Les conquestes del GEN en 40 anys de lluita ecologista a Eivissa

EivissaEl Grup d’Estudis de la Natura (GEN), que el 1992 va fusionar-se amb el GOB (GEN-GOB des de llavors), ha fet 40 anys aquest 2022. És gairebé mig segle de lluita ecologista a Eivissa: d’estudi dels valors mediambientals de l’illa i de denúncia d’agressions urbanístiques. Seguint els lemes “Qui estima Eivissa no la destrueix” i “Conèixer és estimar”, el GEN ha combinat l’acció directa amb la tasca divulgativa i educativa sobre el territori i la biodiversitat. Aquest grup, fundat l’any 1982, és l’entitat ecologista més rellevant de la pitiüsa major.

L’artífex va ser el periodista Antoni Pedro Marí, que el 1982, amb 27/28 anys, va fundar l’entitat després d’assistir al I Congreso Nacional de Espacios Naturales Amenazados, que es va dur a terme a Burgos. Arran d’aquest esdeveniment, varen sorgir (i estabilitzar-se) grups ecologistes arreu de l’Estat. També a Eivissa. De seguida, Pedro Marí va publicar un anunci a Diario de Ibiza per donar a conèixer la creació del GEN i convidar la gent a participar-hi. En els inicis, molts estudiants d’institut varen unir-s’hi. (Un d’ells, Joan Lluís Ferrer, més tard seria periodista i membre destacat de l’organització). Això i les accions directes que va dur a terme l’organització ja en els primers anys varen ocasionar que se’ls tractàs de “joves inexperts” i “gairebé prototerroristes”, recorda el fundador: “Així ens veien molts de polítics i la societat en general. Ara ha canviat la mentalitat de tothom i ho preguntis a qui ho preguntis, et dirà que és ecologista”.

El fundador conclou que “a poc a poc es va veure que allò era seriós i una cosa científica”, de manera que el GEN “va anar guanyant-se la gent”. I també, i sobretot, va anar guanyant batalles, les més significatives de les quals destacam tot seguit.

Cas Cretu

La mansió del músic Michael Cretu a Corona va ser demolida

Un gran èxit del GEN-GOB va ser la demolició, l’any 2009, d’una mansió del conegut músic alemany Michael Cretu en compliment de les sentències dictades per la via administrativa. L’edificació estava situada en el cim d’un turó a Corona, en una àrea declarada ANEI i protegida per la Llei d’Espais Naturals. A més, la superfície va arribar a ser un 68% més àmplia respecte del projecte original. Va ser el grup ecologista qui va començar tot el procés judicial denunciant totes les irregularitats. “Vàrem aconseguir que es tiràs avall aquell habitatge i portar a judici els responsables, incloent-hi, per primera vegada, un batle [Antoni Marí, de Portmany]. La conseqüència de tot allò no va ser només la recuperació mediambiental d’aquell espai, sinó que a partir d’aleshores els ajuntaments de l’illa varen començar a tramitar les coses més o menys correctament, si més no demanant papers”, recorda Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB. “Va canviar la manera de treballar dels funcionaris i dels regidors d’urbanisme”.

Cala d’Hort

Un projecte de camp de golf amenaçava aquesta zona de Sant Josep

A més, entre el 1992 i el 1999, el GEN va lluitar per evitar que es fessin un camp de golf i urbanitzacions a Cala d’Hort, cosa que finalment no va tirar endavant. Amb el primer Pacte Progressista, l’any 2002, la zona va ser declarada Parc Natural. La legislatura següent, amb el PP al Govern, es va retirar aquesta protecció de la part terrestre de Cala d’Hort, però no dels illots. De tota manera, Palerm destaca que, “a més d’aturar el camp de golf, vàrem aconseguir que mai més pugui haver-hi un projecte similar en aquella zona”.

Manifestació històrica

Quasi 12.000 eivissencs varen sortir al carrer en defensa del medi ambient

El 22 de gener del 1999, més d’11.000 persones varen sortir al carrer a Vila, convocades pel GEN, per manifestar-se contra la destrucció del medi ambient a Eivissa. Ha estat la manifestació més important de la història de les Pitiüses. La principal reivindicació era l’oposició a la urbanització de Cala d’Hort i el lema va ser “Pel nostre futur, no més destrucció”. A causa de l’èxit, el president del Consell Insular, Antoni Marí Calbet, va rebre al seu despatx els organitzadors de la protesta: Marià Marí i Fanny Tur, membres de la junta directiva.

