Consolidació i transformació de la ciutat en l’època medieval
Amb posterioritat a la conquesta de Jaume I, es manté el comerç amb diferents ciutats de la Mediterrània, propiciat per la influència del regne d’Aragó al final de l’Edat Mitjana
PalmaAl mapa es representa el perímetre de la ciutat, recollint les successives transformacions que es produeixen des de la conquesta l’any 1229 fins a aproximadament mitjan segle XVI. Es distingeix el que constituïa el perímetre de la murada medieval, amb les torres de defensa i les portes d’accés a la ciutat, així com els baluards que en aquest període s’han anat construint d’acord amb les tècniques del moment per adaptar la murada a les necessitats de defensa i atac (seguint el projecte del comte Hugo de Cesano). S’identifica també el moll de fusta existent davant la Llotja, perpendicular a la línia de costa i amb una torre de defensa rectangular en el seu extrem.
La cartografia s’ha fet sobre la base de l’anàlisi i estudi d’un dels primers plànols que es coneixen de la ciutat. Datat del 1596, va ser elaborat per Antoni Verger a encàrrec de Fernando Zanoguera, virrei i Capità General. El citat plànol es va fer per ser adjuntat com a annex a una justificació que el virrei Zanoguera havia de presentar al rei Felip II donant compte del desenvolupament de les obres de la nova murada.
Al mapa de Verger s‘observa la totalitat del perímetre de la murada que tancava la ciutat en la primera meitat del segle XVI, moment en el qual es comença a plantejar la seva feblesa davant el perfeccionament de les armes de guerra. Ja es representen els baluards, les més recents
actuacions duites a terme a la murada pels enginyers Hugo de Cesano i Joan Baptista Calvi a partir de mitjan segle XVI.
La construcció del castell de Bellver s‘inicia l‘any 1300 per ordre del rei Jaume II. La part principal de la fortificació és de l’arquitecte Pere Salvà, tot i que possiblement hi participaren altres mestres d‘obra. D’estil gòtic, la funció principal de Bellver era la de residència monàrquica. La seva planta circular és única a Espanya.