Cs afirma al Congrés que el castellà "ha desaparegut" a Catalunya, les Balears, el País Valencià, Euskadi i Galícia

MadridCiutadans continua la seva pròpia pugna contra l'ús del català en l'administració i l'ensenyament. El Congrés ha debatut aquest dimarts una proposició de llei del partit taronja perquè no es pugui demanar com a requisit als funcionaris el coneixement de les llengües cooficials. La iniciativa no està previst que prosperi perquè s'espera que només el PP hi voti a favor, però ha generat un ampli debat a la cambra. Cs vol que es consideri "discriminatòria" la normativa d'algunes comunitats, com Catalunya o les Balears, que demanen com a "requisit" conèixer el català per accedir a la funció pública. Per a Albert Rivera, que s'exigeixi el català a les Balears està provocant un dèficit de professionals com metges o professors.

Durant l'exposició de la proposició de llei, el diputat valencià de Ciutadans Toni Cantó ha assegurat que "el castellà, l'espanyol, ha desaparegut en llocs com Catalunya, les Balears, la Comunitat Valenciana, el País Basc o Galícia" per normes autonòmiques com les que censuren. Bona part de l'hemicicle ha respost a aquesta afirmació entre crits, i Cantó ha apuntat que entén que l'afirmació "molesti al PSOE" perquè permet l'ús de les llengües cooficials. Per al diputat de Ciutadans, s'estan produint "abusos" en tots aquests territoris perquè "en alguns llocs del nostre país en l'àmbit educatiu no es pot fer servir el castellà o l'espanyol".

L'afirmació de Cantó ha rebut fins i tot les crítiques de la bancada popular, que ha assegurat que a Galícia es parla castellà. "El que ha desaparegut és Ciutadans", li han replicat demanant "humilitat" al diputat de la formació taronja. Per a Cs, l'obligació de conèixer la llengua pròpia d'on van a treballar els funcionaris suposa crear "diferències no raonables i desproporcionades que només pretenen establir barreres que dificulten l'exercici dels espanyols dels seus drets i llibertats".