Construcció descontrolada en les àrees inundables

PalmaLa tragèdia a València ha obert els ulls a molta gent que fins ara desconeixia els perills d’una inundació, també a la classe política. El Govern, que fa pocs mesos havia aixecat la prohibició de construir en zones inundables en rústic, ha sortit al pas de les crítiques i ha dit que rectificarà. També ha promès mesures per protegir els habitatges ja construïts en aquests llocs. La “reflexió” –com va dir el vicepresident, Antoni Costa– sobre la pròpia situació que s’ha fet després de la commoció per les víctimes del País Valencià, també ha implicat prendre consciència que està força descontrolada. Es desconeix si els milers de cases –moltes a Palma i nuclis urbans– a zones de risc tenen sistemes de protecció extra. La ciutadania que hi viu de vegades ni tan sols ho sap, ni ha rebut formació sobre com ha d’actuar davant un fort temporal.

Quines són les eines que té actualment l’Administració? El Pla hidrològic és la norma principal que estableix criteris i limita les construccions en zones de risc alt, però encara no s’ha acompanyat d’una cartografia detallada. El Govern ha anunciat, a més, un increment del pressupost per a infraestructures hidràuliques i netejar i mantenir torrents. La presidenta, Marga Prohens, va dir que es crearà un pla d’inversions per minimitzar els perills a les àrees amb risc significatiu d’inundació, per “protegir aquestes zones”. També va assegurar que la Direcció General de Recursos Hídrics té en licitació els estudis d’inundabilitat de les Illes per actualitzar les zones perilloses. Els experts consultats insisteixen en la importància de deixar de construir en aquestes àrees. Però, més enllà de posar aquest límit, no hi ha controls sobre els habitatges ja construïts. Fonts de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua expliquen que s’han fet estudis per saber quins habitatges són en zona inundable, però no es fa un seguiment sobre les mesures habilitades en aquests edificis per disminuir els efectes de l’aigua. En les darreres dècades, el Govern s’ha centrat a bastir un sistema de protocols i alertes que serveix, bàsicament, per reaccionar de la millor manera possible davant un temporal.

Els veïns, poc informats

“El problema és que hem construït en zones inundables, tant a les poblacions com a moltes àrees disseminades i urbanitzacions, com la de la Bassa, a Palma”, explica l’excap del servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, Alfredo Barón. “Si es construeix en zones inundables, un dia o altre s’inunden”, remarca, i carrega contra la tendència de cercar “formes de protecció” perquè “dona una falsa sensació de seguretat”. Recorda que a València hi havia una bona cartografia sobre aquestes zones i un programa d’alertes que no varen funcionar.

“El primer és no continuar construint en aquestes zones”, insisteix l’expert. En el mateix sentit s’expressa la portaveu del GEN-GOB d’Eivissa, Neus Prats. En aquesta illa hi ha nombroses edificacions en zones inundables com Eivissa i Sant Antoni de Portmany. L’activista remarca que la problemàtica també es magnifica perquè s’ha construït en terrenys dels voltants d’aquestes zones que “abans eren agrícoles”. De fet, la Fundació Nova Cultura de l’Aigua també va advertir recentment que “la impermeabilització del sòl per l’expansió urbanística redueix la infiltració i incrementa dràsticament el volum i la velocitat de l’aigua”.

Davant d’aquestes dificultats, Barón proposa “traslladar les persones” de les zones més perilloses per salvar vides. Amb tot, el vicepresident Costa advertia divendres que desconeix si aquesta opció és viable. Per ara, les institucions s’encomanen als protocols per a emergència, com l’Inunbal. El pla estableix com s’han de coordinar els operatius davant un temporal. També ofereix recomanacions per resistir l’entrada d’aigua als edificis, com construir “murs estancs”, “sistemes de drenatge”, impermeabilització de soterranis, o bé “elevació de llindars de portes i finestres”. Amb tot, no és obligatori. “En zones inundables no hi pot haver garatges, però n’hi ha. I la gent hi continua baixant a cercar el cotxe”, lamenta Barón.

En aquest sentit, Costa va explicar que, allà on hi hagi construccions fetes, “la manera d’actuar és tenir molt clar què han de fer els ciutadans si es decreta una alerta vermella”. El Govern, va dir, ha de fer “un esforç per informar molt bé la ciutadania, i que sàpiga que és en una zona inundable”. El director de l’Observatori de Riscs Naturals i Emergències Riscbal, Joan Estrany, hi coincideix. “Les zones inundables urbanitzades, que a les Balears són moltes, ja no tenen altra opció que la millora de la prevenció, sobretot pel que fa a l’autoprotecció”, explica. “A l’Administració ens toca el paper de prevenir i coordinar cada vegada millor”, afegeix. El director general de l’empresa de meteorologia MeteoClim, Carlos Alonso Laita, adverteix que “els estudis sobre canvi climàtic diuen que cada vegada hi haurà fenòmens més extrems”. Considera que s’han de “millorar els mecanismes de comunicació i fer molta pedagogia perquè la ciutadania entengui com funciona”, Assenyala, per exemple, un problema amb les “nomenclatures”. “Aemet genera avisos i Protecció Civil, alertes, però ningú no en sap la diferència”, argumenta (els avisos són purament meteorològics i les alertes tenen en compte els riscos afegits segons el terreny on plou, la densitat de persones i de cotxes que hi pugui haver aquell dia, etc.)”. Reclama, per tant, informació més clara per als ciutadans.