El Consell de Mallorca projecta aparcaments en uns 30 municipis

L’objectiu és establir zones de canvi intermodal per fomentar l’ús del transport públic i rebaixar la problemàtica de l’estacionament

Aparcament de l’estació del tren de Sóller a Son Sardina.
4 min

Palma“A la gent no li podem demanar estar una hora i tres quarts per fer un trajecte en bus”, reconeix el conseller insular de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, Iván Sevillano. Per a molts municipis, el transport públic continua sent una assignatura pendent, perquè manquen freqüències, perquè anhelen altres rutes o perquè la durada del trajecte no és prou atractiva per renunciar a pujar al cotxe. La institució insular ho sap, i, per posar-li remei, està projectant aparcaments de canvi intermodal en uns 30 municipis mallorquins. Aquesta iniciativa no només vol fomentar l’ús d’autobusos i trens, sinó també alleujar la problemàtica d’estacionament que registren algunes zones. “Hem d’oferir eines perquè els surti a compte anar amb transport públic, per una qüestió de temps, preus i medi ambient”, assenyala Sevillano. Així i tot, és incert quan es podrà fer realitat el projecte. 

Es tracta d’un pla d’ordenació que cerca reorganitzar la mobilitat viària de Mallorca, a partir de l’habilitació d’aparcaments prop de parades i estacions de transport públic. “Volem afavorir que els ciutadans deixin el cotxe en aquests aparcaments que proposam i que, des d’aquest punt, agafin el transport públic”, explica el conseller insular. Si bé aquesta iniciativa encara és embrionària, la institució té clar que aquests espais no ocuparan, “de cap manera”, zones protegides o de valor patrimonial. “Hem de ser capaços de trobar solars ja degradats, que es trobin a prop de les carreteres”, subratlla.

Llevar cotxes

Al principi, aquests espais es varen designar com a “aparcaments dissuasius”, però Sevillano creu que el concepte ‘dissuasiu’ “s’ha pervertit”. “Renovam el pla perquè ara a tot se’n diu aparcament dissuasiu, i és cert que els nostres compliran, d’alguna manera, aquesta funció, però tenen molt més a veure amb potenciar un canvi de mobilitat, del cotxe privat individual cap al transport públic”, reivindica. L’objectiu principal és llevar cotxes de les carreteres. No obstant això, el conseller insular avança que també pot ser una oportunitat perquè els operadors de transport apliquin modificacions de millora. “Si aquests aparcaments afavoreixen la demanda, pot haver-hi un interès a ampliar l’oferta de transport públic”, creu.

Imatge d'arxiu de cotxes circulant per Mallorca.

En principi, seran aparcaments gratuïts, tot i que el Consell de Mallorca encara està acabant de definir les característiques d’aquest pla. Actualment, estan exposant el projecte als municipis que puguin estar interessats a adherir-se a aquesta iniciativa. “Hem rebut ja unes 50 propostes”, precisa Sevillano. Entre els ajuntaments amb els quals ja s’ha reunit, destaquen Alcúdia, Andratx, Calvià, Marratxí i Pollença. “A Fornalutx no té sentit crear-hi un aparcament d’aquestes característiques perquè la demanda no és tan gran”, apunta Sevillano. En aquest sentit, destaca que, en estar en el “punt inicial” d’aquest pla, encara no s’estan cercant ubicacions concretes, sinó que s’està coordinant amb els consistoris la futura aplicació.

Terreny urbà

Per part seva, el batle de l’Ajuntament de Pollença, Tomeu Cifre, remarca que, si bé considera “important” incentivar l’ús del transport públic, no creu que sigui suficient facilitar als ciutadans l’estacionament dels seus cotxes. “També has d’oferir freqüències horàries i rapidesa en els trajectes”, exposa. Sobre una possible zona per adequar aquests espais, el batle indica que el Consell de Mallorca els va proposar utilitzar Ca Conill, “un solar inviable perquè és on el Govern construirà el centre de salut”. En aquest sentit, la problemàtica que té Pollença és la falta de terreny urbà per habilitar les zones d’estacionament. “Hem de cercar solars en sòl rústic que estiguin a prop de les parades d’autobús”, afegeix.

Imatge d'arxiu d'un metro dels Serveis Ferroviaris de Mallorca que connecta amb Palma.

Andratx està en una tessitura similar. “La dificultat que té el nostre municipi és que els solars són molt cars, quan els tècnics fan la valoració del preu per metre quadrat, ningú accepta perquè els semblen molt pocs doblers”, explica el batle de l’Ajuntament d’Andratx, Antoni Mir. “Al Port d’Andratx és encara més car”, lamenta. A més del preu, els municipis de la serra de Tramuntana es troben amb una altra dificultat a l’hora de cercar solars: prop del 90% del seu espai rústic està protegit. “Estam acabant de tramitar l’adquisició d’algun terreny, sembla que l’hem aconseguit, però és molt difícil”, remarca.

En el cas de Calvià, si bé no existeix aquesta dificultat de trobar solars per preu o espai protegit, la seva falta d’aparcaments “no és diferent de la que puguin tenir altres pobles”, defensa el regidor d’Urbanisme, Comerç i Activitats, Marc López. “Ara estam mirant de perfilar les ubicacions concretes a les quals es podrien fer aquests aparcaments”, afegeix.

Parcs fotovoltaics

Aquesta iniciativa de Mobilitat i Infraestructures se suma a la de l’àrea de Territori, que inclou en la modificació número tres del Pla Territorial Insular (PTI) la creació de parcs fotovoltaics que permetin habilitar aparcaments sota les plaques solars. Amb aquest ‘2x1’, el departament vol donar resposta a dues problemàtiques: una local, la falta de places d’estacionament en els municipis, i una global, la necessitat de fomentar la transició energètica.

Per a això, el PTI delimita zones prioritàries per a la implantació d’aquestes renovables, assenyalant tots aquells espais de desenvolupament urbà d’ús industrial i les àrees de transició. Segons explica la consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, l’extensió de la parcel·la en la qual se situïn aquests parcs fotovoltaics no podrà superar els 7.500 metres quadrats. Seran aparcaments que tampoc es podran asfaltar, hauran de ser drenants i s’hauran de cobrir amb materials naturals compactats. No es podran construir a qualsevol lloc, hauran de complir els criteris paisatgístics establerts, i els ajuntaments decidiran quina gestió en volen fer. “Els ajuntaments han celebrat moltíssim aquesta disposició al PTI perquè soluciona una problemàtica que tenen”, assegura Garcías.

stats