Sanitat destinarà 493 milions a infraestructures d'Atenció Primària

PalmaEl Consell Interterritorial de Salut ha aprovat destinar 493 milions al pla de millora de les infraestructures d'Atenció Primària (MINAP) de tot l'Estat, que inclourà intervencions en centres de salut i en els consultoris, així com en la millora de la capacitat diagnòstica. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha afirmat que "mai s'havia fet una inversió d'aquesta dimensió". També es podran destinar els recursos a ampliar o renovar els equips de radiodiagnòstic. Darias ha intervingut en roda de premsa acompanyada de la consellera de Salut i Consum del Govern balear, Patrícia Gómez, després de la reunió de l'organisme, que s'ha fet al Consolat de Mar de Palma.

La ministra també ha explicat un nou projecte anomenat UNICA, i que sorgeix com a resposta a les malalties rares de nins i nines "amb baix impacte quant a prevalença, però molt d'impacte social i familiar". Amb aquest pla es pretén donar suport als pares, mares i infants que en moltes ocasions "no tenen un diagnòstic" i "han de fer un camí molt difícil i tortuós". Per això, es crearà una xarxa en la qual participaran 25 hospitals d'arreu d'Espanya i que servirà per compartir dades que facilitin l'intercanvi "de tractaments i diagnòstics, i així evitar el desplaçament de les famílies per diferents autonomies de l'Estat". L'intercanvi es farà a través d'una plataforma tecnològica, un fet que permetrà "millorar el model d'atenció multidisciplinària".

En relació amb el problema que moltes autonomies tenen per tal de cobrir les places d'Atenció Primària, la ministra ha valorat l'esforç "important" que han fet les Balears i la resta de territoris per combatre aquesta situació. Darias ha recordat que, d'ençà del 2018, l'increment més gran d'especialitats, amb un 36%, ha estat per a Atenció Primària. La ministra ha explicat que la formació d'un doctor és "d'uns 10-11 anys, entre estudis universitaris i el MIR", i des del Govern s'ha treballat per revertir la disminució de places oferides en la legislatura anterior, i també s'ha intervingut per reduir el temps que es tarda per resoldre l'homologació de títols estrangers. Per altra banda, Darias ha recordat que des del 2019 s'han oferit un "40% de places de Formació Sanitària Especialitzada, però aquest augment no s'ha vist complementat pel nombre de persones que acaben les carreres", cosa que ha generat una "clara descompensació".

Estabilització de plantilles

Darias també ha exposat un conjunt de mesures que s'han abordat per tal d'enfortir els recursos humans, que ha definit com "la columna vertebral del nostre sistema sanitari". Així mateix, han establert els criteris per "definir què és una plaça de difícil cobertura", així com un "sistema marc d'incentius econòmics i no econòmics que està en mans de les comunitats, per tal que puguin atreure els professionals". Per la seva banda, Darias ha volgut remarcar que el Govern ha fet avenços per tal d'estabilitzar les plantilles dels centres de salut "amb el procés més gran en marxa fins ara, amb 67.000 places", perquè "era una prioritat de país". Amb l'objectiu de millorar les condicions del personal sanitari, el Consell Interterritorial ha acordat la distribució de 3,5 milions d'euros per destinar a la formació continuada del personal, dels quals les Balears en rebran 98.848,70 –es podran atendre 847 sanitaris–.

A més, l'organisme ha aprovat destinar 52 milions d'euros per tal d'incrementar les places de medicina a les diferents facultats de les universitats públiques. En total, s'han aprovat 751 places noves. D'aquestes, nou seran per a la UIB, que passarà a oferir 69 places, enfront de les 60 actuals.

Un altre dels temes que s'ha acordat és crear l'especialitat de Medicina d'Urgències, una reclamació "històrica" dels sanitaris. Seguidament, s'aprovarà Genètica. Aquest fet serà possible gràcies a l'aprovació, el mes de juliol passat, del Reial Decret per crear noves especialitats "de manera reglada i amb seguretat jurídica". Així mateix, s'han abordat intervencions per avaluar l'impacte de la petjada climàtica dels centres sanitaris, que "emeten el 4,4% de les emissions globals netes", ha explicat Darias. En aquest sentit, s'ha d'actuar a partir del "Pla de Salut i Medi Ambient", per ser "capaços d'actuar, tenir un diagnòstic i donar eines a les autonomies perquè puguin disminuir la seva petjada". Alguns dels elements que s'avaluaran seran el consum de combustible, com les calderes de gas natural o gasoil, o les fuites de gasos refrigerants dels equips de climatització.