Les conquestes de les comares en la lluita pel part respectat

PalmaL’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicava, l’any 2018, una guia per a les cures en el procés de part perquè les dones tinguin una experiència positiva. Que “no només sobrevisquin si hi ha complicacions, sinó que també assoleixin el seu potencial de vida i salut”. Això es fa, apunta el document, amb una assistència “centrada en la dona i els nadons a través d’un enfocament holístic basat en els drets humans”. És a dir, un model que garanteixi parts i naixements amb mares informades i respecte a les seves decisions, cosa que fa anys que reclamen tant comares com associacions de dones.

L’evidència demostra que per facilitar un part fisiològic l’espai és important. Per això hospitals com el de Son Llàtzer, Inca i Can Misses disposen d’una sala de part natural, amb banyera, llums regulables, pilotes i teles. Pròximament, s’acosta una altra passa cap endavant. La Conselleria de Salut projecta una casa de naixements a Mallorca, que, si es fes realitat, seria la primera d’aquestes característiques a l’Estat –fins ara les que hi ha són privades. Es tracta d’un espai amb un aspecte similar al d’una casa, però preparat –tant en professionals formats com recursos tècnics– per atendre parts naturals de baix risc (en què no hi ha cap patologia). És un model molt instaurat a països com Anglaterra o Holanda i que, a poc a poc, s’obre el camí a Espanya.

Cascada d’intervencions

“Amb la casa de naixements demostrarem que els espais de baixa intervenció són segurs per atendre dones sanes”, exposa la supervisora de la Unitat d’Hospitalització d’Obstetrícia de l’hospital Son Espases i presidenta de l’Associació Balear de Comares, Isabel Sampedro. Aquesta no només ha estat una demanda de les professionals, sinó també d’entitats com l’Associació Naixença pel part respectat. “Cada vegada les dones estan més informades i més empoderades, i volen un part normal”, diu Andrea Capó, comare autònoma i membre de l’associació.

Així i tot, el part amb epidural és el més comú. És una intervenció segura, “però pot suposar una cascada d’intervencions”, afirma Sampedro. Apunta que en el seu moment “va ser triomf, un dret accessible al 100%de les famílies, això no obstant se’ns ha donat una mica la volta”. Per què pot comportar més instrumentalització? “Perquè apaga el dolor i el dolor té el seu sentit: ajuda que el bebè es posicioni, activa els neurotransmissors necessaris per al part”, explica la comare. En el mateix sentit s’expressa Carmen Rubio, comare de l’Hospital d’Inca: “Del mal te n’has de fer amic, perquè et dona la possibilitat d’obrir-te, i si estàs ben acompanyada, la vivència del mal pot no ser de patiment”. A més, recorda que hi ha alternatives menys invasives per pal·liar el dolor com l’òxid nitrós (el gas de la rialla), l’aromateràpia o la banyera.

Per la seva banda, Capó afegeix que amb l’anestèsia “les contraccions s’espaien entre si, llavors fa falta posar oxitocina sintètica per regular-les, i augmenta encara més les possibilitats de cesària o part instrumentats”, amb eines com els fòrceps o les ventoses. Les comares acompanyen per evitar aquesta cascada, per les seqüeles que poden deixar; estan relacionades amb tenir més risc de patir una depressió postpart, estrès posttraumàtic i problemes de lactància.

Cal dir que les Balears són de les comunitats que van més en la línia de garantir parts normals. Les xifres ho demostren. Per exemple, la taxa de cesàries a l’Arxipèlag l’any passat va ser del 17,5%, 4,3 punts per sota de la mitjana espanyola. A més, quatre dels set hospitals públics –l’Hospital de Manacor, Son Llàtzer, Can Misses i l’Hospital de Formentera– estan per davall del 15% de cesàries, el màxim que recomana l’OMS. En aquest sentit, Sampedro considera que no es tracta tant de parlar de taxa de cesàries o nombre d’intervencions, sinó si aquestes “estan ben indicades” i si la dona “ha tingut possibilitat per dilatar suficientment, si ha tingut l’ambient i acompanyament adequats”. També és important, afirma Rubio, com s’acompanyen: “Hi ha cesàries molt humanitzades, precioses. Es tracta de respectar un moment molt important de la vida de les famílies”.

Malgrat les millores, queda camí per recórrer. Sampedro creu que “es podria escoltar més les dones i respectar més les decisions” perquè de vegades els hospitals “volen seguir els protocols estrictament i la família vol altres opcions i costa negociar”. Així mateix, apunta a la necessitat de reforçar l’atenció psicològica, tant prepart com postpart: “Hi ha moltes dones que tenen cesària per elecció, per què no investigam més per què no volen parir? Hi ha coses que es poden treballar”, continua. 

Part a casa

La Universitat de les Illes Balears oferirà enguany un curs d’especialista en l’atenció al part i naixement a casa. Rubio sosté que és un pas endavant per superar l’estigma que encara pateixen les professionals i mares que trien aquesta opció. A banda de la feina a l’Hospital d’Inca, atén parts a casa, i assegura que els darrers anys han augmentat molt les peticions. Ella ha tingut dos dels tres fills a casa i es va formar i treballar vuit anys a Gal·les, on aquesta opció és molt comuna i està coberta per la seguretat social. En aquests països s’ha demostrat que, amb embarassos de baix risc i amb el seguiment de professionals formats i capacitats, el part a casa té els mateixos riscos que a l’hospital.

Poder escollir on parir és un dret reconegut per l’OMS i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Les tres comares coincideixen que s’hauria de garantir des de l’àmbit públic, perquè ara només poden accedir-hi les famílies que ho poden pagar. Sampedro pensa que la futura casa de naixements “pot ser el primer pas per després arribar al part a casa”. Les professionals posen l’èmfasi que el més important és que les dones rebin tota la informació i tinguin la possibilitat de donar a llum allà on –i com– se sentin més segures.