El Consell limita l’enllumenat de Mallorca per reduir la contaminació nocturna

PalmaRegular el nombre, la mida i la intensitat dels rètols publicitaris lluminosos dels centres històrics de pobles i ciutats; prohibir-ne la instal·lació damunt d'edificis i que l'enllumenat de poliesportius i aparcaments sigui més eficient i sempre enfoqui a terra. Aquestes són només algunes de les mesures que inclou la modificació del Pla Territorial Insular, aprovada inicialment dijous en el ple del Consell de Mallorca. L'equip liderat per la consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, ha aprofitat la revisió del document per incorporar-hi restriccions que minvin la contaminació nocturna.

"S'ha de controlar com s'instal·len els llums, perquè és una qüestió de paisatge, de com es veuen els pobles", defensa la consellera, i fa valer que la modificació del pla introdueix per primera vegada actuacions contra el canvi climàtic i per conservar el paisatge típic de l'illa. El document veta que s'autoritzi cap projecte d'urbanització ni de dotació de serveis que inclogui l'ús de fanals amb forma de globus per evitar que la llum es dispersi cap al cel. La norma exigeix que siguin pantalles on la bombeta no sobresurti de l'interior i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l'horitzó. L'enllumenat, a més, sempre haurà de ser com més energèticament eficient millor.

El pla estableix que "preferentment" s'utilitzin fanals que no superin els 3,5 metres d'alçada a tot un seguit d'espais ambientalment sensibles. Es tracta de les zones que delimiten amb categories de sòl rústic protegit, com ara les àrees naturals d'interès territorial (AANP), les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP). Per conservar la foscor als voltants de l'observatori astronòmic de Costitx, s'ha fixat un radi de set quilòmetres on no es poden posar aquests fanals. Tampoc es podran instal·lar a cinc quilòmetres des del límit de les àrees descrites, ni en cap zona ubicada dins la resta de categories de sòl rústic existents.

Però el Consell inclou una altra demarcació on limita l'ús d'aquests fanals: les zones de baixa il·luminació. El document les defineix com les franges de 100 metres que delimiten amb sòl urbà o del sector que s'urbanitza, exceptuant la il·luminació de monuments o edificis singulars. En les zones assenyalades, els projectes d'il·luminació han d'evitar un impacte lluminós negatiu, motiu pel qual a més de limitar l'alçada dels fanals també s'exigirà un control especial de la intensitat del llum.

Regulació de la publicitat lluminosa

La revisió del pla obliga els ajuntaments que facin una ordenança de publicitat a les façanes dels edificis per promoure la qualitat del paisatge urbà i la protecció del patrimoni cultural i de l'entorn. D'aquesta manera, insta a limitar la implantació de suports publicitaris amb llum per prevenir la contaminació lumínica, fomentar l'estalvi energètic i la seguretat viària, segons diu el document. "Volem evitar l'efecte Blade Runner als carrers dels centres històrics", assegura el director insular de Territori i Paisatge, Miquel Vadell, referint-se a la pel·lícula de Ridley Scott estrenada el 1982. El film descriu el futur decadent de la ciutat de Los Angeles, on pantalles publicitàries luminiscents de grans dimensions recobreixen les façanes dels edificis. En aquest sentit, la norma no permet la il·luminació de rètols publicitaris que no facin servir energia neta.

Als centres històrics dels pobles, però també de Palma, només es permetran suports lluminosos murals amb imatges en moviment de fins a un metre quadrat, i de dos a les zones residencials. De fet, es veta que els cartells lluminosos sobresurtin de les façanes. En qualsevol cas, només es podran mantenir encesos durant l'horari d'obertura al públic, mentre que hauran d'estar apagats des de la mitjanit fins a l'alba. Finalment, la norma no permet posar suports lluminosos a menys de 20 metres de qualsevol intersecció viària, senyalització de trànsit lluminosa o un altre rètol publicitari lluminós.

Les limitacions contra la contaminació nocturna previstes a la modificació del pla no tenen un efecte retroactiu, però en cas que els propietaris afectats hagin d'arreglar aquests elements, a partir d'ara s'hauran d'adaptar. També ho hauran de complir els particulars que vulguin posar enllumenat. Les restriccions contra l'impacte de la llum artificial s'ajusten a la Llei de protecció del medi nocturn balear, aprovada el 2005, un any després que la darrera versió del pla territorial vigent. Incorporen, en canvi, mesures més actualitzades i amplien les que es preveien al Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT) i al Pla d'Equipaments Comercials de Mallorca (PECMA), que només establien una regulació en allotjaments turístics i centres comercials, respectivament.

Regulació dels xalets

Les limitacions que introdueix la revisió del Pla Territorial van molt més enllà de la contaminació nocturna i per primera vegada s'estableix una densitat mínima de 40 habitants per hectàrea en sòl urbà. A la pràctica, això prohibeix la construcció en nuclis urbans de nous habitatges unifamiliars, com ara xalets. La limitació pretén evitar futurs creixements urbanístics d'extenses barriades de cases individuals, com és el cas de Marratxí, i fomentar una trama urbana més compacta. La regulació fomentarà la construcció d'habitatges més petits i amb més veïns, com ara pisos i cases adossades.

El nou pla també estableix en la pròxima dècada un increment màxim de població de 140.000 persones, entre residents i turistes, tot i que amb la incertesa de l'esdevenir econòmic, del qual depèn la variable demogràfica. Igualment, el document estableix 1.600.000 persones com la capacitat màxima de càrrega a l'illa en un mateix moment, xifra que la institució insular no vol superar. Així mateix, el document fa comptes recuperar 700 hectàrees de territori, la major part a Palma i Llucmajor, i redueix la capacitat de creixement dels municipis un 30% respecte del que s'havia previst fins ara.

De fet, el pla també preveu eliminar les Àrees de Transició i Creixement (AT-C), les que defineixen on ha de créixer qualsevol nucli urbà abans de poder fer-ho a cap altre lloc. Ara els ajuntaments ja no hauran de fer els plantejaments urbans basant-se en les zones prioritàries que es varen definir fa 17 anys i podran decidir a quina part de l'entorn del poble prefereixen créixer. Això sí, dins uns límits: ho hauran de fer al voltant dels nuclis urbans i restringits pels nous criteris paisatgístics i ambientals que imposarà el Consell.

La modificació del pla ja s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i estarà 45 dies en exposició pública perquè s'hi puguin presentar al·legacions i que després la Comissió Balear de Medi Ambient hi digui la seva. En el ple del Consell també es va aprovar una suspensió de llicències de construcció per a les obres que no compleixin les modificacions del pla territorial i fins que s’aprovin definitivament.