat de cada cas. A Son Espases hi ha tres modalitats: hospitalització, que és la més greu i implica ingressar i pot incloure fàrmacs; el centre de dia, on el pacient es passa de les nou del matí a les tres del migdia a l’hospital; i l’atenció ambulatòria, la menys intensiva i que es fa per mitjà d’una consulta que combina nutrició i psicologia, i pot ser setmanal, quinzenal o trimestral.