'Només sí és sí': de consigna al carrer a llei

BarcelonaDesprés d'un any de debat i tràmits parlamentaris, la llei del sí és sí s'aprova definitivament aquest dijous al Congrés per 205 vots a favor, 141 en contra i tres abstencions. La norma, que rep el nom de llei de garantia integral de llibertat sexual, suposa un canvi de paradigma en el tractament de la violència sexual, ja que consagra el consentiment de la víctima a l'hora de mantenir relacions sexuals, sense que s'hagi de valorar si s'ha resistit poc o molt o si s'ha produït violència.

El canvi es va gestar el 2018, arran de la benèvola sentència contra la Manada de Pamplona, a qui el tribunal va condemnar per abús sexual però no per violació en grup durant els Sanfermines, i que va provocar un fort moviment de resposta a tot Espanya al crit de "Germana, jo sí que et crec" i "Només sí és sí". Va ser llavors quan el ministeri d'Igualtat i Feminismes d'Irene Montero va presentar el primer esborrany de la polèmica llei, criticada per la dreta i extrema dreta, però també pels seus socis de govern, el PSOE, que va presentar una esmena per abolir la prostitució. L'últim entrebanc per a aquesta norma es va viure al juliol, quan el PP i Junts per Catalunya van aconseguir aturar la tramitació al Senat en obligar a modificar una paraula del preàmbul —forçoses per forçosos— i enviar el text, de nou, al Congrés per a la votació final.

Poc abans de la votació, la ministra Montero s'ha mostrat "molt orgullosa" perquè Espanya serà pionera en posar al Codi Penal que "el consentiment és el que ha d'estar al centre de les relacions sexuals", fet que permetrà que cap dona hagi de demostrar davant d'un tribunal si va patir violència o intimidació. "El crit feminista del només sí és sí i germana, jo sí que et crec es converteix en llei", ha emfatitzat.

Aquests són els principals punts de la llei.

Al Codi Penal desapareix l'abús sexual i qualsevol acte sexual sense consentiment passa a ser qualificat d'agressió. És el gran canvi de la llei, que posa en el centre del debat el consentiment —el només sí és sí—. Això suposarà que en un judici no s'entrarà a valorar si la víctima d'una agressió es va resistir poc o molt o no va ser prou explícita a l'hora de negar-se a mantenir o continuar la relació. La llei en aquest punt és clara en assenyalar que hi ha consentiment “quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de manera clara la voluntat de la persona”.

En un moment en què augmenten les denúncies per les misterioses punxades a dones en discoteques, un dels agreujants que s'introdueixen en la norma és la submissió química. Això vol dir que es penalitzarà quan l'agressor hagi fet servir drogues, medicaments o qualsevol altra substància per anul·lar la voluntat de la víctima.

L'altra novetat és que es considera un agreujant el fet que l'agressor sigui parella o exparella. És una reivindicació també dels moviments feministes, que veuen com sovint les agressions en aquestes relacions queden impunes o, fins i tot, les mateixes dones no tenen prou consciència que, independentment del parentesc, són objecte d'un delicte.

Per primer cop l'assetjament al carrer es tipifica com a delicte lleu i es preveu que l'agressor sigui condemnat a estar localitzat o a fer treballs per a la comunitat.

La llei entra al segle XXI amb el reconeixement de la violència que es fa a través de les xarxes i els dispositius tecnològics que estan per tot arreu. Es vol castigar així l'enviament d'imatges i vídeos de contingut sexual sense el consentiment de la víctima o l'extorsió sexual.

Per tal de facilitar la vida a les víctimes, la llei impulsa la creació a cada província de centres de crisi, oberts les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, on es donarà assistència jurídica, psicològica i social a les dones de més de 16 anys o els seus familiar que busquin informació o consells. En aquest cas, no es requerirà que s'hagi interposat denúncia, ja que les estadístiques estimen que la majoria de la violència queda impune per diferents motius, com per exemple que les dones no se senten prou acompanyades quan van a denunciar o no disposen d'alternativa econòmica o d'habitatge i s'han de quedar convivint amb l'agressor.

Quan es tracta d'agressors menors d'edat, la llei estableix que hagin de passar obligatòriament per cursos de formació per tal que prenguin consciència de la seva actuació i es responsabilitzin del mal causat.

Amb la nova llei, la conciliació entre l'agressor i la víctima estarà condicionada al fet que aquesta la sol·liciti expressament i, en cas contrari, el tribunal no podrà iniciar un procés de conciliació o mediació.

La prostitució és una de les matèries que enfronten els dos socis del govern espanyol i ha estat una de les pedres en el camí de la tramitació d'aquesta llei. Socialistes i Podem han trobat un punt mitjà: d'una banda, la norma renuncia a prohibir la prostitució, però sí que castiga qualsevol publicitat que promogui la compra de sexe o que utilitzi estereotips de gènere que reprodueixen les violències sexuals.

En cas que una víctima guanyi menys del salari mínim, rebrà una compensació de sis mesos equivalent al subsidi de desocupació.

Més enllà de la violència sexual, el text reconeix les mares de menors assassinats per violència vicària, que passen a ser reconegudes com a víctimes de violència de gènere.