El Consell de Mallorca escampa plàstic per l'illa

La concessionària de la institució insular que gestiona els enderrocs ven àrids reciclats amb aquest residu, que s'empren per omplir cunetes i rondes

Plàstics en un carregament de grava reciclada sortit d'un dels punts de venda de MAC Insular.
20/06/2021
5 min

PalmaPlàstic, ferro, restes electròniques i trossos de guix. Aquests són alguns dels residus que es poden trobar en la grava reciclada que ven MAC Insular, l'empresa concessionària del Consell de Mallorca que des del 2006 tracta els sobrants procedents de la construcció i la demolició. El material que comercialitzen a 1,5 euros per tona el produeixen a partir dels enderrocs que reben a les plantes, però el procés de separació que es fa per destriar les pedres dels fems és insuficient i no aconsegueix purgar els residus més nocius per al medi. Malgrat això, la companyia distribueix el producte, de manera que escampa plàstic i altres restes arreu de l'illa, perquè aquests àrids sobretot s'empren per omplir cunetes i rondes. L'ARA Balears ha pogut comprovar, en un dels vuit punts de venda que té l'empresa, com es despatxa la grava bruta. Dues persones que comercialitzen amb la concessionària des del començament asseguren que és un fenomen que es produeix de sempre, amb el beneplàcit de la institució insular. També diuen que la grava sovint s'utilitza per omplir pedreres tancades.

Fonts del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell –gestionat per Podem des de fa sis anys– admeten que els processos de tractament "no són capaços d'eliminar el 100% dels impropis que arriben", però afegeixen que la proporció del que queda és "molt petita" i que "no impedeix" que les analítiques siguin positives. "Una altra cosa és que aquests impropis destaquin molt i per a un ull no expert pot semblar que siguin molts", apunten. Qualsevol, però, pot comprovar en la imatge i el vídeo que adjuntam l'alta presència de restes nocives mesclades amb la grava reciclada que ven MAC Insular. Aquest setmanari ha arribat a trobar una llauna esclafada i un guant de làtex en un dels carregaments procedent del punt de venda que ha visitat. Cal assenyalar, però, que això no passa amb tots els àrids reciclats que produeix l'empresa. En el mateix punt de venda esmentat, l'ARA Balears va observar que no hi havia cap residu en el munt d'àrid més arenós, que es fa servir de morter i per anivellar camins rurals.

Un munt de grava reciclada procedent de MAC Insular plena de residus, com ara plàstic i un mosquetó d'escalada fet de ferro.

La concessionària nega que la grava que ven contingui molt de plàstic, ferro i guix, entre altres restes, perquè si fos així no podrien obtenir la certificació del producte que asseguren tenir. "Els àrids reciclats que produïm compleixen els requeriments exigibles per la marca CE i el control de producció en fàbrica de l'Asociación Española de Normalización y Certificación", afirma l'empresa, i afegeix que "els comercialitzam des de fa més de 15 anys amb una gran acceptació".

És legal que venguin aquest producte? Sí que ho és, però MAC Insular té l'obligació de demanar una autorització específica d'ús o aconseguir la certificació coneguda com "a fi de condició de residu", i mai ho ha fet, segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient. A la pràctica, fer aquesta gestió permetria sotmetre els àrids a més controls ambientals. Les mateixes fonts consultades reconeixen que estan acabant de gestionar uns permisos amb la concessionària, i que aquesta podria ser una raó per la qual encara no han sol·licitat l'autorització.

D'altra banda, la Direcció General de Residus del Govern assegura que no ha rebut cap denúncia formal perquè la grava bruta s'estigui dipositant en cunetes i en llocs sensibles, i per això no ho ha investigat. L'activitat de MAC Insular és controlada ambientalment per un programa de vigilància i un comitè del qual són membres la Conselleria i el Consell, entre altres organismes. Les analítiques que han fet aquests ens conclouen que el material és correcte, però Medi Ambient considera que els àrids són "absolutament millorables". A més, en aquestes reunions no s'analitza on pot acabar dipositada la grava bruta venuda.

