El Consell d'Eivissa vol canviar el topònim de l'illa sense abandonar 'Ibiza'

Eivissa‘Ibiza’ continua sent el topònim que apareix en el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Administracions Públiques –que és el registre oficial–, cosa que contradiu la Llei de normalització lingüística, que assenyala que “els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana”. Des del Consell Insular han manifestat aquesta setmana la seua voluntat de canvi: “El Departament de Cultura, Educació i Patrimoni manté el compromís de, com marca la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, reconèixer la toponímia de l’illa i, per tant, fer el canvi del topònim”, han detallat, en conversa amb l’ARA Balears, des de la institució insular, que en tot cas vol decantar-se per una opció bilingüe.

De moment, el Consell no ha concretat quan aprovarà la modificació ni si l’ordre serà ‘Eivissa-Ibiza’ o ‘Ibiza-Eivissa’. La institució insular ha d’aprovar aquest canvi i notificar-lo al Registre d’Entitats Locals perquè l’executi.

Marca ‘Ibiza’

La normalització d’aquest topònim no té només una implicació lingüística. José Antonio Roselló, vicepresident eivissenc de CAEB, expressa que, avui dia, adoptar la denominació en català “podria ser un inconvenient perquè la marca ‘Ibiza’ està molt consolidada en els mercats internacionals”. “El terme ‘Eivissa’ no es pot menysprear, però jo aniria introduint-lo a poc a poc a través de l’àmbit cultural; per al turisme de masses i la promoció exterior, és un tema molt delicat i segurament les agències de viatge internacionals no estarien d’acord a passar a ‘Eivissa’. Provocaria confusió en els clients”, afegeix.

Sobre l’opció bilingüe, Roselló explica que podria ser una solució, però que no s’ha debatut dins la CAEB. Fonts de la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera també defensen la denominació castellana “pel seu potencial com a marca turística i perquè és un nom mundialment conegut”.

El mes d’abril, la Plataforma per la Llengua va reunir-se amb el president del Consell, Vicent Marí, i la consellera de Cultura i Patrimoni, Sara Ramon. “Els vam expressar que el topònim hauria de ser ‘Eivissa’ i que, si volien mantenir la marca turística, com a mínim optessin per ‘Eivissa-Ibiza’”, detalla Ivan Solivellas, delegat a les Illes d’aquesta entitat. “En tot cas, en el Registre d’Entitats Locals hi ha d’aparèixer només ‘Eivissa’; una cosa és el topònim i l’altra la marca”, subratlla Solivellas, qui afegeix que els interessos turístics i econòmics no poden condicionar la història i la cultura d’Eivissa ni el que marca la llei.

Marià Mayans, president de l’Institut d’Estudis Eivissencs, també defensa que el topònim sigui ‘Eivissa’: “I si ens hi posàssim, al cap d’uns anys ‘Eivissa’ també podria ser un topònim comercial”, apunta.

Finalment, el govern insular optarà per una fórmula duplicada. La consellera Sara Ramon és del PP, que al Consell governa en coalició amb Ciutadans. Des de la formació taronja expressen que donaran suport “al canvi del topònim que s’acordi per complir amb allò establert a la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial”.

“El gener de 2021 aquest equip de govern va impulsar la creació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i Immaterial de l’illa, un òrgan col·legiat de caràcter consultiu en matèria de patrimoni cultural immaterial que té la finalitat de protegir, difondre i conservar els trets culturals, identitaris i lligats a la història, a la natura, el territori, la llengua o la toponímia pròpies de l’illa d’Eivissa”, afegeixen des de la institució insular.

Els grups de l’oposició

El PSOE i Podem, els grups de l’oposició, veuen amb bons ulls un canvi: “Per a nosaltres, l’illa hauria de passar a denominar-se oficialment Eivissa”, apunta Gianandrea di Terlizzi, candidat de Podem al Consell, qui matisa que la formació morada també veuria amb bons ulls l’opció bilingüe: “L’opció preferible entre aquestes dues seria la que generi més consens polític i social”.

El PSOE demana obrir un debat: “Els topònims s’han de mantenir en català. Ara bé, tenint en compte que ‘Ibiza’ és una marca de reconeixement global, s’hauria d’obrir un debat amb tots els sectors de la societat eivissenca per decidir quina és l’opció més adient”, expressen fonts del partit sobre el dilema entre ‘Eivissa’ i una opció bilingüe.

Maurici Cuesta va ser regidor de Turisme, Comerç i Política Lingüística a Vila entre 1999 i 2003, quan l’Ajuntament començà a promocionar Eivissa amb el nom en català: “Fins aquell moment, tota la promoció turística s’havia fet en castellà”, a pesar que el topònim de la ciutat sí que està normalitzat. Llavors aquest assumpte va ser un tema de debat i, sobretot pel que fa a la promoció d’Eivissa com a illa, “els hotelers i Foment del Turisme es varen mostrar totalment en contra d’anar introduint el nom ‘Eivissa’” en la promoció turística.