El Consell Social de la Llengua reprova el Govern pels atacs al català
El ple ha aprovat per majoria absoluta exigir als poders públics que cessin les mesures regressives i que defensin i fomentin la llengua pròpia
PalmaClatellada del Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) a les polítiques lingüístiques que han impulsat el Govern i altres administracions dirigides pel PP i Vox durant el primer any de la legislatura. En el ple d'aquest dilluns, el Consell ha aprovat, per 26 vots a favor, 15 en contra (de càrrecs del PP) i sis abstencions, una declaració institucional de l'OCB en què es demana revocar les mesures regressives cap a la llengua catalana, que no s'aprovin noves propostes en aquest sentit i que, abans de prendre cap decisió que afecti el marc normatiu de la llengua catalana, es consulti el Consell Social. Així mateix, es reclama als poders públics que compleixin la seva obligació de defensar i fomentar la llengua catalana i acatin els plans de normalització i d'actuació lingüística elaborats i aprovats en el CSLC.
El president de l'OCB i vicepresident del CSLC, Antoni Llabrés, ha explicat a l'ARA Balears que el debat de la declaració ha estat cordial, amb una majoria d'intervencions a favor de les premisses defensades en el document. "El PP s'ha emparat en el fet que el que s'ha duit a terme és el que apareixia als pactes de govern i el que la gent va votar a les eleccions", ha assenyalat.
El text validat assegura que "el paper que han assumit els poders públics de les Illes Balears respecte de la llengua no és el que els correspon per responsabilitat i mandat estatutari, que fixa el deure de l'Administració de fer feina per aconseguir la igualtat entre els dos idiomes oficials". Ara per ara, diu, "les institucions promouen retrocessos en els pocs àmbits en què el català ha assolit un nivell mínim de normalitat i fomenten discursos negatius envers la llengua pròpia". "Aquesta conflictivització de la llengua genera un entorn dissuasiu per usar-la i alimenta posicions que poden generar problemes als ciutadans que volen fer un ús normal de la llengua a la terra d'on és pròpia", argumenta la declaració.
Atacs en la sanitat, l'educació i l'administració
El document fa referència a la supressió del requisit de català en l'àmbit sanitari, que l'OCB ha recorregut davant el Tribunal Constitucional i del qual ara per ara encara s'espera el pronunciament. "S'elimina innecessàriament i desproporcionada l'exigència de coneixements de català amb caràcter universal, no només, i amb caràcter excepcional, en relació amb aquelles categories en què la manca de professionals capacitats lingüísticament pogués posar eventualment en perill la prestació assistencial", argumenta la declaració. Aquest fet vulnera el dret dels ciutadans a dirigir-se en català a l'Administració, afegeix, una idea que comparteix i defensa el col·lectiu de Sanitaris per la Llengua, que agrupa prop de 700 professionals que estimen el català.
Una de les mesures lingüístiques més controvertides ha estat la implantació del Pla de segregació lingüística, que es començarà a aplicar el curs que ve als centres educatius de Primària (es preveu que pocs) que s'hi han adherit. Ja ha passat prop d'un mes i mig d'ençà que es va tancar el termini de les escoles per sumar-s'hi, però Educació encara no n'ha anunciat els participants. El que sí que se sap és que les escoles implicades rebran una dotació extra de recursos i que la mesura no agrada a la major part de la comunitat educativa. "Aquesta reducció de la presència del català, a través d'una fórmula segregadora que infringeix el principi de no separació dels alumnes per raons lingüístiques, dificulta i pot arribar a impossibilitar l'assoliment d'una competència comunicativa plena en les dues llengües oficials per part dels alumnes en acabar l'escolarització obligatòria, la qual cosa contradiu aquest principi general del sistema educatiu de les Illes Balears", diu la declaració.
L'OCB ha recorregut el pla davant el TSJIB i n'ha demanat la suspensió cautelar. També han adoptat decisions semblants l'STEI i Plataforma per la Llengua. En tots els casos, encara se n'espera el pronunciament judicial.
La declaració també fa menció a la supressió del requisit lingüístic als ajuntaments de Calvià i Palma, a la derogació del Reglament de Normalització Lingüística de Calvià i a la introducció del castellà en les comunicacions del Parlament.
Així mateix, el document aprovat critica algunes mesures plantejades i incloses en els acords de governabilitat, com és l'eliminació del requisit de català en tota l'Administració autonòmica i la creació de l'Oficina per a la Garantia de la Llibertat Lingüística, que estarà en mans de Vox. El partit d'extrema dreta ja ha advertit que l'emprarà per garantir, entre d'altres, el dret a escolaritzar els infants en la llengua que vulguin els pares. "Vox està compromès amb la causa al preu que sigui i no permetrà que el Govern ignori una demanda que és legítima", va dir la portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas.