La Diada de Mallorca se celebrarà dia 12 de setembre a partir del 2024

PalmaEnmig de diferents vitralls que commemoren l'entrada de Jaume I a la ciutat de Palma, el 31 de desembre de 1229, els consellers del PP i Vox han aprovat aquest dijous que la Diada de Mallorca deixi de celebrar-se aquest dia. El ple del Consell ha decidit el canvi de data a dia 12 de setembre, amb el vot en contra de tota l'oposició.

L'encarregat de defensar el canvi de data ha estat el conseller insular de Presidència, Antoni Fuster, que ha afirmat que, d'aquesta manera, es compleix amb el compromís electoral i l'acord signat entre el PP i Vox. La justificació de la modificació es basa que el dia 12 de setembre de 1276 el rei Jaume II va ser coronat rei de Mallorca a l'església de Santa Eulàlia, on va jurar els privilegis i franqueses del Regne. Per a l'equip de govern es tracta d'una data que no està significada amb cap municipi en concret , que suposa una passa important des del punt de vista de la història de Mallorca i que no té a veure amb un conflicte bèl·lic.

Fuster ha explicat que s'han fet dos processos participatius que han consistit a consultar els batles de tots els municipis i demanar informes justificatius a tres historiadors: Antoni Ortega, Antoni Cañellas i Román Pinya. Dels 53 municipis de Mallorca han contestat només 30, 28 dels quals s'hi han manifestat a favor.

Dels informes dels historiadors, Fuster ha destacat, entre d'altres, que "la Carta de Franqueses confirma la peculiaritat del Regne de Mallorca i el naixement del poble de Mallorca", però, també, que el bon temps del setembre permetrà celebrar millor aquesta festa o que dia 31 de desembre la gent està més pendent del Cap d'Any.

David Gil, en nom de Vox, ha assegurat que la celebració, dia 31 de desembre suposa una "visió esbiaixada de la història mallorquina i que mostra una preferència històrica centrada en la reivindicació del català, cosa que polaritza la societat mallorquina. Traslladar la diada a dia 12 implica pacificar el present i projectar el futur".

Després de l'aprovació provisional d'aquest dijous s'obrirà un període d'exposició pública.

Una oposició unànime

Des d'El Pi, Antoni Salas ha fonamentat el seu vot negatiu que el procés que s'ha fet servir no ha estat l'adequat. Salas ha explicat que considera que no s'ha fet bé el procés de participació dels ajuntaments: "alguns no han rebut res, d'altres només per correu electrònic, i en molts de casos, no s'ha debatut. La participació no està en l'opinió del batle o de l'equip de govern. S'ha de tractar en el plen. 28 ajuntaments de 53 són majoria, però no és consens". Salas considera que s'hauria de fer una comissió plural en la qual hi hagués les entitats i col·lectius afectats i la Universitat de les Illes Balears.

Per al representant de MÉS per Mallorca, Jaume Alzamora, ha afirmat que "el canvi de data s'ha fet com un bunyol, amb tres informes tècnics que són articles d'opinió. Aquesta proposta es fa per generar polèmiques estèrils, es vol falsejar la història i celebrar el que no és". Alzamora ha destacat que el 2016 es va fer tot el procés com toca amb una comissió i una feina rigorosa amb tots els col·lectius. "És inaudit que es faci un canvi de data sense consultar la UIB, la màxima institució acadèmica de les Illes".

Des del PSIB, Javier De Juan ha recordat tot el procés participatiu que es va fer el 2016 per decidir fixar la diada a dia 31 de desembre i que va suposar un any de treball. "Vostès que han fet? Ni cap comissió, ni reunió amb l'oposició, ni participació de la ciutadania, ni de les entitats interessades, només una consulta als ajuntaments", ha assegurat De Juan, que ha afegit que "el nyap de procés l'invalida". Finalment, ha recordat al PP que "vostès estan aprovant això amb els únics vots dels grups extremistes".

Intervencions ciutadanes

El ple ha inclòs la participació dels representants de dues entitats. Per una banda, per part de l'Obra Cultural Balear, el catedràtic d'Història Medieval de la UIB Gabriel Ensenyat ha explicat que la Diada del 31 de desembre és la festa més antiga de Mallorca, "que suposa una ruptura dràstica amb el passat musulmà", i ha lamentat que no s'hagi consultat la UIB ni tampoc els historiadors especialistes que més han estudiat aquesta celebració.

També ha descartat que sigui una festa només de Palma i que el sentit que ha de tenir actualment aquesta celebració no ha de ser commemorar "un fet bèl·lic enormement destructiu, sinó que ha de servir per recordar els nostres orígens, ja que som aquí per la reconquesta, a més de per reivindicar els vençuts".

"No té sentit celebrar una diada substitutiva," ha afegit. "Sí que en té rememorar episodis de la nostra història com el dels 12 de setembre, però no suplantar la celebració de dia 31 per una diada de concepció recent i connotada".

Per la seva banda, Josep Palou, de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ha afirmat que el 12 de setembre és una "data postissa que el poble no ha sentit mai com a seva. I ha considerat "inacceptable qualsevol intent de diluir les nostres senyes d'identitat. Saber quina és la nostra diada ens marca una fita i serveix per cohesionar-nos com a pobles", I ha recordat que fa 792 anys que se celebra aquesta festa cívica, la més antiga d'Europa.