Consells per afrontar la selectivitat

La preparació dels exàmens de selectivitat sol generar un elevat nivell d'estrès entre l'alumnat de batxillerat. Conscients d'aquesta realitat, des d'Educaweb, experts en educació, formació i orientació, ofereixen els suggeriments de tres professors de batxillerat per entrenar-se per a la selectivitat i afrontar-la amb èxit i tranquil·litat.

1. Informar-se dels continguts i dels criteris d'avaluació de la selectivitat. És imprescindible preguntar al professor de cada assignatura els continguts que són propis de la selectivitat o, si no, accedir-hi a través d'internet, explica Joaquim Rius, coordinador de batxillerat a l'IE Costa i Llobera de Barcelona, i professor de filosofia, sociologia i psicologia de segon curs. També és important conèixer els criteris de correcció i qualificació de cada matèria, exposats a les conselleries d'educació de cada comunitat autònoma, ja que "només el contacte directe amb el model d'examen EvAU et permet anar adaptant la seva 'forma de fer' als criteris exigits ", assenyala per la seva banda l'orientadora de batxillerat al Colegio Legamar, de la Comunitat de Madrid, Fuencisla Gómez Hernández.
2. Dissenyar un pla d'estudi i elaborar bons apunts durant el curs. El professorat consultat per Educaweb recomana dissenyar un pla d'estudi que permeti portar al dia les assignatures, que sigui eficient quant a temps i qualitat de treball. Disposar d'uns bons apunts de cada matèria i marcar clarament els continguts propis de la selectivitat és molt útil per poder repassar millor. "Segons l'assignatura, és recomanable fer esquemes o resums per organitzar i completar els apunts", aconsella Rius. També és útil repassar sovint allò que s'ha tractat a classe i els apunts mitjançant "bateries d'exercicis, ja sigui sols o en grup", assenyala Gómez Hernández.
3. Practicar, practicar i practicar amb exàmens anteriors. Reunir exàmens de diferents anys per tenir una visió completa del tipus de preguntes que plantejaran a la selectivitat i resoldre freqüentment aquells que estiguin relacionats amb cada tema que s'hagi treballat a classe permet arribar preparat a la selectivitat. "Com més models d'examen es puguin resoldre amb èxit, millor serà la preparació", considera Rius. En el procés de resolució dels exàmens es pot elaborar una llista de dubtes i compartir-la amb els professors, així com el sistema d'estudi que s'està fent servir, de manera que els docents puguin valorar-lo i aconsellar com millorar.
4. Crear una llista amb els consells dels professors. Preparar amb antelació les proves permet plantejar als professors de les diferents assignatures aquells dubtes que van sorgint, perquè després puguin facilitar "els consells més adequats en cada cas per optimitzar les seves respostes", assenyala Rius.

I és important recordar que "no s'ha de tenir por d'enfrontar-se a la selectivitat", aconsella el professor Daniel Onorato Bravo, ja que més del 95% de l'alumnat supera les proves sense problemes.

Fora mòbils

A banda d'aquests consells, per garantir que les estones d'estudi siguin productives, es recomana allunyar el telèfon intel·ligent de la zona d’estudi. A l’estat espanyol, el 94% dels més grans de 14 anys tenen mòbil, i gairebé el 100% fan servir internet, segons dades de l’INE. A més, el 83% dels adolescents reconeixen que fa un ús intensiu del mòbil i les xarxes socials. Aquesta addicció al mòbil perjudica els estudiants en l’aprenentatge, sobretot en època d’exàmens, segons els experts. Llavors, s’ha d’apagar? ¿I si només es fa servir com a eina de treball per consultar la Wikipedia, accedir a la calculadora, aprendre per mitjà de vídeos educatius…? "El mòbil, quan es tracta d’estudiar, té més riscos que beneficis", aclareix José Ramón Ubieto, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Ubieto adverteix que la majoria dels adolescents es distreuen amb els telèfons intel·ligents, fins i tot quan s’"intenta" fer-los servir exclusivament per a tasques formatives. Una enquesta que el professor de la UOC ha fet a 200 alumnes de secundària i batxillerat de Barcelona, les conclusions de la qual publicarà a la tardor, ha demostrat "sens dubte" la dificultat per mantenir la concentració quan es fa servir un mòbil, una tauleta o un ordinador.

"Els mòbils són un estímul quotidià en la nostra vida i el cervell els presta atenció conscientment o inconscientment sempre que els tinguem a l'abast", aclareix María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels estudis de psicologia i ciències de la salut de la UOC. "Cada vegada hi ha més evidència científica que demostra els riscos dels dispositius electrònics en el desenvolupament cognitiu dels menors", afegeix.

