El Consell de Mallorca et daixona els dallonses

PalmaEl sol surt pel cap Ferrutx, la claror retalla la silueta de l’illot d’Alcanada, mentre un llaüt solca les aigües de la badia d’Alcúdia. I una veu en off diu: “Daixonam així com només noltros sabem daixonar. Xerr d’aquesta cosa que mos daixona per dedins quan xerram de Mallorca”. Aquesta és una part del contingut del vídeo amb què el Consell de Mallorca felicita els residents de l’illa, amb motiu de la Diada. És la primera celebració oficial després que el govern insular de Llorenç Galmés promogués el seu retorn al 12 de setembre, dia en què es commemora el jurament de les franqueses per part de Jaume II, en substitució de dia 31 de desembre, quan es recorda l’entrada del rei en Jaume a Palma. Els historiadors interpreten aquesta darrera com la data fundacional del poble mallorquí. Arran del canvi, el Consell ha optat per fer una campanya promocional amb unes expressions de caire popular, molt vives en el parlar habitual dels mallorquins, però alhora presents a la resta del domini lingüístic del català. Però, què vol dir ‘daixò’, ‘dallonar’ i ‘dallonses’? Idò vegem-ho!

‘Daixò’ ve de d’això. ‘Daixò’ i ‘daixona’ són paraules formades a partir de la preposició de i el pronom això. Es poden fer servir en multitud de situacions i poden fer la funció de gairebé totes les categories gramaticals. El seu significat dependrà del context, i tant pot tenir connotacions positives com negatives. Per exemple, si, mentre feim quatre moixonies a un infant petit per fer-lo riure, deim “oh! que és de daixò aquest nin!”, en aquest cas ‘daixò’ serà un adjectiu i voldrà dir “oh! Que és de garrit (o guapo, o simpàtic, o rialler, o eixerit) aquest nin!”. Però si, asseguts en una taula en haver dinat, mentre prenem el cafè, deim a qualcú, assenyalant la sucrera: “Mem, que em vols passar la daixona, que no hi arrib?”. En aquest cas ‘daixona’ serà un nom i equivaldrà a la sucrera. Segons el DCVB, ‘daixò’ (i també ‘daixona’) és el “mot amb què figura que anomenam qualcú o diem alguna cosa quan no trobam el nom apropiat o quan no volem usar aquest”. Per tant, amb aquesta definició, queda ben clar que no només utilitzam ‘daixò’ i ‘daixona’ (i també ‘dallò’ i ‘dallona’) quan no ens surt la paraula precisa, sinó també quan, ben a posta, no la volem dir. Per exemple, si a un company de feina deim fluixet a l’orella: “Ahir dematí que vares veure arribar plegats en Daixò i na Dallona? Feien cara de son! Sé cert que aquests dos s’entenen!”. Així, expressament evitam dir el nom de les persones que marmulam, no fos cosa que els anomenats, o qualcú que n’és proper, es temessin que malparlam d’ells.

Daixonar i dallonar. Els mots de què parlam poden adoptar multitud de formes i, fins i tot, poden fer la funció de verb. Si de ‘daixò’ feim ‘daixonar’, de ‘dallò’ farem ‘dallonar’. L’Alcover-Moll diu que ‘daixonar’ és un verb “de significat incert, que s’usa en substitució de qualsevol altre verb, quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar”. Aquest diccionari descriptiu també afegeix que el seu ús està recollit a Mallorca, però no especifica que se’n faci ús a altres parts del domini lingüístic. Per ventura, aquesta especificitat mallorquina és allò que ha fet que el Consell de Mallorca es decantàs per fer ús del verb ‘daixonar’ de manera reiterada al seu vídeo promocional. Ara bé, si se substitueixen moltes de parts de l’oració per ‘daixò’ i ‘daixonar’, l’interlocutor pot arribar a no saber de què parlam. Què enteneu vosaltres si vos diuen “Que me vols daixonar sa daixona?”? Segons el context, pot ser qualsevol cosa. Per exemple, “Que em podries tancar la porta?”, però algú amb mals pensaments també podrà entendre que es tracta d’una pregunta grollera. Sigui com sigui, el vídeo del Consell de Mallorca fa la funció d’apel·lar als sentiments de les persones que se senten part d’una comunitat humana determinada que habitualment daixonen i dallonen.

“Madò Dallonera”. Si cercam ‘daixò’ o ‘dallò’ al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en tots dos casos ens remetrà a ‘daixonses’, i d’exemple posa l’expressió “No em toqueu els daixonses!”. El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en canvi, té entrades per a ‘daixò’ i ‘dallò’. Ara bé, cap obra de consulta és tan descriptiva com el DCVB, que inclou una cançó popular recollida a Artà, que diu: “Davall una dallonera / vaig sembrar un dallò tendre; / i vós, madò Dallonera, / voleu un dallò per gendre?”. En definitiva, si deim “Per la Diada, el Consell de Mallorca et daixona els dallonses”, voldrà dir que “Per la Diada, el Consell de Mallorca et dona els molts d’anys”. I qui entengui una altra cosa és perquè té mal pel cap i no crosteres.