El Consell de Menorca dona llum verda a la zonificació
El ple aprova la delimitació de les zones per poder llogar turísticament
MaóL’equip de govern del Consell de Menorca aprovà ahir, inicialment i en ple extraordinari, la proposta de delimitació provisional de les zones aptes per a la comercialització de les estades turístiques en habitatges d’ús residencial. Els vots favorables del PSOE, Podem i MÉS per Menorca varen permetre l’aprovació. El Partit Popular, fidel al rebuig que ha aixecat la proposta en els consistoris on governa, es Castell i Alaior, hi votà en contra. A més, el Consell sol·licitarà informe als ajuntaments i a la Conselleria balear de Territori perquè emetin un veredicte en un termini d’un mes. Un cop succeeixi això, el document serà publicat al BOIB i s’hi podran fer al·legacions.
El debat no va fer canviar d’opinió ningú. La presidenta del Consell, Susanna Mora, defensà el projecte que, recordava, “té com a objectiu cercar l’ordre i l’equilibri. És una proposta d’illa, valenta i s’ha consensuat el màxim possible. Apostam pel turisme però d’una manera sostenible, ja que no volem viure el que tots veim amb estupefacció a les illes veïnes, especialment a Eivissa, on es lloguen balcons”. A més, la socialista assenyalà als ajuntaments governats pel PP, Alaior i es Castell, que “els batles d’aquests municipis han impossibilitat el consens, i han prioritzat els interessos partidistes”. Mora atacà la llei del Partit Popular que “va permetre que declarassin l’interès general a sòl rústic per un parc aquàtic i ara ens exposam a una sanció”.
Salomé Cabrera va ser l’encarregada de defensar el posicionament del PP. L’anterior consellera de Turisme titllà la zonificació de “restrictiva, unilateral, un retrocés respecte el que aprova el Govern balear, discriminatòria”. Cabrera demonitza el PTI, assegurant que “no és el model perquè ha ocasionat l’abandonament del camp, l’empitjorament de l’economia i la pèrdua de competitivitat de Menorca. No sabem com acabarà Biniancolla però Cesgarden deixa 30 milions d’euros d’indemnització i tenim altres sentències”. La consellera del PP també defensà el paper dels ajuntaments governats per Coia Sugrañes i Lluís Camps. Cabrera recorda a l’equip de govern que “no només són els d’Alaior i es Castell els descontents. Maó i Ciutadella s’han queixat i el del Mercadal va ser el més dur. Fins que no va incloure Fornells en el capítol d’excepcions, públicament va posicionar-se en contra. Una prova del descontentament general el veurem en el període d’al·legacions”.
La zonificació aprovada pel ple del Consell declara aptes per a la comercialització d’estades turístiques les zones que corresponen als àmbits costaners amb alta concentració de serveis turístics. És a dir, 43 àrees repartides per tota l’illa podran llogar turísticament els seus habitatges. Els municipis més beneficiats en aquest sentit són Ciutadella, amb 13 zones; Sant Lluís, amb 12, i es Mercadal, amb 8. En canvi, Alaior suma tres àrees; Maó i Ferreries, dues, i es Migjorn i es Castell, només una.
Una de les coses que han causatmés controvèrsia han estat les excepcions que l’equip de govern introdueix en la proposta. Aquestes implicarien permetre a les zones urbanes amb predomini d’ús residencial però enteses com a ubicacions tradicionalment turístiques com es Murtar, Cala Mesquida i es Grau (Maó), Fornells (es Mercadal) i Cala Sant Esteve (es Castell).
Quant a les restriccions, el Consell declara no aptes les zones corresponents a l’ús residencial, els anomenats nuclis tradicionals. A banda dels vuit municipis, s’especifica la negativa a nuclis poblacionals com Sant Climent, Llucmaçanes, Binixíquer, l’Argentina, Son Vitamina, Torret, s’Ullastrar, es Pou Nou, es Consell, Trebalúger, Son Vilar, Sínia Riera, Calescoves i la vorera esquerra de Santandria. Finalment, la màxima institució menorquina declara no aptes els habitatges en sòl rústic comú o protegit, a més de nuclis rurals o horts d’esplai.
Els motius per fer la zonificació
El Consell considera que la conversió desordenada i sense control d’habitatges en estades turístiques genera un elevat impacte a les zones urbanes, especialment per garantir l’ocupació dels centres urbans per població resident i la seva viabilitat com a espais de convivència.
L’equip de govern cita l’Institut Nacional d’Estadística i el padró municipal per afirmar que l’ocupació mitjana d’un habitatge acumula 3,7 persones quan es destina a estada turística, mentre que l’ús residencial el rebaixa a 2,7, un fet que repercuteix en l’augment dels nivells de soroll, major desgast dels serveis públics i dificultats de mobilitat. D’altra banda, el Consell destaca que l’increment dels lloguers ocasiona l’expulsió dels residents després d’encarir-se els preus i empitjorar les condicions de qualitat de vida. I en sòl rústic, cal protegir i adaptar la zonificació arran de les declaracions de zones protegides i espais de valor natural. D’aquesta manera, preval la preservació del model territorial que marca el PTI (Pla Territorial Insular), evitant la desocupació dels nuclis per mantenir la seva funcionalitat i la suficiència dels serveis.