Consum reconeixerà els drets lingüístics sense revertir del tot la retallada de Bauzá

PalmaSet anys després que José Ramón Bauzá eliminàs qualsevol protecció del català en l’àmbit del consum, el Govern balear vol aprovar una normativa que reconeixerà, de nou, els drets lingüístics de la ciutadania. L’esborrany de l’avantprojecte de llei de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears dedica un apartat a la salvaguarda dels drets lingüístics –l’article 29 del Capítol V–, però, malgrat l’avanç, no es reverteix completament l’envestida del Govern del popular. L’Executiu preveu que l’esborrany actual ja sigui definitiu i entri a Consell de Govern properament, encara que no tenen una data definitiva.

En concret, l’avantprojecte estableix que els consumidors “tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears i no poden ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin”. Així mateix, especifica que “tenen el dret de rebre en la llengua oficial que triïn”: documents d’oferta de productes i serveis, informació i documentació precontractual i contractual, instruccions d’ús i consum dels béns i serveis, contractes de tota mena i la documentació annexa. Aquest mateix punt obliga les empreses a “informar els consumidors dels drets lingüístics” i que els productes amb denominació d’origen de les Balears o fets artesanalment i comercialitzats a la comunitat duguin la informació en català. El text també estipula com a infraccions el fet d’incomplir els drets lingüístics i “incórrer en conductes discriminatòries”. Cal dir que la Llei de consum vigent ara mateix només es refereix a l’aspecte lingüístic en el punt en què estableix que “la informació facilitada al consumidor ha de figurar almenys en una de les dues llengües oficials”.

L’esborrany del nou avantprojecte va més enllà i inclou el concepte “drets lingüístics”, però no recupera altres punts rellevants de la Llei d’ordenació comercial aprovada pel Govern de Francesc Antich el 2001 i derogada per Bauzá el 2014. La norma impulsada pel primer Pacte de Progrés incloïa en un article que, en els establiments amb més de tres treballadors, els consumidors tenien dret a ser atesos en la llengua oficial de les Balears que escollissin. A més, formulava que la informació de caràcter fix i els documents d’oferta i serveis als establiments oberts al públic havien de ser redactats almenys en català. Aquests supòsits no entrarien en el nou text normatiu.

“La llei avança bastant, és útil perquè no es donin situacions de discriminació lingüística de cap manera i cerca la fórmula dins el que diu la Constitució perquè la llengua catalana sigui un valor reconegut”, defensa el director general de Consum, Fèlix Alonso. Assegura que “el fet que no hi hagi discriminació ha de ser la nostra batalla” i afegeix que allò important “és de quina manera interpretes la llei perquè això sigui possible; la voluntat política és un element fonamental”, subratlla. Fonts de la Direcció General de Política Lingüística subratllen que l’avantprojecte de llei “no garanteix l’atenció en la llengua oficial triada pel ciutadà” precisament perquè el text parla del dret de ser atès “en alguna de les dues llengües oficials”, però no en la que esculli el ciutadà. En aquest sentit, subratllen que “els aspectes lingüístics regulats en la Llei 11/2001 encara no han estat recuperats, set anys després”. Així mateix, consideren que la manca de regulació en aquest àmbit “deixa desemparats els ciutadans i fa possible que es produeixin casos greus de discriminació per raons de llengua”. Casos que –asseguren– han arribat a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i que, “si es produïssin per altres raons diferents de la lingüística, es considerarien intolerables”, emfatitzen. El departament de Beatriu Defior recorda que la Llei de Normalització Lingüística “reconeix que els ciutadans es poden adreçar en català, oralment o per escrit, a les empreses privades”, però, malgrat el reconeixement legal d’aquest dret, “ara com ara no existeix cap regulació que garanteixi que qualsevol ciutadà podrà exercir-lo sense problemes en les relacions de consum”.

El professor de Dret Penal de la UIB, Antoni Llabrés, considera que el projecte de l’Executiu és “un avanç significatiu cap al reconeixement dels drets lingüístics”, però coincideix amb Política Lingüística a afirmar que “no protegeix el català específicament” perquè, tal com està redactat, “no preserva de manera suficient el dret d’opció lingüística del consumidor”. “Sí que ho faria si digués que el ciutadà té dret a ser atès en la llengua oficial que triï”, afirma. Llabrés diu que els altres aspectes que no es rescaten d’aquella norma –fonamentalment els referits a la retolació i el cas dels menús i cartes de la restauració– es podrien incloure dins l’avantprojecte o bé modificant altres lleis, com l’actual llei de comerç o la de turisme.

