El Consell de Mallorca aprova aplicar la regularització d'habitatges en sòl rústic
El PSIB i MÉS per Mallorca qualifiquen la norma que permetrà legalitzar 50.000 cases i casetes com a "decret de barra lliure"
PalmaEl Consell de Mallorca ha aprovat aplicar la legalització extraordinària dels habitatges en sòl rústic, en compliment del Decret de simplificació administrativa del Govern. La proposta ha tirat endavant aquest dimarts en un ple extraordinari de la institució insular amb 19 vots a favor i 11 en contra. El Pi, Vox i el PP hi han votat a favor, mentre que el PSOE i MÉS per Mallorca ho han fet en contra.
El PP, Vox i El Pi han assenyalat que la proposta pretén “donar una solució a les més de 30.000 famílies que tenen una caseta a foravila”. A més, han recalcat que no es tracta d’una “amnistia urbanística”, perquè els beneficiaris hauran de fer constar que no destinaran l'habitatge a un ús turístic.
Per la seva banda, la portaveu dels populars en la institució insular, Núria Riera, ha reclamat als socialistes que "proposin solucions als problemes" i els ha titllat de "responsables de crear-los".
El PSOE i MÉS per Mallorca han considerat que l’aplicació de la disposició setena del decret llei –que permet regularitzar edificacions en sòl rústic que han quedat fora d’ordenació i que l’Administració pública no té dret a restablir-ne la legalitat– és un “atemptat contra el sòl rústic”. La portaveu del PSOE al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha assenyalat que “no hi ha informes sobre una mesura tan important pel nostre territori” i ha acusat l’Executiu de “no deixar piular els tècnics urbanístics".
Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca, Jaume Alzamora, ha suposat que l'aplicació del decret llei és "una norma feta a mida pels infractors" i ha lamentat que "a la barra lliure només brindaran uns pocs".
Com s'aplicarà el Decret de simplificació administrativa
El decret permet la regulació d'habitatges familiars fora d'ordenació, però amb límits: en els casos d'habitatges sense possibilitat de demolició, i exigint als propietaris el pagament de contraprestacions econòmiques i mesures mediambientals com a condicions per la regularització. Hauran de pagar una sanció i presentar un projecte tècnic per l'adaptació de la construcció a criteris de sostenibilitat ambiental. Els habitatges tampoc no es podran dedicar a activitats com les estades turístiques. El decret llei també incorpora la possibilitat de legalitzar construccions irregulars dins sòl rústic protegit, però només en les construccions anteriors a 1991, l'any que es va aprovar la Llei d'espais naturals.
Segons diferents especialistes, almenys 50.000 propietats es podran legalitzar i, per tant, vendre o llogar al sòl rústic de les Illes gràcies al Decret llei de simplificació que ha aprovat Prohens.
La famosa disposició addicional setena del Decret de simplificació estableix que "es poden legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys, sense que siguin d'aplicació les condicions i els paràmetres urbanístics aplicables amb caràcter general a les edificacions a sòl rústic" i, per tant, no cal complir ni tan sols la parcel·la mínima.
El PSOE estudiarà dur el decret als tribunals
La portaveu del PSOE al Consell de Mallorca ha anunciat que el PSOE "estudiarà la possibilitat de posar” un recurs contenciós administratiu contra el decret de simplificació administrativa que avala la legalització de construccions irregulars en sòl rústic.
Cladera ha denunciat que “no hi ha informes sobre una mesura tan important pel nostre territori" i ha acusat l’equip de govern de “no deixar piular els tècnics urbanístics”. En aquest sentit, ha reclamat que “es deixi la proposta damunt la taula” perquè "es vesteix de simplificació administrativa, però destrueix el sòl rústic".
Per la seva banda, el conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha demanat a MÉS i al PSOE que "aportin solucions per resoldre els problemes que ells mateixos han creat". En el mateix sentit, la portaveu popular, Núria Riera ha retret als socialistes que "quan un acord no els agrada, corren a impugnar-lo per fer renou".