BarcelonaL’àcid palmític, un dels sospitosos habituals de les dietes alimentàries poc saludables, acaba de rebre un nou testimoni que enfonsa encara més la seva presumpció d’innocència. Si des de fa uns anys se l'acusa de ser responsable d’augmentar els nivells de colesterol o d’incidir negativament en l’aparició de malalties cardíaques, ara és el torn de valorar el seu paper en el càncer. I tal com se sospitava ara fa tot just quatre anys, s’ha vist que aquest àcid, un dels components majoritaris de l’oli de palma, desencadena un mecanisme que afavoreix l’activitat de les cèl·lules metastàtiques i, per tant, el risc de generar tumors a distància. De la mateixa manera, indueix un efecte memòria que fa que el comportament sigui més agressiu. La recerca, liderada per l’investigador Icrea Salvador Aznar-Benitah, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, es publica aquest dimecres a la revista Nature.
Els resultats de la investigació revelen que aquest fenomen, que podria ser universal per a tota mena de tumors sòlids, es dona en més proporció quan consumim una dieta rica en àcid palmític, un àcid gras saturat d’origen vegetal present en multitud d’aliments processats, a més de la carn o els lactis, cosa que el fa gairebé inevitable a efectes pràctics. “Quan un tumor s’exposa a l’àcid palmític s’activen mecanismes que fan que les cèl·lules que se’n desprenen tinguin un potencial metastàtic més agressiu”, detalla l’investigador. A més, aquesta exposició, que prové de la dieta, genera en determinades cèl·lules del tumor la capacitat de guardar en la seva memòria aquest mecanisme. “El tumor té memòria de l’àcid palmític, de manera que futures exposicions tornaran a desencadenar el procés metastàtic”, afegeix.
En la investigació, centrada en càncers orals i melanomes, s’ha detectat que aquest fenomen només passa a una petita població de cèl·lules del tumor. “Els tumors són heterogenis per definició, cosa que implica que coexisteixen molts tipus cel·lulars”, diu Aznar-Benitah. En aquest cas, es tracta de cèl·lules amb una expressió de la proteïna CD36 positiva. “Les hem identificat a la perifèria del tumor, i en conjunt amb prou feines representen entre l’1% i el 5% del total”. Com se sap des de fa anys, cada dia es desprenen cèl·lules canceroses d’un tumor. Si bé una gran majoria són inviables o acaben sent destruïdes pel sistema immunitari, una part molt petita s’infiltra al sistema sanguini i arriba a un punt distant en el qual acabarà arrelant i generant un nou tumor. Lògicament, les primeres a desprendre’s són les de la perifèria. I si són CD36 positives, incorporaran la caixa d’eines que necessiten per produir la metàstasi.
La línia de recerca de l’equip d’Aznar-Benitah va donar els seus primers grans resultats l’any 2017, quan va corroborar que efectivament l’àcid palmític podia tenir efectes cancerígens. Els nius resultats en detallen el mecanisme. A més, la comparació amb diferents tipus de tumor, com mama, ronyó, pulmó i pàncrees, entre d’altres, a partir de bases de dades d’accés públic a disposició dels científics, “suggereix” que també contenen poblacions de cèl·lules CD36 positives que acaben derivant en metàstasis agressives. La investigació també posa de manifest que el bloqueig d’aquesta proteïna redueix, pràcticament fins a la desaparició, el risc de fer metàstasi. Aquesta característica s’ha traduït en forma de diverses patents i en la posada en marxa d’una empresa biotecnològica per al desenvolupament de fàrmacs basats en la inhibició de la proteïna CD36. L’empresa ha captat 30 milions d’euros d’inversió entre els anys 2019 i 2020.
Què és l’oli de palma i on el podem trobar?
L’oli de palma és un dels greixos que es consideren perjudicials per a la salut cardiovascular per la presència d’àcid palmític en la seva composició. Hi és tan present que pot arribar a tenir concentracions de fins al 50%. El 2017 l’investigador Salvador Aznar-Benitah ja va demostrar el seu potencial cancerigen en un treball publicat a Nature, i ara n’ha detallat el mecanisme i possibles opcions terapèutiques a la mateixa revista.
Més enllà dels efectes negatius per a la salut, el problema de l’oli de palma és que s’extrau d’una planta d’origen africà que té una altíssima productivitat per hectàrea si es compara amb altres olis. Això va provocar el seu salt a Amèrica, primer, i al Sud-est Asiàtic, després, amb països com Birmània o Tailàndia al capdavant de la producció mundial. La planta, però, necessita espais com torberes o deltes fluvials per créixer en condicions òptimes, cosa que provoca la desforestació de l’entorn i la pèrdua de biodiversitat.
Així doncs, el problema ambiental s’afegeix al de salut en l’obtenció d’un producte que és especialment rendible per a la indústria d’aliments processats o elaborats, la pastisseria industrial o fins i tot la cosmètica. La clau és el seu punt de fusió, que permet mantenir la forma de l’aliment i que dona una textura suau al producte final. En molta menys proporció es troba en productes lactis o la carn.
![Indonèsia és el principal productor d’oli de palma del món, seguit de Malàisia.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
