El Constitucional rebutja el recurs del PP i dona per bona la 'llei rider'

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs del Partit Popular contra la llei rider, per la qual cosa la norma rep l'aval definitiu del tribunal. El ple del TC ha acceptat la constitucionalitat de la llei per sis vots contra quatre, a més d'una abstenció.

Tant el PP com Vox van impugnar davant el TC el decret llei –aprovat pel govern de Pedro Sánchez i ratificat pel Congrés de Diputats el 2021–, que modifica l'Estatut dels Treballadors per "garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l'àmbit de plataformes digitals", com ara Glovo, UberEats o Deliveroo. Els dos partits van al·legar que l'executiu va fer un "ús abusiu" de la figura del decret llei, que en principi està reservada per legislar qüestions d'urgència.

La llei rider té com a punt principal l'obligació de les plataformes digitals de repartiment a domicili de contractar com a assalariats els seus repartidors, cosa que fins aleshores no passava, ja que cotitzaven majoritàriament com a autònoms. La norma es va tancar després d'una llarga negociació entre el ministeri de Treball, els sindicats UGT i Comissions Obreres, i les patronals CEOE i Cepyme. Gairebé dos anys després de la seva entrada en vigor, però, els sindicats han denunciat que algunes empreses, especialment Glovo, mantenen el gruix dels treballadors com a "falsos autònoms".

Al setembre el Constitucional va rebutjar una primera ponència escrita pel magistrat Ricardo Enríquez, que forma part del grup de jutges conservadors de la institució. Enríquez va argumentar en el seu text que no hi havia cap raó que justifiqués una necessitat urgent o extraordinària per regular per la via del decret llei el sector de les plataformes digitals de lliuraments, per la qual cosa defensava que el govern utilitzés la via ordinària, a través d'un projecte de llei aprovat al consell de ministres que posteriorment s'envia a les Corts per convertir-se en llei.

Davant la manca de suports, Enríquez va retirar la seva ponència i els membres del TC van decidir estudiar la que havia escrit el jutge Ramón Sáez, de l'ala progressista, que és la que ha prosperat finalment al plenari i que sí que accepta com a vàlida la legislació per la via del decret llei.