El Consell d'Europa insta Espanya a garantir el català a la justícia, l'educació i la sanitat
L'organisme europeu exigeix a l'Estat prendre mesures de manera "prioritària" per protegir les llengües minoritzades com el català
Brussel·lesNova estirada d'orelles del Consell d'Europa a Espanya per la manca de protecció de les llengües minoritzades. L'organisme europeu amb seu a Estrasburg ha instat aquest dimarts l'Estat a prendre de manera "prioritària" les mesures necessàries per garantir que el català es pugui fer servir de forma "apropiada" en "tots els nivells" educatius del sistema d'ensenyament de Catalunya, els centres de salut i serveis socials, i al sector judicial.
En la mateixa línia, el Consell d'Europa exigeix al govern espanyol que garanteixi a tots els ciutadans de Catalunya que puguin parlar la seva llengua materna quan es dirigeixen a les administracions públiques, especialment a les que depenen de l'Estat. A més, recorda que els catalans han de poder presentar denúncies i ser jutjats en català.
Més enllà d'aquestes demandes, que l'organisme europeu considera "prioritàries", també obliga l'Estat a tirar endavant totes "les observacions i recomanacions" recollides en l'informe del comitè d'experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa que es va publicar el setembre passat. Entre d'altres, l'estudi mostrava "una profunda preocupació" per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un mínim del 25% de castellà a les aules de Catalunya.
En aquest sentit, el Consell d'Europa recorda que la llengua vehicular de les escoles de Catalunya és el català, i només admet algunes excepcions per ser "flexible". Assegura que només "en certs contextos sociolingüístics pot ser necessari reforçar l'ensenyament de la llengua oficial" ampliant les hores lectives en castellà, "a una o més assignatures". Ara bé, recorda que obligar totes les escoles a fer almenys un 25% de classes en castellà és contrari a l'article 8 de la Carta, que fa referència al dret a rebre una ensenyança en la llengua minoritzada o regional.
D'altra banda, el Consell d'Europa també reclama a les autoritats espanyoles garantir l'ús del català i l’aranès als sistemes socials, sanitaris, judicials i educatius de les Balears, l'Aragó i el País Valencià. En la mateixa línia, ha instat l'Estat a “protegir i salvaguardar”, a més del català, l’aragonès, l’amazic, el dàrija (l'àrab marroquí) i el lleonès a Múrcia, l’Aragó, Múrcia, Ceuta i Melilla, i Castella i Lleó, respectivament.
Demandes d'obligat compliment
Aquestes demandes són d'obligat compliment per part d'Espanya i, de fet, el Consell d'Europa li ha requerit que les adopti abans de l’1 de febrer del 2026. Ara bé, fonts de l'organisme europeu admeten a l'ARA que no funcionen com, per exemple, les institucions de la Unió Europea, on, quan un estat membre incompleix, pot acabar als tribunals comunitaris i s'exposa a sancions. D'aquesta manera, apunten que l'ens amb seu a Estrasburg funciona per "consens" i s'opta pel "diàleg i la col·laboració" amb les autoritats estatals.