Els conflictes de l'aigua s'escampen i s'agreugen

BarcelonaEl lema "l'aigua és vida" resumeix la importància de l'accés a l’aigua. No som capaços d’imaginar cap classe de vida sense aigua. Però només un 0,5% de l’aigua mundial és dolça i està disponible. I l'emergència climàtica dels últims anys ha empitjorat la situació. Aquesta situació de crisi va portar a l'Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a declarar "el dret a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà essencial" i, el 2015, l'organisme va convertir aquest dret en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030.

Tot i això, avui un 25% de la població mundial no té accés segur a l’aigua potable, un 44% no té serveis de sanejament adequats i un 25% no té els serveis d’higiene més bàsics. I això es tradueix en més mortalitat. Unicef assegura que la limitació d'accés a l'aigua explica el 50% de la desnutrició mundial, i calcula que més de 1.000 menors de cinc anys moren diàriament per malalties relacionades amb l’aigua.

Davant la desaparició de les reserves de gel, l’augment del nivell del mar, que contamina els recursos hídrics disponibles, els incendis forestals i les sequeres que cada vegada són més freqüents, un dels principals reptes és la sostenibilitat dels recursos hídrics. "Hi ha llocs com la Banya d’Àfrica, on no hi ha aigua per persones, animals ni conreus", explica la responsable de programes internacionals d’Unicef Espanya, Blanca Carazo. A més, "també hi ha un cas paradoxal, que són les inundacions, en què els països tenen molta aigua, però no és potable", declara l’experta.

Aquests casos produeixen migracions massives que, sovint, condueixen a camps de refugiats. Només el 2022, milions de persones van abandonar casa seva a causa de les sequeres d’Afganistan, Madagascar i la Banya d’Àfrica; i a causa de les inundacions es va abandonar Pakistan i part de l’Àfrica Central, com zones del Sahel.

Segons apunta Carazo, els infants són la població més vulnerable davant els conflictes d’aigua. Durant períodes de fam i sequera, els menors pateixen desnutrició, molts acaben morint i la manca d'accés a l'aigua també pot afectar el seu creixement i desenvolupament. Especialment pels infants, Unicef impulsa iniciatives com fomentar l'hàbit de rentar-se les mans. Tan senzill per alguns, però tan complex per altres —dades de l’ONU-Aigua assenyalen que només el 25% de l’Àfrica Subsahariana té aigua i sabó a casa—. Rentar-se les mans evita el 40% de les malalties diarreiques, tercera causa de mortalitat en menors de cinc anys.

Educació

Com menys accés a l'aigua més dificultat per aprendre

Els experts apunten que, si no hi ha accés a aigua segura i sanejament, les conseqüències van molt més enllà de la salut. Carazo apunta, per exemple, que si les dones no tenen lavabos a casa, surten a fer les seves necessitats a la nit per no ser vistes i sovint pateixen violència sexual. Però el dret que de manera col·lateral es veu més afectat per l’aigua és possiblement el dret a l’educació.

“Els nens que no tenen accés a l’aigua es posen malalts molt sovint. Llavors no van a l’escola o, si hi van, no ho fan en condicions per aprendre”, explica Carazo. A més, els infants sovint són encarregats d’anar a buscar l’aigua, cosa que els pot dur a haver de deixar d’anar a l’escola. Les nenes, a més, afegeixen un factor de vulnerabilitat a l'equació: “Quan els arriba la menstruació es dispara l’abandonament escolar. Al principi deixen d’anar a classe els dies que menstruen, però acaben per no venir mai”, diu l’experta.

Segons ha pogut observar Carazo, quan es construeixen lavabos separats per a nens i nenes, l’abandonament escolar disminueix notablement. A més, Unicef impulsa canvis culturals mitjançant "clubs d’higiene" integrats per nois i noies perquè naturalitzin la menstruació. "Els infants, a més, actuen com agents de canvi. El que aprenen a l’escola ho expliquen a casa", assenyala.

