El confinament millora la qualitat de l’aire i redueix els fems

PalmaLa dràstica reducció del trànsit al centre de Palma ha disminuït un 63% les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2), que és el contaminant més representatiu provocat pels vehicles, segons el darrer estudi fet pel Govern. L’informe compara la baixada registrada durant la primera quinzena d’abril respecte de la primera quinzena de març abans de la declaració de l’estat d’alarma. Fonts de la Conselleria de Transició Energètica asseguren que la qualitat de l’aire balear ara és “excel·lent”, malgrat que les emissions continuïn sent elevades en determinades hores del dia i sigui necessari replantejar el model energètic.

D’altra banda, l’arribada de residus a l’empresa concessionària del Consell de Mallorca que s’encarrega de tractar-los, Tirme, s’ha reduït un 37,6% els 14 primers dies d’abril respecte del mateix període del 2019. Durant aquest temps, varen entrar a la planta 13,4 tones de rebuig, 853.590 quilos d’envasos i 645.440 quilos de la Fracció Orgànica de Recollida Municipal (FORM). En el primer cas s’ha reduït un 39,12%; en el segon un 8,15% i en el tercer un 32,16%, segons dades del departament de Medi Ambient de la institució insular.

Els sensors de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) també han detectat la millora de la qualitat de l’aire. El diòxid de sofre (SO2), vinculat al trànsit de vaixells, ha caigut un 65% al port de Palma entre el 15 de març i el 12 d’abril respecte dels primers mesos de l’any abans del confinament. Aquest valor també ha disminuït a la resta de ports que gestiona l’APB: un 56% a Alcúdia, un 51% a Eivissa, un 38% a Maó i un 14% a Formentera. Pel que fa als òxids de nitrogen, associats als vehicles terrestres que treballen en els ports, han disminuït especialment a Palma (37%) i a Eivissa (26%). A la resta de ports, però, han augmentat un 44% a la Savina, un 21% a Maó i un 7% a Alcúdia. El renou ambiental del port de la capital balear, influenciat per la manca de vehicles que ara circulen pel passeig Marítim, ha minvat un 14,5% durant la primera quinzena d’abril. Fonts de l’APB afirmen que abans de l’estat d’alarma no se superaven els nivells màxims establerts, però que les xifres d’ara clarament mostren una reducció de l’activitat portuària. Les mateixes fonts precisen que les dades dels sensors també es poden veure influenciades pels canvis de temperatura, la pluja i els episodis de pols sahariana.

Menys consum d’aigua i d’electricitat

La demanda elèctrica a les Balears ha caigut un 27,5% els tretze primers dies del mes, segons dades d’Endesa facilitades per la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. Concretament, a Mallorca ha baixat un 29%, a Menorca un 21,6%, a Eivissa un 21% i a Formentera un 27,9%. El director general de Canvi Climàtic, Aitor Urresti, apunta tres factors que podrien influir en la reducció de la demanda: la manca de turistes, que la gent confinada hagi canviat la seva rutina en l’ús de dispositius electrònics i que es prescindeixi de la calefacció elèctrica pel bon temps.

La interrupció de l’inici de la temporada turística també ha tingut efectes sobre l’ús dels recursos. El consum d’aigua a Palma ha disminuït un 14% des de la declaració de l’estat d’alarma -el 15 de març- i el 14 d’abril, en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons dades d’Emaya. Durant la primera quinzena d’aquest mes la disminució ha estat d’un 17%, però fonts de l’empresa puntualitzen que aquest fenomen no s’explica tant per la davallada en el consum d’enguany sinó per l’augment de la demanda el 2019 coincidint amb l’arribada de turistes. Així, asseguren les mateixes fonts, el consum ha quedat “estabilitzat” respecte de l’any passat perquè ara, en comptes de pujar, es manté igual que els mesos anteriors a conseqüència de la paralització econòmica. La producció de residus a Palma també ha disminuït un 12% durant el març respecte del mateix mes de l’any passat i Emaya estima que la reducció durant els primers quinze dies de l’estat d’alarma ha estat d’un 24%.

Un respir per a la natura

Segons tres científics consultats, ara no poden investigar com afecta el confinament les espècies animals i vegetals, però sí que tenen hipòtesis. Txema Brotons és biòleg marí i president de l’associació Tursiops, dedicada a l’estudi i la conservació de cetacis. Assegura que la manca d’activitat humana pel confinament facilita l’albirament de dofins a la costa balear perquè hi ha més “ulls avorrits”. “Falten dades oceanogràfiques, però sabem que la presència de dofins és més alta a l’hivern i no és estrany que s’acostin al litoral”, comenta. I afegeix que l’absència de vaixells en facilita l’observació. Prova d’això són els diversos vídeos que circulen per les xarxes socials en què apareixen dofins al port de Sóller i d’Eivissa.

L’estat de conservació de la posidònia no es veurà gaire beneficiat durant el període de confinament perquè “és massa poc temps per a una planta de creixement molt lent”, segons diu Núria Marbà, que és investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i membre del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC-UIB). Si a l’estiu es redueix considerablement l’afluència de visitants, Marbà creu que l’aportació de nutrients a la costa serà menor perquè hi haurà menys vessaments d’aigües residuals i es reduiran els fondejos sobre les praderies de posidònia, de manera que el seu estat de conservació milloraria una mica. “Enguany, això podria ser particularment rellevant perquè la borrasca Glòria va danyar moltes praderies”, explica la biòloga, qui afegeix que les plantes han patit erosió i algunes han estat enterrades. Malgrat tot, la posidònia necessita que les condicions ambientals es mantinguin durant dècades perquè es pugui recuperar.

L’ornitòleg de l’Imedea i membre del LINCC Giacomo Tavecchia assegura que els ocells ara poden gaudir “sense molèsties” l’absència de persones. L’expert recorda que, abans del confinament, a Palma ja es podien veure falcons, lloros, xoriguers, voltors i gavines, però que molta gent no s’hi fixava com ara. En alguns casos pot ser que algunes aus com ara les gavines no visitin tant la ciutat perquè ja no troben restes de menjar en els patis de les escoles.