La propietària de Fartàritx Gran no té descendència, i per aquest motiu s’ha mostrat especialment interessada que la seva finca acabi en mans de l’Administració pública, sigui una o altra institució la compradora. El Consell hi ha arribat a fer un peritatge per tal d’establir un valor objectiu, i sembla que el resultat no s’aproxima a les expectatives de la seva titular. L’estimació feta pels tècnics té en compte els elements patrimonials i l’extensió de la finca, però tot i així encara no resulta satisfactori per a la propietat.
El Consell vol la finca de Fartàritx Gran, però no hi ha acord en el preu
La família propietària va fer una oferta a les institucions fa més d'un any per donar sortida a una possessió emblemàtica molt deteriorada
PalmaEl Consell de Mallorca preveu adquirir una de les finques més emblemàtiques de Pollença, Fartàritx Gran, tot i que ara com ara les pretensions dels propietaris i el que pot oferir la institució no concorden, i, per tant, de moment no es pot afirmar que aquesta possessió de muntanya tingui un futur públic clar. Es tracta d’una antiga alqueria que es troba en estat d’avançada degradació. És una balconada sobre la vall d’en Marc i les muntanyes d’Ariant i Mortitx. El terreny de la possessió és la conseqüència d’una divisió de la qual també es derivaren Fartàritx d’en Vila i Fartàritx del Racó.
Fonts del Consell confirmen que hi ha aquest interès, i que s’ha analitzat la finca i fins hi tot s’hi ha fet alguna visita, però igualment asseguren que de moment és prematur parlar de compra. Demanen temps perquè es puguin aconseguir els recursos necessaris per adquirir una veritable icona de la serra de Tramuntana, i del terme municipal de Pollença en particular.
Fa ja dos anys que la propietat de la finca va fer arribar una proposta al Govern balear, conscient de l’alt valor patrimonial del conjunt, tot i el seu estat, i la gran riquesa ambiental que caracteritza la finca. Precisament el grup municipal d’Unides Podem de Pollença va reclamar fa més d’un any que les grans administracions donassin resposta al que consideraven una oportunitat. “La venda de Fartàritx i la seva Cuculla al Govern de les Illes Balears permetria posar a disposició de la ciutadania una possessió emblemàtica amb gran valor paisatgístic, mediambiental i etnològic. Amb la visió del mitjà-llarg termini, amb els permisos i informes necessaris, es podria restaurar i situar-hi un refugi de muntanya pur i dur, autèntic”, explicaven aleshores.
Va ser el febrer del 2021 quan la propietat de Fartàritx Gran va remetre al Govern de les Illes una oferta per vendre aquesta finca i que així es pogués posar en marxa la seva recuperació, “ja que l’estat de les construccions es troba molt deteriorat, especialment la teulada, que ja s’ha esfondrat parcialment”, confirmen excursionistes habituals de la zona, que ho fan constar a diferents planes web on es fa referència a aquesta finca i al seu valor, ja que forma part d’una de les rutes més conegudes de la serra de Tramuntana.
El problema de les grans finques a les Illes, i sobretot a la Serra, és que es va abandonar l’activitat ramadera i agrícola fa dècades, i a mesura que s’han anat jubilant pagesos i els amos han anat patint un procés o de venda o d’abandonament, en bona part dels casos.
En el cas de Fartàritx, el fet que, a més, sigui una finca de muntanya, fa encara més difícil trobar-li cap tipus de rendibilitat mitjançant una explotació convencional, i, en canvi, és un referent en el món del senderisme, ja que forma part d’un seguit d’itineraris habituals per als amants de les caminades, algunes d’elles amb final a la famosa ‘cuculla de Fartàritx’.
La Ruta de la Pedra en Sec del Consell podria ser precisament la destinació de Fartàritx si finalment es produeix l’acord i la finca s’incorpora a les propietats d’una institució que coneix prou bé el que suposa gestionar propietats semblants. Al mateix municipi de Pollença, el Consell té en propietat el refugi del Pont Romà, que es troba dins el nucli urbà. Però, de moment, ni el Consell ni el Govern, que va rebre l’oferta de la família propietària, han pogut formalitzar una proposta que permeti tancar una operació que molts excursionistes consideren una bona opció.
Experts, gestors de finques i Administració pública coincideixen que comprar patrimoni no pot ser l’opció prioritària de les institucions, i per aquest motiu les iniciatives públiques van més en la línia de donar suport als propietaris. Fins un milió d’euros ha invertit el Consell de Mallorca en ajudes directes a les finques durant el 2022. “Sabem que conservar les marjades, els oliverars i la resta d’elements patrimonials i naturals no resulta senzill, i per això enguany hem incrementat les partides per tal d’estar al costat dels gestors de la terra”, afirma Maria Antònia Garcias, consellera de Territori de la institució insular.
Aquest departament del Consell du a terme diferents convocatòries “que sabem que són insuficients, i que no podrem satisfer mai totes les necessitats, però el que és cert és que any rere any hem anat pujant els ajuts perquè és l’única manera que els propietaris es puguin enfrontar a l’enorme cost de mantenir les finques, i tots sabem que són fonamentals per al nostre territori i el nostre paisatge”, confirma Garcias.
El Consell ha estat notícia els darrers dies per una propietat envoltada de polèmica, el castell d’Alaró. Els titulars d’aquest espai icònic, la família Ordinas, l’han posat a la venda a una immobiliària per 2,5 milions d’euros, tot i que feia temps que es negociava amb la institució insular. La consellera Garcías insisteix que el Consell “té la ferma voluntat d’adquirir el conjunt, però hem de recordar que hi ha una part que pertany a l’Estat, i el que hem fet és demanar que s’acceleri la cessió d’aquest patrimoni que ja és públic cap a la nostra institució. I a partir d’aquí, podrem fer la compra final”, explica.
La consellera va dir a l’ARA Balears que en els darrers dies, després que s’hagi sabut que la família Ordinas ja ha acudit a una immobiliària, “hem reiterat una petició que ja s’havia fet anys enrere, des que es va començar a negociar amb la família, precisament perquè és la fórmula correcta de procedir, poder disposar de la part de l’Estat per comprar la part privada”, insisteix la responsable de Territori.