La constructora de l'edifici calcinat a València era catalana i presumia d'una façana "difícilment inflamable"

València“Façanes amb alumini tipus Alucobond difícilment inflamable o no inflamable” i un edifici de “la màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments”. Així presumien fa disset anys la promotora immobiliària d'origen català Fbex i la marca Alucobond de l’immoble calcinat dijous al barri de Campanar de València, que ha deixat almenys nou morts. Fundada originalment a Barcelona el 1918, la companyia va ampliar els seus negocis per l’àrea mediterrània amb edificacions a les Balears, Múrcia i el País Valencià, fins a assolir una plantilla de fins a 229 empleats el 2007 i tindre intenció d'aixecar fins a 10.000 habitatges a tot l'Estat. El 2010, però, va entrar en concurs de creditors.

Una de les principals hipòtesis sobre per què es va propagar tan ràpidament el virulent incendi que dijous va devorar un edifici de catorze plantes en poc més d'una hora és el revestiment de la finca, construïda el 2005. Tot i que les causes encara no estan confirmades, dijous, diferents experts assenyalaven els panells que fan de revestiment estètic i d'aïllament tèrmic, és a dir els que protegeixen les finques i els residents de les temperatures extremes, tant a l'estiu com a l'hivern, com a propagadors de les flames. El material que es va fer servir era l’Alucobond, que es classifica com a composite perquè és una barreja d'elements sintètics. En aquest cas estava format per dues làmines d’alumini i un “material innovador” i "difícilment inflamable o no inflamable". A aquest caldria sumar els compostos que s'empren per enganxar les làmines a l'edifici.

En els seus vídeos promocionals, que s'han rescatat de l'hemeroteca prop de dues dècades després, l'empresa definia els edificis ara devorats per les flames com a "avantguardistes i singulars" i "units per un espectacular ascensor panoràmic", amb la "màxima qualitat" en els materials de construcció i modernes instal·lacions. A més, es vantava d’aplicar “rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d'edificació”.

Per aixecar el seu edifici, i tal com ha avançat Eldiario.es, la promotora va comptar amb el suport financer de Banesto. Però no va ser suficient i, a causa de la fallida del sector immobiliari entre els anys 2005 i 2008, la companyia va entrar en concurs de creditors. Així, la insolvència de l’empresa hauria provocat que deixés un deute de 27,7 milions amb les administracions públiques i d'uns 1.100 milions d'euros amb diverses entitats financeres que posteriorment el van refinançar. També va aplicar un expedient de regulació d'ocupació que va afectar 82 treballadors (només en van quedar vuit en plantilla). Finalment, el 2010, i amb un deute de 671 milions d'euros, va entrar en concurs de creditors. El concurs va acabar el 2017 per inexistència de béns.

Origen a Sant Cugat

Segons la informació de Eldiario.es, l'accionariat de la societat estava controlat majoritàriament per l'administrador únic Juan Parada Henares, que posseïa directament el 49,07% a més d'un 23,28% a través de Gestió i Tramitació d'Habitatges SL i d'un 9,69% amb la firma JP Sica SL. La resta, amb el 17,96% de les participacions, eren altres socis que no detallen el balanç. Juan Parada Henares figura actualment com a conseller delegat de Catalana Internacional de Valoracions SA, administrador únic de Nunda Project SL i de Juanpar II SL. Segons Eldiario.es, l'empresari és oriünd de Sant Cugat i va declarar com a testimoni davant el jutge Pablo Ruz en la causa que va investigar el presumpte blanqueig de capitals de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident de la Generalitat de Catalunya. El promotor va negar conèixer els Pujol.