El Consell Escolar de les Illes Balears demana la retirada del Pla de segregació lingüística

PalmaEl Consell Escolar de les Illes Balears ha demanat a la Conselleria d'Educació la retirada del Pla pilot de segregació lingüística. L'organisme ha manifestat el seu malestar pel fet que un pla pilot "amb connotacions tan importants per al sistema educatiu, no ha estat informat al Consell Escolar de les Illes Balears, l'òrgan superior de consulta i de participació dels sectors afectats per la programació general de l'ensenyament no universitari, per tal de poder escoltar el parer de tota la comunitat educativa".

Considera que les mesures per tal que tot l'alumnat sigui competent per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit, s'han de definir als projectes lingüístics dels centres (PLC) i no en un pla pilot: "Els PLC s'han elaborat a partir de la realitat i el context sociocultural i lingüístic del centre, en virtut de la seva autonomia pedagògica i d'organització, d'acord amb la normativa vigent. Per tant, consideram que aquest Pla no respon a cap necessitat detectada de manera objectiva".

L'esborrany, diu el Consell, no té en compte les característiques i necessitats reals dels centres de les Illes Balears, i no es justifica amb una anàlisi rigorosa i exhaustiva dels diferents informes. "En l'anàlisi de les dades, extretes del Sistema d'Explotació de Dades d'Educació de les Illes Balears (SEDEIB), dels resultats per matèria a les Illes Balears, de l'alumnat de 6è de Primària (percentatge d'aprovats), en els darrers deu anys, s'observa que el nombre d'aprovats en ambdues llengües és alt, però cal destacar que els resultats en llengua catalana estan una mitjana de 2-3 punts per davall dels de llengua castellana".

Drets dels infants

Per altra banda, assegura que el fet que les famílies puguin escollir la llengua d'ensenyament d'algunes matèries passa per davant dels drets dels infants, ja que la normativa "estableix clarament que en acabar l'educació obligatòria, tots els alumnes han de ser capaços d'utilitzar amb habilitat totes dues llengües oficials, responsabilitat que tenen els equips directius i els docents, la qual cosa és impossible si no es potencia l'ensenyament en llengua catalana, a causa de les condicions sociolingüístiques de la gran majoria dels centres".

El Consell considera que el pla és "una decisió política i partidista" per part del Govern "per cedir a les demandes dels seus socis -de Vox- en contra de la llengua catalana, sense cap fonament pedagògic, que no atén les necessitats reals de l'alumnat i no compta amb el consens de la comunitat educativa, alhora que impossibilita l'assoliment del domini de les dues llengües en acabar l'escolarització obligatòria".