Un dels experiments d’aquesta investigació va consistir en examinar 250 persones, a les quals es va demanar deixar el telèfon en silenci de cap per avall sobre l’escriptori, a la butxaca o fora de l’habitació. Les primeres van ser les que van obtenir pitjors resultats i les últimes, els millors. Com més a prop és el mòbil, més mala nota s’obté. Acebes també aconsella allunyar-se de qualsevol dispositiu electrònic, com ordinadors o videojocs, "ja que el simple fet de poder-hi accedir pot provocar un desviament de l’atenció i menys rendiment en l’estudi".

Per la seva banda, Amalia Gordóvil, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i doctora en psicologia, recomana evitar qualsevol interferència abans de posar-se a estudiar. "I això val tant per a les persones que estudien al menjador de casa i han de bregar amb pares i germans que passen per allà com per als qui tenen el mòbil al costat", explica.

Perquè l’estudi sigui eficaç, el millor és que l’alumne s’organitzi i fixi per endavant quan descansarà, moment en què es pot "premiar" amb una estona de mòbil o de qualsevol altra activitat. Establir quinze minuts de descans per cada hora d’estudi afavoreix la concentració i la retenció. "Però ha de ser el mateix alumne qui estableixi aquest horari; ell és el director del seu temps. Complir un pla d’estudi li permetrà assegurar-se de tenir descansos, però també li donarà força perquè veurà que avança i va complint els objectius marcats", explica la psicòloga.

A més, Gordóvil recomana dividir els continguts en tres nivells de dificultat. El que és més eficaç és començar a estudiar el contingut que té una complicació mitjana, per continuar després pel més difícil i, al final, el més fàcil. Finalment, la professora recorda la importància de seguir una bona higiene del son i l’alimentació, i adverteix als estudiants que no per invertir-hi més hores retindran més bé els coneixements. De fet, és tot el contrari: el somni consolida el que s’ha après i prepara el cervell per a rebre coneixements nous. «Dormir menys i invertir aquestes hores a estudiar no és rendible», conclou.

Estudiar a l'estranger, una opció a l'alça

I coincidint amb aquests dies previs a la selectivitat, un estudi del comparador d'assegurances Acierto.com ha volgut analitzar les aspiracions dels joves preuniversitaris i les dificultats amb què s'enfronten. Per començar, gairebé la meitat (fins al 48%) dels batxillers es plantegen sortir fora per estudiar el que volen. Això té a veure amb la vocació, les notes de tall i la por a una futura precarietat en el treball. Quan parlem d'estudiar fora ens estem referint tant a altres comunitats autònomes com a l'estranger. El 34% dels estudiants de batxillerat es plantegen cursar els seus estudis superiors en una altra comunitat, mentre que gairebé 1 de cada 5 pensa a anar-se'n a un altre país. Però les seves motivacions són diferents: desplaçar-se per l'interior de la Península s'associa a la nota de tall: els estudiants es mouen per anar a una universitat en què les seves qualificacions siguin suficients per cursar la carrera que volen. En canvi, la vocació és clau per sortir a l'estranger: el nombre de joves que trien la carrera per vocació s'ha disparat en un 54% durant els últims anys. En aquest sentit, els que trien altres països com a lloc de destinació ho fan per l'experiència i per l'idioma, que consideren fonamental a l'hora de trobar una feina millor en un futur no gaire llunyà. En definitiva, l'elecció té a veure amb la formació, amb el desig d'adquirir més prestigi. Les dades també revelen que fins a 1 de cada 5 buscarà feina directament en un altre país.

Tot i que les condicions d'accés varien segons els països i les universitats, qualsevol ciutadà de la Unió Europea pot cursar estudis universitaris al país membre que vulgui amb els mateixos drets i en les mateixes condicions que la resta. En tots dos casos, sortir fora de l'entorn familiar, conèixer noves tradicions, nova gent i nous llocs, i viure l'experiència d'un pis compartit o una residència es postulen també com a grans atractius per als estudiants. A més, hi ha molts casos en què el destí es tria precisament per la carrera que s'estudia. Per exemple, els estudiants de Belles Arts es decanten per Roma, Atenes i París, ciutats amb un gran patrimoni artístic.

No obstant, i malgrat la predisposició per sortir a estudiar fora, el cert és que fins al 80% dels estudiants no voldrien cursar tota la carrera a l'estranger, no només per una qüestió d'afecció familiar i als seus orígens, sinó també per raons econòmiques.