Gestió

De les dificultats d'accés als aqüífers a les disputes per l'aigua

La gestió de les reserves d’aigua és un repte mundial. Segons el darrer estudi del World Resources Institute (WRI) en la matèria, fins a 4.000 milions de persones, la meitat de la població mundial, pateix escassetat d’aigua almenys un mes a l’any. La manca d’aigua, que pot ser tant per falta de precipitacions com per incapacitat d’accedir als recursos hídrics, es veu agreujada per dos fets. El primer, que el 99% de l’aigua dolça i líquida del planeta es troba en aqüífers: poc estudiats i sovint de difícil accés i gestió. El segon, la falta de cooperació dels països en la gestió de les aigües transfrontereres, que representen el 60% dels cabals d’aigua dolça.

Com apunta la responsable del programa sobre Cooperació de l’Aigua de la UNESCO durant 23 anys, Alice Aureli, una mala cooperació entre països afecta tant les relacions internacionals com a la sostenibilitat dels recursos hídrics. Aureli assenyala el conegut Mar d’Aral, a l’Àsia Central, com un exemple paradigmàtic. Avui dia queda menys d’un 10% del que als anys seixanta era la quarta aigua interior més gran del planeta. Els països aposten pel "proteccionisme en lloc de la cooperació", i això és un error que continuarà vigent mentre "ens regim per regles econòmiques i no humanitàries", explica Aureli.

Un cas més recent, i que ha posat en alerta l’ONU i la Unió Africana, són les disputes entre Etiòpia i Egipte per l’aigua del riu Nil. Davant les intencions d’Etiòpia d’omplir la presa més gran de l’Àfrica, que amenaça de deixar sense aigua el Sudan del Sud i Egipte, aquest últim país va amenaçar amb la guerra. El motiu és que la presa se situa a l’afluent Nil Blau, d’on prové la majoria de l’aigua del Nil. El darrer setembre, el president d’Etiòpia va anunciar que l’havia omplert amb èxit menyspreant les alertes dels seus veïns riu avall.

Canvi climàtic

Sequeres i inundacions condicionen els moviments migratoris

Durant els pròxims anys, milions de persones abandonaran casa seva a causa de les sequeres extremes i les inundacions. Ja ha passat en casos com al Sudan del Sud, on comunitats senceres viuen rodejats d’aigua; o a Somàlia, on 1,17 milions de persones s’han desplaçat des de 2021 per l’absència de pluges. "Amb el creixement dels efectes del canvi climàtic hi haurà més migracions", assenyala la secretària de la Convenció de l’Aigua de l’ONU, Sonja Koeppel. Als camps de refugiats l’aigua també pot ser un problema. A Dadaab, Kènia, on hi ha més de 200.000 refugiats, aquests viuen en tendes on no tenen aigua corrent.

A part dels desastres naturals, els conflictes polítics i territorials també priven a la població d’aigua i provoquen milions de desplaçats. "Hi ha una tendència a la privació de l’accés a l’aigua i inclús atacs intencionats als sistemes d’aigua", declara Blanca Carazo. Les dades d’Unicef suggereixen que, en conflictes prolongats, els menors de cinc anys tenen 20 vegades més possibilitats de morir de malalties diarreiques relacionades amb l’accés a aigua que per la violència.

La guerra civil de Síria del 2011 és possiblement el cas més evident, perquè els dos bàndols es van privar mútuament l’aigua en un intent d’asfixiar-se, però a Gaza, avui dia, també s’impossibilita a la població accedir a l’aigua. "S’està utilitzant el combustible com una arma de guerra, i l’aigua, en definitiva, depèn d’aquest combustible", explica el comitè espanyol de l’agència de les nacions unides per la població refugiada palestina (UNRWA). "Ara mateix, el 70% de la població del sud ja no té accés a l’aigua potable", afegeixen.