El confinament, en sis metres quadrats per persona

PalmaLaila Hosna viu confinada des del 15 de març en un pis de 25 metres quadrats de Cala Major amb el seu marit i els seus dos fills, d’11 i 9 anys. Això equival a uns sis metres quadrats per persona i a moltes hores d’angoixa. “És molt dur. Varen declarar l’estat d’alarma d’un dia per l’altre i no estàvem preparats”, explica. Tot i que va venir de Bangla Desh a Mallorca fa ja 17 anys, encara no entén del tot l’espanyol i al principi de la crisi no sabia què passava ni què era allò del coronavirus.

Ara lamenta que no pot gaudir del que més li agrada d’aquest país, “el sol”, perquè han d’estar tancats. Per això agraeix que des de fa quasi dues setmanes es permeti sortir al carrer amb els menors. Durant el temps que passen a casa els intenta entretenir amb el que pot, com ara fent receptes. Hosna és cuinera i fins ara treballava durant la temporada turística en alguns dels hotels de l’illa. Ara no sap quan tornarà a tenir ingressos. La situació del seu marit, que té un locutori, tampoc és gaire encoratjadora. “Vàrem poder obrir dilluns, però la gent encara no ho sap i no ve ningú”, explica. Per sort, diu Hosna, compten amb les ajudes de Càritas, que també reben actualment 2.700 famílies més a tot Mallorca.

Les Balears són la segona comunitat autònoma amb més persones per habitatge, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2019. Abans que les Illes, amb una mitjana de 2,61 persones per casa, només hi ha la Regió de Múrcia, amb 2,73 residents per nucli. Tot i això, les que encapçalen la llista de tot l’Estat són les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, amb més de tres habitants per casa cadascuna.

El model de llar més estès a l’Arxipèlag és el de dues persones per habitatge, que representa un 31% del total. El segueixen el d’una persona, que comporta el 23,7%, i el de tres persones, un 20,6%. Malgrat que al final de la llista hi ha les cases de quatre persones, el 17,1%, i les de cinc o més, el 7,6% del total, les Balears són la segona comunitat amb unes xifres més elevades en aquest darrer model de llar. Per davant només hi ha Múrcia, on les cases de cinc persones o més són el 9,1% del total, i Ceuta i Melilla, on suposen el 17,6% i el 19,7%, respectivament.

En un estudi pràcticament igual al de Laila Hosna hi viuen Jasmin i Elsa (noms igualment ficticis), mare i filla, també de Bangla Desh. Si bé elles asseguren que l’estat d’alarma no va implicar un gran canvi en les seves vides, el fet que no hi hagi turistes les ha deixades sense feina, explica la filla. Durant aquests dies de confinament han aprofitat per “fer coses pendents, arreglar i netejar la casa”, diu Elsa. “Som dues dones d’una altra cultura i no som gaire de festa, així que no anam a discoteques ni res”, diu rient.

Les seves cases són a l’interior d’un dels apartaments Panam, molt a prop dels coneguts edificis Pullman -símbol de la decadència turística de la zona de Cala Major-, amb els quals comparteixen una distribució molt similar. Entre uns i altres sumen cinc edificis en total, dos de Panam i tres de Pullman, d’entre 9 i 13 plantes cadascun i aixecats durant els anys 60 i 70.

629 infrahabitatges

Tots aquests immobles tenen dividida la superfície en apartaments d’entre 20 i 25 metres quadrats, que donen com a resultat un total de 629 estudis. Molts, com que són propietat de bancs, estan abandonats i en estat de degradació. Alguns no disposen d’una connexió regular de subministrament elèctric ni de comptador de llum. A més, l’Ajuntament de Palma, en el seu projecte d’habitatge digne per a Cala Major i Sant Agustí de 2018-2019, destaca que hi ha gent vivint en alguns dels locals i soterranis dels edificis en condicions d’inhabitabilitat.

Aquesta mena d’edificis rusc que havien de destinar-se a l’habitatge turístic i s’han convertit en llars per a famílies amb pocs recursos contrasta amb altres edificis que s’ubiquen al mateix districte de Sant Agustí -al qual pertany Cala Major-, com ara el palau reial de Marivent i la Fundació Pilar i Joan Miró. En aquesta zona es concentra el 3,5% de la població empadronada a Palma, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears de 2013, i un 35% dels habitants són estrangers.

A la sala d’estar d’un pis de Son Gotleu, un dels barris amb més densitat de població de Palma, hi viu Diana (nom fictici) amb un fill menor d’edat i un altre de 20 anys. En aquesta zona hi viuen 301 habitants per hectàrea, segons dades de l’Ajuntament de Palma de l’any 2012; és a dir, que en el barri hi viuen una mitjana de tres persones per metre quadrat.

Ja fa sis mesos que Diana i els seus fills varen arribar a Mallorca. Venien de Colòmbia i des d’aleshores comparteixen pis amb un altre jove, que viu a l’única habitació que té la casa. “T’estresses molt, perquè és com estar a la presó”, reconeix la mare. “Cal tenir en compte que el pis és petit i que hem de fer torns, entre els quals tota l’estona per fer ús de la cuina i el bany”, afegeix.

Amb el seu fill petit intenta fer jocs, activitats i tasques de l’escola -que li envien per internet- per tenir-lo entretingut, atès que li pot dedicar tot el temps que té. Abans de l’estat d’alarma, Diana treballava com a cuidadora de nins petits i alguna persona gran i, malgrat haver quedat desocupada, prefereix ser optimista. “Hem d’aprendre a portar el que se’ns presenta”, s’anima la mare. “Aquesta situació ens ha permès aturar i passar més temps junts”, afegeix.