La consellera de Salut va negar que la manca de sanitaris fos pel català: "No és per la llengua, és un problema global de tot l'Estat"

PalmaLa consellera de Salut, Manuela García, no sempre ha pensat que el requisit de català fos la causa de la manca d'especialistes. Quan era presidenta del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i, per tant, havia de representar un perfil més neutre que englobàs les diferents sensibilitats dels col·legiats, ho va explicar a l'ARA Balears: "No és un problema de la llengua. És global, de gestió sanitària". I hi va afegir: "La manca d’especialistes és un problema de tot l’Estat. N'hi ha un dèficit important".

Ara, sis anys després, la manca de professionals encara hi és i García ha canviat de discurs. De fet, una de les primeres mesures que va prendre com a consellera de Salut va ser fulminar el requisit de català l'agost de 2023, en el marc del seu pla de xoc per atreure i consolidar sanitaris. Durant la intervenció posterior al Consell de Govern en què s'aprovà la mesura, García va intentar justificar la decisió. Per fer-ho, va equiparar el requisit lingüístic al problema de l'habitatge, com a factors que juguen en contra de la captació i fidelització de professionals sanitaris. "No és l'únic problema, però sí un dels problemes", va dir sobre el català. Quant si la llengua té la mateixa importància que l'habitatge en la manca de personal, va respondre que no tenia "capacitat per mesurar quant pesa un [factor] o altre".

Resposta professional, política i cultural

De seguida que es va adoptar la mesura, el COMIB –l'organisme que ella va dirigir– va fixar posició: "L'eliminació del català no és la mesura principal per atreure metges" a les Balears. "Desconeixem l'impacte real de la iniciativa i si això implicarà que s'atreguin més professionals", va assenyalar l'actual president de l'organisme, Carles Recasens.

Per altra banda, el teixit polític i cultural també s'ha mobilitzat contra la supressió. De fet, el Tribunal Constitucional va admetre i examina ara el recurs de l'OCB contra l'eliminació del requisit. La iniciativa té el suport de 50 diputats del PSOE i Sumar al Congrés, que el varen signar. El text sosté que el decret del Govern del PP –considera el català un mèrit– vulnera el principi d'igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia. En el recurs també es considera que aquest canvi atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent i, a més, que es fa un "ús fraudulent" de la figura del decret llei. A més, al·lega que no es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat.

Més de 700 sanitaris a favor del català

Paral·lelament, s'ha creat el moviment Sanitaris per la Llengua, que ja suma més de 700 professionals. Defensen el dret d'emprar la llengua pròpia, tant per part dels pacients com dels sanitaris. Molts d'ells han rebut una xapa identificava que llueixen a la solapa de les seves bates, amb la qual mostren que coneixen el català i que els usuaris s'hi poden dirigir.

Per compensar la supressió del requisit, l'IB-Salut es va comprometre a oferir cursos de català voluntaris per als professionals sanitaris interessats i ha complert la seva paraula. La primera edició va començar a mitjan març amb 203 inscrits. Salut té previst organitzar, durant l'any 2024, un total 16 cursos per a 480 sanitaris. Les formacions es perllongaran fins al 2027.

En aquesta primera edició s'han inscrit 60 persones a l'Hospital Universitari Son Espases; 60 a l'Hospital Universitari Son Llàtzer; 16 a l'Hospital Comarcal d'Inca; 16 a l'Hospital de Manacor; 21 a l'hospital Mateu Orfila i 30 a l'hospital Can Misses. Els cursos tindran una durada de 50 hores, en dues sessions setmanals de dues hores, i s'impartiran de manera presencial. Així, els alumnes que no puguin assistir a classe per motius laborals podran seguir les sessions telemàticament.