La construcció de pisos a les Balears baixa el 91% des de 2007

PalmaDe “crítica i preocupant” ha qualificat el president de la Demarcació de Mallorca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Joan Cerdà, la situació de la construcció d'habitatges plurifamiliars. Segons les dades d'aquesta entitat, en enguany s'han visat un total de 920 projectes de pisos, cosa que suposa una davallada d'un 22,69% en relació amb l'any passat i, si es compara amb la dada màxima històrica a l'illa, que es va produir l'any 2007, quan es van assolir un total de 10.438 projectes visats, la diferència és abismal, amb una baixada d'un 91,1%. En el conjunt de les Balears, la baixada amb relació a l'any 2022 és d'un 17,29%, i amb relació a la dada màxima de 2007, que fou de 14.322 habitatges, és d'un 88,8%.

L'exemple contrari el trobam a la construcció d'unifamiliars, que presenta una tendència ascendent. A Mallorca, on es concentra la major activitat constructora de les Balears, s'han fet 1.239 xalets nous durant el 2023. "Enguany s'han construït 319 habitatges unifamiliars més que plurifamiliars. Aquesta és una dada que ens ha de fer reflexionar sobre el tipus de model de territori i d'activitat que volem. A més, aquestes unifamiliars cada vegada ocupen més superfície i tenen major pressupost; per tant, no són precisament habitatges accessibles”, explica Cerdà.

El degà del COAIB, Bernat Nadal, ha apuntat a algunes causes d'aquesta anomalia. “Molt probablement és que els unifamiliars es construeixen per part de promotors privats o amb compradors finals de recursos econòmics importants i es poden construir tant en sòl urbà com a rústic. En canvi”, afegeix, “les promocions plurifamiliars les fan promotors professionals, que han de rendibilitzar la seva inversió en un marc de manca de sòl urbà i amb l'actual desequilibri entre el preu dels habitatges i el potencial adquisitiu dels potencials compradors”, ha comentat.

El COAIB ha reclamat la implicació de les institucions per construir habitatge públic, tant per part de l'Administració com del sector publicoprivat. “Estam en un nivell de creació d'habitatge públic molt baix, molt allunyat dels estàndards europeus. Parlam d'un 15% enfront de l'1% nostre, si és que hi arribam. Necessitam millorar i, a més, cal eliminar l'estigmatització de l'habitatge públic. S'ha de destinar el màxim de pressupost possible, fer-ne el nombre més elevat que es pugui i amb molta qualitat”.

Els arquitectes reclamen també la posada en marxa d'un Observatori de l'Habitatge que pugui reunir dades objectives sobre la situació a les Illes, fer un diagnòstic i establir línies d'actuació de present i futur.