Palma“Se’n va anar a Palma i mai no en sabérem res més”. El diploma de Víctima del Franquisme que els va entregar la Conselleria de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears és un reconeixement, un consol que arriba després de massa temps. La família ho ha agraït, “però pensàvem que ens explicarien què li va passar”, afegeixen.
Josep Escandell Mayans, Pep Bosc de s’Estany, és una de les víctimes formentereres de la repressió feixista. L’esmentat diploma indica només el tràgic desenllaç: mort a Palma el 1936 quan comptava 43 anys. Un silenci aferrissós impregna les circumstàncies del crim i no és bo de fer que la veritat suri. Però ho fa, perquè a diferents obres que recuperen la memòria* hi ha dades aïllades, com sons esparsos que, junts, fan resposta amargant a bona part dels interrogants que han restat oberts i callats durant els darrers 85 anys.
També trencant un silenci molt llarg, el 1978 Àngel Palerm Vich, anarquista eivissenc exiliat a Mèxic, on va fer una brillantíssima carrera universitària, va respondre a una carta de Vicent Serra Antonio, de na Dolors. El germà de Vicent, Joan, va ser mort a Palma els mateixos dia, hora, lloc i pels mateixos assassins que Josep Escandell. Tots dos havien acudit a la capital per participar en el congrés balear de la Confederació Nacional del Treball (CNT) que s’havia de celebrar els dies 19 i 20 de juliol de 1936. Escandell hi acudí en qualitat de president del Sindicat d’Oficis Varis de Formentera, lligat a la CNT.
També hi havia estat convocat Manuel Pérez Fernández, anarcosindicalista notable, com a representant de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Partí des de Barcelona dia 18 després d’abraçar els seus companys Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, que ja portaven armes a causa de les notícies que anaven arribant sobre l’actuació de part de l’exèrcit. Segons les memòries de Pérez, Durruti va voler-lo convèncer que no s’embarcàs cap a on “mana el fatídic Joan March”, però ell no volia defraudar l’amic Manuel Vergara i els altres companys amb qui s’havia compromès per al congrés. Desembarcà al port de Palma el 19 de juliol a les sis del matí.
Un company de la CNT de llinatge Guerra el va rebre i guiar fins al local del comitè regional, on trobà la militància escoltant la ràdio. El desconcert era notable entre les autoritats republicanes, inclòs el governador civil de Balears, i aviat els falangistes i militars sortiren als carrers i els feren seus. Després de treure tot el que hi havia de valor al local del comitè, Manuel Pérez tornà a l’hotel per agafar la maleta i retirar de la recepció les fitxes d’hoste seva i dels altres companys. Un centenar de delegats balears de la CNT s’amagaren i organitzaren a la barriada de la Llibertat, el nom perdut del barri de la Soledat.
Relegats sobtadament a la clandestinitat, anaren caient un a un durant els mesos següents. Vergara, tresorer del comitè nacional de la CNT, va ser assassinat prop de Calvià. El company Guerra sembla que va ser abatut per la Guàrdia Civil a la Serra. Arribat el novembre, Manuel Pérez i altres deu pogueren fugir a bord d’una embarcació rumb a Menorca. Poc més tard, a València, escrigué i es publicà l’opuscle titulat Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista (1937).
A la seva carta a Vicent Serra, Àngel Palerm li escriu que sabia de la mort del seu germà: “Crec que l’assassinaren juntament amb un oncle meu, un fill de la meva tia Frasquita de Formentera, que havia anat amb el teu germà a la reunió confederal de Palma de Mallorca”. Aquest oncle seu era l’esmentat Josep Escandell. Joan de na Dolors i en Josep Bosc de s’Estany varen ser conduïts junts a la paret del cementeri de Palma, maltractats i assassinats la nit del 20 al 21 d’agost de 1936.
Jean Schalekamp va recollir un testimoni datat l’agost o el setembre d’aquell any que descriu l’escenari d’aquells crims: “Serà cert que matin tanta gent? (...) I vestits de soldats, el meu cosí i jo, anàrem al cementeri. I llavors, vaig veure perfectament totes les persones mortes, acabades de matar de feia un dia o dos, potser, i estaven dins el dipòsit i, a part del dipòsit, tots el que havien enterrat en uns clots grans: clots d’almanco sis per dos metres, i terra damunt i terra damunt...”.
Àngel Palerm no degué dir res mai sobre l’oncle Josep als seus parents formenterers ni abans ni després d’exiliar-se a Mèxic. Silenci sobre aquella mort. La família de Joan Serra sí que va saber que uns eivissencs feixistes fugits de l’illa arran del desembarcament de les tropes del capità Bayo i la consegüent recuperació d’Eivissa per a la República el reconegueren a Palma. L’anaren a cercar on s’hostatjava. Manuel Pérez recorda haver vist que mentre el seu vapor amarrava al moll un paio malcarat feia un gest amb la mà cap a l’home que l’esperava, com volent dir que hi hauria trets.
I n’hi va haver, a sang freda. Sobretot després que la columna de Bayo, mancada de suport governamental, s’hagués de retirar de Mallorca i dies més tard d’Eivissa i Formentera. El Comte Rossi i els seus italians i mallorquins feixistes comandaven i mataven. Avui, gràcies a l’esforç de molta de gent, d’associacions i d’alguns dels homes i dones que ens representen a les institucions, els noms de Josep Escandell Mayans i Joan Serra Antonio es recorden entre molts d’altres noms retallats en el ferro càlid del Mur de la Memòria del cementeri de Palma.
*N. Escandell i I. Terradas, Història i antropologia a la memòria d’Àngel Palerm (1984); B. Garí, Mur de la Memòria; Grup d’Estudis Libertaris Els Oblidats, Els invisibles, 2011; J. Maíz, A. Tur, Notes anarquistes de Formentera, 2021; A. Parrón, La Guerra Civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera, 2001; M. Pérez, Cuatro meses de barbarie, 1937; Íd. 30 años de lucha, 2012; J. M. L. Romero, Els morts, 2006; J. Schalekamp, Mallorca any 1936, 1997; J. Serra, Per memòria, 2009.