El Consell de Mallorca inicia els tràmits per canviar la data de la Diada de Mallorca

PalmaEl Consell de Mallorca continua treballant per aconseguir que la Diada de Mallorca se celebri el 12 de setembre en comptes del 31 de desembre. Aquest dimarts l'entitat insular ha posat en marxa el procés participatiu per fer oficial aquest canvi. Segons han anunciat, 28 ajuntaments mallorquins, que representen el 80% de la població, s'han mostrat a favor de la proposta del Consell.

El passat 31 d'octubre el Consell de Mallorca va notificar a tots els ajuntaments de l'illa que volia fer aquest canvi i els va atorgar un període de 20 dies per posicionar-se institucionalment. Ara, l'entitat insular ha recollit ja les respostes dels consistoris i ha iniciat els processos per canviar de data la Diada de Mallorca. Segons han detallat, a través d'un comunicat, s'han rebut les respostes dels batles i batlesses de 30 ajuntaments dins el termini atorgat. D'aquests, 28 ho han fet favorablement: Alaró, Alcúdia, Andratx, Binissalem, Bunyola, Calvià, Campos, Escorca, Estellencs, Felanitx, Fornalutx, Llucmajor, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Muro, Palma, Petra, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Margalida, Santanyí, Selva, ses Salines, Sineu, Sóller, Son Servera, Valldemossa i Vilafranca. Per contra, el batle de Santa Eugènia ha expressat la seva disconformitat amb la proposta i s'ha mostrat partidari de mantenir la Diada el 31 de desembre. Per la seva banda, la batlessa de Banyalbufar ha sol·licitat que es creï una comissió de treball, ja que no disposa de personal tècnic especialitzat.

A més de la participació dels experts, el Consell de Mallorca ha detallat que té tres informes de "persones expertes en l’àmbit de la història de Mallorca" sobre la idoneïtat d’establir la Diada el 12 de setembre dins el context històric, jurídic, i sociològic i ha informat que tots tres conicideixen que "el 12 de setembre és la data més idònia per celebrar la Diada de Mallorca".

En el comunicat, han detallat que els experts han estat: Antonio Cañellas Mas (professor ajudant doctor d’universitat acreditat per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat (ANECA) del Ministeri d’Educació i Cultura), Antonio Ortega Villoslada (Doctor en Història Medieval per la Universitat d'Educació a Distància, membre numerari de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, i vocal de la Societat Arqueològica Lul·liana) i Román Piña Homs (jurista i historiador, catedràtic d’Història de Dret de la Universitat de les Illes Balears, professor emèrit i president de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics).

Una vegada obtinguda la resposta dels ajuntaments i els informes dels experts, està previst que en el proper ple de dia 14 de desembre, el Consell de Mallorca doni llum verda a l’aprovació provisional per establir el 12 de setembre com a Diada de Mallorca. Així mateix, des del Consell de Mallorca han informat, també, que l’expedient consta de l’informe dels serveis tècnics i l’informe jurídic favorable dels serveis jurídics del Departament de Presidència. 

Un canvi polèmic

Des del moment en què el PP i Vox van plantejar l'opció de canviar la data de la Diada de Mallorca les reaccions no es van fer esperar. De fet, MÉS va acusar els partits de prendre aquesta decisió de manera "sectària i antihistòrica" i va lamentar que el PP "utilitzàs les institucions per actuar de manera capriciosa i unilateral". A més, van denunciar que aquest canvi venia condicionat per raons polítiques i que eliminava el paper i la participació del "poble". "La Diada de Mallorca ha de ser del poble i ells són qui ho han de celebrar", va denunciar el coordinador de MÉS, Lluís Apesteguia.

Per la seva banda, el PSIB es va negar a acudir a la Diada de Mallorca organitzada ja el passat 12 de setembre pel PP i Vox i va assegurar que van fer el canvi de data "sense que sigui aprovada pel ple del Consell de Mallorca".

Durant l'acte de celebració de la Diada de Mallorca organitzat pel PP i Vox aquest mes de setembre els dos partits van negar que el canvi de data tingués "un component ideològic,  sinó que implica retornar a allò que no hauria d'haver canviat mai". Davant l'absència dels partits de l'oposició a l'acte, els populars van assegurar que la seva actitud era un senyal de “menyspreu als mallorquins i mallorquines”.