Les principals novetats de la llei d'universitats que ha aprovat aquest dijous el Congrés

MadridEl ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha pogut rematar la feina del seu antecessor, Manuel Castells, i tirar endavant definitivament la llei orgànica del sistema universitari (Losu) per 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP; Vox, Cs, CUP i BNG) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari –preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030– i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. Però també incomoda alguns estudis molt pràctics, com ara medicina o arquitectura, per la limitació de la docència dels professors associats. "Tinc la convicció que aquesta llei permet a les universitats afrontar amb garanties d'èxit els reptes d'aquest canvi d'època", ha explicat avui Subirats en el debat al Congrés. Quines són les claus de la nova norma?

Estabilització del personal associat

El ministeri s'ha fixat com a objectiu reduir al 8% la temporalitat del personal universitari i es busca estabilitzar el professorat associat convertint les places temporals en indefinides, cosa que beneficiaria uns 25.000 professionals. El canvi servirà per garantir drets com l'antiguitat o els complements salarials. El problema és que es fixa una limitació de 120 hores lectives per curs per als professors associats i s'estableix que el professorat funcionari haurà de ser "majoria" a les facultats. Això ha provocat les protestes d'alguns estudis com Medicina o Arquitectura, on la figura dels professors associats que a l'hora exerceixen la professió és bàsica per a la docència i pot arribar a representar el 70% del total.

La norma també crea la figura del substitut, que substituirà el PDI (personal docent i investigador) i tindrà un contracte de tres anys amb dret de reserva del lloc de treball. Els ajudants a doctor queden exclosos de la categoria de temporals i per accedir a la figura de permanent hauran de tenir un contracte predoctoral de quatre anys per fer la tesi. Posteriorment, es podrà accedir a una de les places de contracte postdoctoral o ajudant de doctor durant sis anys, i no caldrà que estiguin acreditats per l'agència d'avaluació espanyola Aneca. Durant la tramitació al Senat es va aprovar una esmena d'ERC que redueix d'un any a sis mesos el termini per aprovar l'Estatut del Personal Docent i Investigador.

Fonts del Departament de Recerca i Universitats expliquen que caldrà temps per implementar aquests canvis i expressen alguns recels. "Pel que fa les plantilles docents estem en un supòsit de difícil compliment immediat de les previsions de la LOSU respecte a la proporció de professorat funcionari (51%)  i laboral (49%) si aquest ha de ser l’horitzó. Nosaltres crèiem que valia la pena flexibilitzar aquest percentatge perquè el sistema català sempre ha apostat pel model contractual. La reducció d’hores dels associats, la limitació de crèdits d’una tipologia o altra també requereix un cert temps d’adaptació. Si no hi ha com mínim dos anys per a la seva implementació no serà possible encaixar en algunes de les previsions de la LOSU" avisen, tot i que ERC hi ha votat a favor.

El preu de les matrícules

Una de les qüestions més rellevants que s'han incorporat al text durant la tramitació parlamentària ha estat fixar com a norma que els preus públics de les matrícules només podran contenir-se o reduir-se progressivament. La decisió dependrà de les comunitats autònomes. Fins ara era el Consell General de Política Universitària qui fixava un preu sense cap límit.

Drets dels estudiants

Els alumnes tindran una representació del 25% en els òrgans de govern de les universitats com ara els claustres i els consells de la facultat. A més, per primera vegada es reconeix per llei el dret de vaga acadèmica dels estudiants i deixa en mans de les universitats les condicions per desenvolupar-lo. També es preveu el dret a compatibilitzar els estudis amb l'associacionisme universitari i altres activitats com la mentoria.

La norma també desplega altres drets com ara el de conèixer els plans docents o ser informat de la llengua en què s'impartirà la classe i de la modalitat (presencial, virtual o híbrida). A més, estableix l'equitat de gènere als òrgans col·legiats i a les comissions d'avaluació o selecció a través de la paritat entre dones i homes, entre d'altres.

L'autonomia universitària

Una de les demandes de Catalunya era eliminar el requisit que les universitats haguessin de tenir un 51% de personal funcionari per sobre del laboral. La norma elimina aquest percentatge, però estableix que ha de ser "majoria", un aspecte que no comparteixen els grups independentistes. Sí que s'ha incorporat la possibilitat que el personal laboral pugui ser escollit com a rector. Fins ara només podien optar-hi els funcionaris.

Internacionalització

S'agilitza l'obtenció dels visats per estudiar a l'estranger, per exemple. Durant la tramitació parlamentària s'hi han incorporat alguns canvis per acabar de satisfer els socis de l'executiu espanyol com ERC, que ha aconseguit la incorporació del català en el programa Erasmus+.

Col·legis majors

A més, durant la tramitació de la llei també s'hi va afegir una esmena de Més País en què es prohibeix que els col·legis majors que segreguin per sexe es puguin adscriure a una universitat pública. La proposta, precisament, s'incorpora després de les escenes masclistes com la del col·legi Elías Ahuja de Madrid, que està adscrit a la Universidad Complutense de la capital espanyola.