La construcció de pisos continua en caiguda lliure a les Balears, amb un descens d'un 9,8% el 2023

PalmaL'any 2023 va acabar amb la construcció de 1.751 pisos a les Balears, una xifra que suposa una disminució d'un 9,8% respecte de l'any anterior, quan es varen construir 1.943 habitatges plurifamiliars. Pel que fa als habitatges de protecció oficial, se'n varen construir 47, un 49,4% menys que els 93 de 2022. Fins i tot ha caigut la construcció de xalets: mentre que en 2022 se'n varen fer 1.510, l'any passat se'n varen construir 1.482, un 1,8% menys.

En total, el nombre d'obres visades el 2023 pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears (COAIB) va ser de 5.768 (un 0,4% més), 3.233 de les quals varen ser habitatges (un 6,3% menys). Aquestes xifres no fan més que accentuar la caiguda lliure en la qual es troba la construcció de pisos des del 2007, amb un descens d'un 87% respecte dels 14.322 projectes de pisos que es varen visar aquell any. El pressupost total de les obres va arribar a 1.417 milions d'euros (un 7,3% menys) i la superfície que es va emprar va ser d'1,8 milions de metres quadrats (un 5,8% menys).

A Mallorca, es varen fer 4.444 obres (un 18% menys), es varen visar 2.274 habitatges (un 2,9% menys), la despesa va ser de 999 milions d'euros (un 4,3% menys) i la superfície visada va ser d'1,3 milions de metres quadrats (un 2,4% menys). Es varen construir 1.116 pisos (un 6,2% menys) i 1.116 xalets (un 0,5% més).

Tant el degà del COAIB, Bernat Nadal, com el delegat a Mallorca, Joan Cerdà, han reclamat la col·laboració publicoprivada i un model a 50 anys vista per fer front als principals problemes de l'habitatge, com la construcció de més pisos (també protegits), l'accés dels joves a l'habitatge, la rehabilitació del parc actual i la reforma d'habitatges buits perquè es puguin llogar. El col·legi també insisteix en la necessitat d'apostar per les reformes: en el cas dels xalets, només el 25% de les obres va ser de reforma, un percentatge que baixa al 20% pel que fa als pisos. Nadal ha insistit que cal un model urbanístic "de consens", el qual no ha de ser mai "una eina política" dels governs de diferent color polític. "Hi ha d'haver un pacte de la societat", ha afegit.

"No tenim una bolla de vidre del que està passant al mercat immobiliari balear, però sí que sabem el que s'ha de fer: habitatges plurifamiliars", ha continuat el degà, qui ha considerat "un error" el model basat a fer xalets, i més encara en un territori limitat. Per la seva banda, Cerdà ha assenyalat que és evident que "manquen habitatges" en una comunitat amb 40.000 habitants més en només dos anys. "No s'està creant suficient habitatge plurifamiliar i l'Administració pública ha d'estirar d'aquesta activitat, però no és l'única", ha dit en relació amb el treball conjunt de l'Administració pública i el sector privat, a més de comparar la situació a les Illes amb la d'altres territoris europeus, on l'habitatge públic representa entre el 25% i el 30% del parc d'edificació. El delegat també ha assenyalat que cal "assumir" que, en un territori limitat, algunes zones han d'augmentar densitats i alçades, "sense tocar més territori".