Consuelo Pérez: “El metge forense no només fa autòpsies”

PalmaConsuelo Pérez és odontòloga forense i actualment dirigeix l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de les Illes Balears. A més, és professora a la UIB, on imparteix les assignatures d’anatomia, histologia i radiologia al grau d’Odontologia.

Tendim a relacionar els metges forenses amb els morts i, concretament, amb les autòpsies, però a l’Institut de Medicina Legal també s’ofereixen serveis de medicina forense clínica per a persones vives. Al Servei de Clínica s’ofereixen serveis de lesionats de tot tipus, ja sigui per accidents de trànsit, agressions laborals o valoracions de tipus pericials, un àmbit que abraça les incapacitats, la psiquiatria forense i l’estudi de toxicomanies, entre d’altres. També es duen a terme serveis de guàrdia, tals com l’aixecament de cadàvers i els reconeixements d’agressions sexuals.

Pérez diferencia els morts a través de dues grans tipologies: per una banda, els “cadàvers frescs”, aquells que es moren de manera natural i que necessiten un autòpsia; normalement es tracta de persones més joves de 50 anys. També s’inclouen en aquest grup les morts accidentals. D’altra banda, l’altra agrupació que fa Pérez és la dels esquelets trobats en les exhumacions, ja siguin fosses, camps o sòls subterranis de temples. La diferència d’aquestes dues tipologies de cadàvers és important també a l’hora d’estudiar-los, ja que es necessiten tècniques diferents i els objectius són diferents.

Cada persona és un món

L’estudi d’un cadàver “fresc” té com a base dos objectius: en primer lloc, descobrir les causes de la defunció; en segon lloc, establir l’etiologia medicolegal, és a dir, determinar si es tracta d’una mort legal o il·legal. Com a exemples de mort il·legal trobam els suïcides o les defuncions per homicidi.

Les proves fetes a la sala d’autòpsies comencen amb l’examen extern, que engloba l’estudi de la roba i altres objectes personals del cadàver que permetin completar-ne la identificació. A continuació, se’n fa l’examen intern, és a dir, es du a terme un estudi macroscòpic de les vísceres cranial, toràcica i abdominal. També es tenen en compte les possibles lesions visibles en el cadàver que puguin ser la causa d’alguna patologia concreta. El treball es pot completar amb diferents anàlisis complementàries, com ara per exemple la quimicotòxica, la hispatològica, la criminalística, la biològica o la radiològica.

Per altra banda, estudiar les restes humanes trobades en excavacions té com a objectius principals descobrir les causes de la mort i la data en què va tenir lloc, i establir un perfil biològic de l’individu, és a dir, certificar-ne l’estatura, el sexe i l’edat. Això és possible a través d’un estudi antropològic dels ossos i dels estudis de dentició. La data d’enterrament, que moltes vegades no coincideix amb la de la mort, es pot saber sobretot pels estudis dels objectes que es troben als voltants de les restes i analitzant els estrats en els quals estaven enterrats, ja que de vegades es troben llavors de plantes d’alguna època concreta. Alguns cops és necessari realitzar l’estudi de carboni catorze, que permet valorar el temps que fa que l’individu és mort.

De la teoria a la pràctica

Dels enterraments, també n’hi ha de diverses tipologies: algunes de semblants entre elles i altres de totalment contradictòries. En excavacions, ens podem trobar enterraments col·lectius, enterraments particulars i fosses comunes relacionades amb enterraments il·legals.

Aquest darrer és el cas de les tres germanes que varen ser trobades en una fossa clandestina a Putumayo, Colòmbia. Es tractava d’un de tants assassinats per part de les guerrilles colombianes, en concret de les FARC. Els guerrilers varen confessar la ubicació d’algunes de les fosses on havien ocultat els incomptables cadàvers víctimes de les seves intervencions. Ho varen fer després que s’establís la llei de pau, l’any 2002. Llavors es va activar el protocol per dur a terme les excavacions i la recuperació dels cossos, que varen poder ser identificats a través de la prova d’ADN, ja que els seus familiars directes eren vius. A través de l’estudi exhaustiu dels cossos i dels objectes que aparegueren als seus voltants, entre els quals hi havia roba interior, es va certificar que aquestes al·lotes havien patit abusos sexuals i, a més a més, gràcies a les marques que tenien a les cervicals, es va saber que havien estat torturades.

Un altre dels exemples exposats per Pérez és el de la troballa d’un senderista mallorquí que havia desaparegut feia anys. Quan un excursionista va trobar-ne les restes, entre aquestes hi havia roba esportiva.

El cadàver presentava un traumatisme cranioencefàlic i diversos politraumatismes a la resta del cos, indicis directes que el senderista havia patit una caiguda que li va causar la mort. Així doncs, en l’etiologia medicolegal es va determinar una mort violenta. I a través dels estudis dels ossos, es va certificar que la persona havia perdut la vida feia quatre anys, la qual cosa va ajudar a relacionar la troballa de les restes amb el senderista que havia desaparegut anys abans.