La 'Xylella' ja ha obligat a arrabassar més de 8.800 arbres i plantes a les Balears

Actualment, a Mallorca, Menorca i Eivissa ha afectat 21 espècies, mentre que a Formentera no hi ha arribat

Més prevenció, contenció i control per a la ‘Xylella fastidiosa’
K. O.
23/01/2019
2 min

PalmaLes mesures per contenir l'expansió de la 'Xylella fastidiosa' han requerit arrabassar més de 8.800 arbres i plantes de les Balears, tot i que a Formentera no hi ha arribat. Tant Asaja com Unió de Pagesos valoren positivament la tasca duita a terme per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, el representant de la qual, Vicenç Vidal, ha assegurat que s'està treballant per desenvolupar un decret que reguli la problemàtica.

La xifra d'exemplars vegetals arrabassats per haver donat positiu arriba a 610, tot i que encara en falten 229 per exterminar. La dada augmenta considerablement arran de la normativa europea que obliga a eliminar qualsevol planta adjacent a l'individu infectat per 'Xylella' en un diàmetre de 100 metres.

En aquest sentit, la Conselleria també prepara un viatge a Califòrnia per poder estudiar com es conviu amb la plaga, atès que fa més de sis dècades que està present i aquest estat americà continua sent un gran exportador d'ametles.

Aquest assumpte i d'altres s'han tractat aquest dimecres en el marc del 5è Consell Agrari Interinsular que ha reunit representants de totes les organitzacions del sector a les Illes. Vidal ha presidit la darrera reunió de la legislatura, a la qual han assistit representants de totes les organitzacions agràries de les Illes Balears.

La trobada ha tractat, com a punts de l’ordre del dia, els avenços en les negociacions sobre la nova Política Agrària Comuna (PAC); un repàs als projectes agraris finançats amb l’impost de turisme sostenible, a més de les darreres dades sobre la lluita contra la 'Xylella fastidiosa'.

El gerent de l'entitat agrícola Asaja, Joan Simonet, s'ha mostrat molt crític pel que fa a les tramitacions d'ajudes al sector perquè "varen prometre [el Govern] que ho accelerarien però tot ha quedat en paraules", ha dit.

Simonet també s'ha "sorprès" per les respostes de la Conselleria en relació amb l'aprovació de nou Zones Especials de Protecció d’Aus (ZEPA) i l’ampliació de dues de les que ja hi havia. "Encara no sabem si, en cas de voler fer una nau, un camí o una nova xarxa de regadiu es necessitarà un estudi ambiental", ha lamentat, afegint que "mantenen el seu discurs polític".

Pel que fa a la inversió procedent de l'impost turístic, Simonet considera que "20 milions d'euros suposen un 10%, un xifra totalment insuficient que s'ha d'incrementar". En aquest aspecte, Sebastià Ordines, d'Unió de Pagesos, creu que "passi el que passi en les pròximes eleccions s'ha de mantenir", tot i que veu important que "puguem participar en la taula que decideix els projectes agraris que s'han de beneficiar de l'ecotaxa".

Al consell interinsular també s’ha exposat l’estat dels pagaments i noves convocatòries d’ajudes previstes des del Fons de Garantia Agrària i Pesquera (Fogaiba), així com també de les ajudes que preveu el Pla de Desenvolupament Rural (PDR). Les dues entitats agràries coincideixen que les ajudes no europees van endarrerides, amb "dos anys",segons han recordat Ordines i Simonet.

Per la seva banda, el conseller ha assenyalat que "l'èxit és que hi ha doblers dotats per l'actual Govern i que "hem concedit més de 600 concessions, més del doble que l'anterior legislatura", ha dit. A més, ha recordat que les Balears "som la quarta comunitat autònoma de l’Estat en pagament", amb un 35% dels fons corresponents al període 2014-2020, cosa que suposa una quantitat de 52.234.893 euros, segons la Conselleria.

stats