Espanya, camí de ser el cinquè estat europeu a legalitzar l'eutanàsia
El Congrés avala per tercer cop la tramitació de la llei d'eutanàsia per tenir-la aprovada abans de l'estiu
Madrid"No tinc por, estic tranquil, la meva dona ha deixat de patir". Les paraules d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar l'any passat la seva dona –malalta d'ELA des de feia anys– a suïcidar-se, ressonaven avui a l'hemicicle del Congrés. La cambra espanyola, per tercer cop en només vint mesos, ha fet el primer pas legislatiu per legalitzar l'eutanàsia a l'Estat i convertir així Espanya en el cinquè país europeu que avali la mort digna, després de Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos i Suïssa. Tots els partits menys el PP, Vox, Navarra Suma (la coalició conservadora del PP, Cs i UPN) i Fòrum Astúries han donat llum verda a la presa en consideració de la llei d'eutanàsia presentada, que passa el debat de presa en consideració amb 203 vots a favor, 140 en contra i 2 abstencions.
![Ángel Hernández: “L’anomalia no és gravar un suïcidi assistit, l’anomalia és el Codi Penal”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El govern espanyol i el PSOE confien que la tercera sigui la bona i que com a molt a finals de juny aquesta llei ja estigui en vigor. L'exministra de Sanitat i diputada del PSOE, María Luisa Carcedo, demanava avui evitar "argúcies legals" per part del PP perquè al final no arribi a entrar en vigor. "El dolor humà mai ha de dependre de la ideologia", advertia. Després que parafrasegés les seves paraules en l'inici de la defensa de la llei, Ángel Hernández l'observava des de la tribuna amb esperança. Ell va haver de passar unes hores detingut acusat de violència de gènere per ajudar la seva dona a morir. La desobediència civil ha sigut fins ara l'únic camí per a moltes famílies.
Ara, la llei que torna al Congrés per enfrontar el llarg camí parlamentari –després de l'admissió a tràmit cal el debat d'esmenes a la totalitat i parcials, a més del debat en la comissió de Sanitat i de passar pel Senat– no suposa només la despenalització de l'eutanàsia, sinó conquerir un nou dret a l'Estat: el de la mort digna, independentment de si hi ha una data probable per al final de la vida o no. "Tinguem un nou dret: qui vulgui exercir-lo, que ho faci, i qui no, no", ha conclòs Carcedo durant la presentació de la llei.
La norma, presentada a través d'una proposició de llei del PSOE, preveu que l'eutanàsia es pugui sol·licitar si ho demana de manera autònoma una persona major d'edat davant de dos supòsits: malaltia greu i incurable o malaltia greu, crònica i invalidant causant d'un patiment físic o psíquic intolerable –com seria el cas de María José Carrasco, dona d'Hernández–. Serà de finançament públic i el pacient podrà decidir si la practica ell mateix o bé un professional.
Oposició del PP i Vox
Tot i que un 58,4% dels ciutadans de l'Estat estan a favor de la regulació de l'eutanàsia i només un 29,7% s'hi oposen, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el PP i Vox han argumentat avui que la immensa majoria dels espanyols estan en contra de legalitzar el "suïcidi assistit", un màxim que no preveu la llei del PSOE –a diferència de la de Suïssa–. Els populars van abstenir-se en la tramitació de la llei l'any passat, però aquest any han decidit anar de la mà de l'extrema dreta i oposar-s'hi presentant un text alternatiu per a una llei de cures pal·liatives, que Vox també defensa. "Les cures pal·liatives no solucionen tots els casos", alertava el portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, que considerava de "discurs sense escrúpols" el del PP i Vox. "És repugnant que tu defensis això", ha cridat un diputat d'extrema dreta a Echenique, segons ha explicat el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias.
El diputat del PP, José Ignacio Echániz, ha censurat que el govern de Pedro Sánchez no hagi presentat un projecte de llei, que, a diferència de les proposicions de lleis que presenten els grups parlamentaris, necessitaria passar per òrgans consultius com el Consell d'Estat o col·legis de metges. Al seu parer, és una norma que tindria el veto del Tribunal Constitucional per estar en contra del dret a la vida, però no es van comprometre a recórrer-la. Des de Vox, la diputada Lourdes Méndez ha anat més enllà i ha acusat el PSOE de voler convertir l'Estat en "una màquina de matar". Els dos partits consideren que el govern de Pedro Sánchez vol aquesta llei per estalviar diners en cures pal·liatives.
Tant ERC com Junts per Catalunya han celebrat avui la iniciativa i han recordat que des de fa anys el Parlament de Catalunya defensa una llei d'aquestes característiques. Des del 2002 existeix el registre de voluntats anticipades, que ja té més de 93.000 testaments vitals. A l'octubre va morir a Catalunya Antoni Monguilod, malalt d'atròfia multisistèmica irreversible. Monguilod reclamava des de feia dotze anys una mort digna.
Bateria de mesures socials
Amb la tramitació de la llei d'eutanàsia, el PSOE i el govern de Pedro Sánchez obren la porta a una bateria de mesures socials que està previst que arribin al Congrés molt aviat. A principis d'any, la Moncloa ja es va comprometre a tornar a la llei de Zapatero i a permetre a les joves avortar sense el consentiment patern. El vicepresident segon, Pablo Iglesias, també ha anunciat aquesta setmana una llei Rhodes –pel nom del pianista britànic James Rhodes– de protecció a la infància i l'adolescència en casos de violència i abusos sexuals.
Els casos per acollir-se a una mort digna i les garanties
Qui pot sol·licitar l'eutanàsia segons la iniciativa del PSOE?
Tota persona major d'edat amb nacionalitat espanyola o residència legal a l'Estat i en plena capacitat d'obrar i decidir. Ho haurà de fer de manera autònoma, conscient i informada, i trobar-se en els supòsits de malaltia greu i incurable o bé de malaltia greu, crònica i invalidant que provoqui un patiment físic o psíquic intolerable.
Quins controls caldrà passar perquè tiri endavant?
La sol·licitud de la prestació d'ajuda per morir s'haurà de fer per escrit davant d'un metge, que l'haurà de rubricar. Cal que el document estigui firmat pel pacient i amb data concreta, però, en cas de no poder-ho fer per estar impedit físicament, ho podrà fer un tutor. Al cap de quinze dies caldrà fer una segona sol·licitud exacta. En casos de mort imminent podran agilitzar-se els tràmits.
Quin és el termini màxim perquè s'accepti un cas?
El procés durarà almenys quinze dies. Cal passar tres filtres perquè el dret a l'eutanàsia finalment sigui aprovat. Primer, el del metge al qual es fa la petició. Segon, aquest metge haurà de buscar una segona opinió d'un facultatiu aliè al seu equip. I tercer, cada comunitat autònoma crearà una Comissió de Control i Avaluació per supervisar si es compleixen tots els requisits.
¿El metge pot al·legar objecció de consciència?
Sí. A més, es crearà un registre d'objectors. Si es denega un cas, caldrà sempre passar per la Comissió Avaluadora.
Com són les formes de morir que preveu la llei?
La llei estableix dues modalitats: que un professional sanitari administri al pacient una substància i l'assisteixi fins al moment de la mort o bé que el pacient es prengui ell mateix una substància en un hospital o al seu domicili. En aquest cas pot tenir atenció fins al final.
Què costarà al pacient?
Res. Ho cobrirà la sanitat pública, tant si es du a terme en un centre de titularitat autonòmica o estatal com si és en un centre concertat o privat, de manera que no hi hagi diferències de tracte.
