La construcció a zones inundables s’ha multiplicat per 35 a Palma des de mitjans del segle XX

PalmaUn dels arguments que la dreta fa servir en el debat polític sobre les zones inundables i la seva urbanització és que “ja hi ha normativa que ho impedeix”. Però la realitat demostra el contrari: la construcció a zones inundables a Palma s'ha multiplicat per 35 entre 1956 i 2018, segons les dades de l’estudi del geògraf i actual director de RiscBal, Joan Estrany. L'any 1956 “només hi havia 7 hectàrees ocupades, i ara ja se superen les 251”, explica Estrany a l’ARA Balears. La part més important d’aquesta urbanització s’ha produït des del boom turístic per "l’arribada massiva de nova població, que calia ubicar". "No es va tenir en compte en cap cas el fet que les cases es construïssin damunt zona inundable”, lamenta.

A causa de la construcció descontrolada i l'especulació que ha sofert el territori, avui dia hi ha almenys 150.000 persones que viuen dins una àrea amb risc d'inundació a les Illes. "Només a Palma i Marratxí n'hi ha 123.000", remarca Estrany. En tot cas, tant a Palma com a la resta de municipis, la concessió de llicències en zona inundable s'ha fet de manera constant, sense importar la condició del sòl. S’han duit a terme plans parcials “sense tenir en compte les zones inundables tot i que l’Estat les té clarament identificades”, assenyala un expert en urbanisme que demana no ser identificat. Això ha passat al sòl rústic, tant a Palma com a la resta de municipis.

Les administracions no poden dir que no ho sabien, perquè la informació sobre zones inundables està disponible des de fa dècades –fins i tot segles– i es va perfeccionant amb el temps. L'Estat disposa actualment d'una plataforma, el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, amb un cert nivell de detall, si bé és cert que no permet "aprofundir el que caldria". "Es necessari fer una cartografia detallada de les Illes", explica el Geògraf de la UIB Cels García.

Però això, asseguren els experts, no és pretext per deixar construir a zones on es pot comprovar clarament amb les eines disponibles que no s'hi hauria d'haver autoritzat cap creixement. “Basta dir que la inundació més mortífera de la història de les Balears va ser la de Palma l’any 1403, perquè tinguem una idea de des de quan convivim amb l’amenaça. Aquella va matar 5.000 persones, i la població de la ciutat només era de 25.000. Per això es va decidir desviar la Riera”, explica Estrany.

El Pla Hidrològic estableix que “no es poden construir habitatges unifamiliars en zona inundable”, però aquesta norma s’incompleix per sistema “perquè manca una cartografica clara i detallada, que ningú mai no ha posat en marxa". "No ha interessat, i els ajuntaments han pogut consentir construccions irregulars”, lamenta l'expert en urbanisme.

Manca de control dels consells

Un dels motius que, en el cas del sòl rústic, ha provocat el descontrol en la construcció a zones inundables és la manca de control dels consells insulars pel que fa a les llicències. Els expers assenyalen un exemple flagrant al Consell de Mallorca, quan el conseller de desenvolupament local Joan Font (al mandal 2015-2019) va remetre a tots els ajuntaments una comunicació explicant que no calia que li enviassin les decisions respecte de les llicències urbanístiques. Històricament el Consell de Mallorca havia controlat el compliment de la normativa, però des d’aleshores això es va deixar de fer.

“Si un ajuntament sap que no el vigila ningú, l'atorgament de llicències encara es torna més arbitrari. No hi ha una cartografia clara, és cert, però amb aquest pretext s'han fet bestieses", afirma aquest expert en urbanisme amb el que ha conversat l'ARA Balears.

Pel que fa a les negociacions per tirar endavant la redacció final de la llei de simplificació administrativa, el PP té instruccions per part de l'Executiu de no permetre la construcció de noves edificacions en zones inundables, mentre que sí que es vol mantenir la legalització de totes les cases ja construïdes, per molt que també siguin dins zones de risc. A canvi, s'obligarà als propietaris a fer un projecte molt complet i a inscriure a les escriptures la condició de zona de risc.