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, afirma que coneixen el problema des de fa molt de temps, però que feia vuit anys que no li havia arribat cap novetat. "Vàrem rebre dues o tres denúncies de particulars que es queixaven que s'havia abocat aquest material en camins en sòl rústic i ho vàrem criticar", diu l'activista, que es mostra molt sorpresa en saber que la venda de grava bruta continua. "És lamentable, pensava que se n'hauria millorat la gestió", afegeix, i no entén la passivitat del Govern a l'hora de sancionar. Ramis també recorda que quan Catalina Soler (PP) va ser consellera de Medi Ambient a la institució insular va organitzar una mesa sobre seguiment de residus, en la qual participaven el GOB i Amics de la Terra. "Durant els darrers sis anys de pacte d'esquerres, no s'ha tornat a convocar", lamenta. La portaveu es refereix a una mesa específica que no estava formalment constituïda, però que se celebrava amb periodicitat. Les dues darreres legislatures, però, sí que s'ha convocat la comissió de seguiment de la gestió de residus no perillosos del Consell.

Grava de dubtosa qualitat

El cap de l'àrea tècnica del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Joan Bauzà, explica que ha rebut queixes d'empreses constructores sobre la deficient qualitat de la grava de MAC Insular. Entén que no és fàcil que els àrids reciclats siguin completament nets, però considera que la infraestructura que té l'empresa ho hauria de garantir perquè el material es pogués reutilitzar en més casos, i no només per omplir cunetes. Lamenta que la grava de la concessionària, per normativa, "no compleixi els requisits per ser usada en els aspectes estructurals de la construcció d'un edifici". Bauzà també considera clau generar menys enderrocs a les obres i apostar clarament per una economia circular.

"La percepció del client que compra els àrids és molt dolenta, perquè contenen impropis, plàstic i altres residus", diu una font vinculada al sector de la gestió de residus que prefereix que no es publiqui el seu nom. "Els arquitectes ens diuen que no són capaços d'eliminar elements expansius com el guix; és un material que quan es mulla es dilata, i això fa que no es pugui emprar per a carreteres", afegeix. En opinió seva, hauria de ser prioritari que fossin més purs perquè es poguessin usar en més fases de la construcció. "Si fos possible reutilitzar-los, no caldria obrir noves pedreres a l'illa per aconseguir una matèria similar", remarca.

Però sembla que no totes les persones consultades estan assabentades del problema. La directora de l'Associació de constructors de les Balears, Sandra Verger, assegura que no té constància que els àrids de MAC Insular tinguin plàstic o altres residus. Cal tenir en compte, però, que la pàgina web de la companyia indica que està participada en un 30% per empreses del sector de la construcció; i la resta, un 70%, per Tirme, la concessionària del Consell que gestiona la incineradora de Son Reus.

La tarifa més cara de les Balears

"Mentre que Tirme va solucionar el problema dels abocadors als municipis, MAC insular va venir per fer doblers i fer-se seu el sector", diu la font consultada vinculada a la gestió dels residus. Considera que "va prometre que les tarifes serien molt cares, però que el producte reciclat seria molt bo i no ha estat així". I critica que la concessionària no ha complert els seus objectius. Els alts preus, de fet, són qüestionats per totes les fonts consultades. En aquest sentit, la directora de l'Associació de constructors alerta que el sobrecost promou que se cerquin "alternatives inadequades", o sigui, que s'aboquin on no toca.

Mallorca és l'única illa que té el servei de gestió d'enderrocs insularitzat i tots els que es generen han de passar per MAC Insular. A més, té els preus més alts de les Balears. El cost mitjà per tona de residu de construcció és de 43,35 euros, però varia en funció de la quantitat d'impropis que tingui. Si venen bruts, poden arribar a costar més de 100 euros; en canvi, la tona neta surt a poc més de 25 euros. A la resta d'illes, el servei està liberalitzat. A Menorca, on hi ha tres empreses, J. Taltavull SL cobra 37,45 euros per tona si està molt bruta. Si els enderrocs estan més nets, surt a 10,30 euros. A les Pitiüses, Herbusa demana entre 29,64 i 92,43 euros per tona, depenent de la brutor dels enderrocs.

stats