Ses Salines

El GEN impulsà la coordinadora Salvem ses Salines, zona que ara és Parc Natural

La història del grup tampoc pot explicar-se sense la lluita per la defensa de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Parc Natural des del 2001. Davant els projectes d’urbanització d’aquesta zona, l’any 1990 va posar-se en marxa una gran campanya per evitar-ho. El GEN va crear la coordinadora Salvem ses Salines, que va catalitzar la força de gran part de la societat civil i que, de fet, enguany ha rebut la Medalla d’Or de l’Institut d’Estudis Eivissencs (també la Comissió de defensa de ses Salines). En aquells temps l’illa sencera es va omplir de pancartes als balcons en què es podia llegir “Salvem ses Salines”. Se’n va col·locar una a la torre de la Catedral d’Eivissa que era visible des de tota la ciutat. La Llei d’Espais Naturals (LEN), que va ser aprovada pel Parlament el gener del 1991, finalment, i en contra del que es temia, va incloure els puigs de ses Salines, amb la qual cosa se n’impedia la urbanització.

Tagomago

La pressió va evitar la urbanització total de l’illot

L’any 1984, els ecologistes varen engegar una campanya en defensa de l’illot de Tagomago, situat al nord-est de l’illa, a l’altura del municipi de Santa Eulària des Riu, on es volien edificar una sèrie de xalets. Un grup d’activistes del GEN va fer una ocupació simbòlica de l’illot. Finalment, gràcies a la pressió de l’entitat, només va construir-se un dels xalets projectats, que continua dret avui dia. Pedro Marí destaca que, sense aquella campanya, Tagomago ara seria “una illa completament urbanitzada”. “L’alcalde de Santa Eulària era Vicent Guasch i parlàvem amb ell contínuament perquè prohibís fer allò, però va arribar un moment en què no es va poder evitar la construcció d’aquell xalet”, lamenta.

Ses Feixes

Es volia urbanitzar el Prat de ses Monges amb un miler d’habitatges

L’any 1996 va començar la lluita del GEN en defensa de ses Feixes del Prat de ses Monges (que actualment té un pla especial de conservació, protecció i recuperació). Hi va haver un projecte sobre la taula de construcció d’uns 1.000 habitatges en aquests terrenys, però l’Ajuntament d’Eivissa va acabar retirant-lo.

Conscienciar i reconèixer

Des del 1987 l’entitat distingeix els que defensen o destrueixen el medi ambient

El 1987 el GEN va crear els seus propis guardons, els premis Savina i Formigó, que periòdicament s’atorguen a persones o entitats que han estat clau o bé en la defensa del medi ambient o la cultura (premi Savina) o bé per la seua destrucció (premi Formigó). Els primers a rebre’l varen ser, respectivament, el poeta Marià Villangómez i l’empresari Abel Matutes.

“Des que vàrem començar, des del GEN vàrem avisar que l’illa és molt petita, que té uns recursos limitats, una biodiversitat molt fràgil i que s’havia d’anar alerta amb el creixement”, recorda Neus Prats, vicepresidenta del GEN-GOB. De fet, en els anys 80 es va publicar Opció GEN, un llibret en què “es demanava el creixement turístic zero, perquè es considerava que ja s’havia sobrepassat la capacitat d’acollida turística de l’illa”.

Marià Marí, expresident del GEN-GOB i militant històric, encara que reconeix que hi ha hagut un canvi (almanco discursivament) entre la classe política pel que fa a la conscienciació mediambiental, indica que s’ha arribat “molt tard” a aquest punt: “I, mentrestant, hem perdut molt de territori i no s’ha respectat el sòl rústic”. De tota manera, cita casos com Cala d’Hort i ses Salines, entre altres, que demostren que, sumant els diferents agents de la societat, es poden aturar moltes agressions al territori. El GEN és l’altra cara dels canvis que ha viscut Eivissa en les darreres dècades: la demostració que sí que hi ha hagut oposició i que el moviment ecologista ha aconseguit objectius parcials però rellevants.