Els límits del TC

Les sentències del Tribunal Constitucional (TC) del 2017 i del 2018 al Codi de Consum català marquen els límits jurídics amb què es podria topar la futura llei de protecció dels consumidors. En general, el TC va concloure que “el deure de disponibilitat lingüística s’ha de conciliar amb la llibertat d’empresa”. Així, s’entén que “els poders públics poden posar condicions al lliure exercici de l’activitat econòmica, però han de ser proporcionades amb un objectiu constitucionalment legítim, que en aquest cas seria la protecció de la llengua”, explica Llabrés. A més a més, la jurisprudència constitucional estableix que, en les relacions privades, no es poden imposar obligacions individuals d’ús d’una llengua “de manera general, immediata i directa”.

Amb aquest marc, el professor de la UIB considera que queda oberta la porta a introduir una certa obligació lingüística a les empreses, i que es podria modular en funció del volum i la naturalesa de l’empresa, similar a com es va fer en la llei del 2001. D’aquesta manera, es podria anar “des d’un nivell d’exigència màxim” en el cas de grans empreses que presten serveis generals (telecomunicacions, subministraments energètics, transports, etc.) “fins a obligacions menys categòriques” per a petites i mitjanes empreses. “Fins i tot es podria preveure un període d’adaptació progressiva amb mesures de suport des de les administracions públiques”, afegeix. Així i tot, Llabrés admet que és un “terreny movedís”, perquè el TC encara no s’ha pronunciat en aquest sentit d’una manera tan específica”.

Per la seva banda, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, opina que l’avantprojecte “és una passa a favor de la llengua i ho reconeixem, però ens sembla insuficient”. Sosté que durant els sis anys de Govern del Pacte amb Francina Armengol al capdavant “s’ha aturat la maquinària contra la llengua de Bauzá, però no s’ha estat capaç de revertir-ne els danys”. Amb tot, el marc jurídic que tenen les Illes actualment “deixa molt de camí per recórrer, però no s’ha exhaurit per manca de voluntat política”, segons De Luis. “En aquest punt, el president de l’Obra Cultural valora que “un dels triomfs de Bauzá ha estat inocular als governants la falsedat que hi ha conflicte amb la llengua, malgrat que al carrer aquest conflicte no existeix”.

“El Govern s’ha deixat marcar la política per Vox, i qualsevol cosa que pugui generar un exabrupte els fa por”, argumenta el portaveu de la Plataforma per la Llengua a les Balears, Ivan Solivellas. Qualifica de “molt greu” que l’avantprojecte no recuperi, “com a mínim, la normativa anterior al 2014”. Afirma contundent que “avui dia els drets lingüístics en el consum han desaparegut” i que l’Executiu “no ha complit amb els compromisos adquirits amb la Plataforma”. Pels motius que exposa, el portaveu de l’entitat assegura que, si no es va més enllà amb la protecció del català, “els defensors de la llengua els castigarem a les urnes, a tots tres partits”.

Comerços en català

Cada vegada més el català retrocedeix en la retolació i la informació dels comerços de les Balears, sobretot als centres urbans. Però encara hi ha molts establiments que resisteixen i mantenen i potencien la llengua pròpia. Un exemple són les dues botigues del Fornet de la Soca, situades al centre de Palma. Tota la cartelleria, l’etiquetatge i la retolació està en català i els seus propietaris, Tomeu Arbona i María José Orero, marquen com a requisit per treballar amb ells el domini de la llengua catalana. “Nosaltres parlam només en català des d’un inici, i si no ens entenen ens adaptam”, diu Arbona, tot assegurant que “la gent ho entén perfectament i els casos en què se’ns qüestiona són molt minoritaris”. Per ells, “la millor manera de transmetre el producte, que és radicament tradicional i autòcton, és fer-ho en català; no ho podríem fer d’una altra manera”.

A una escala més gran, hi ha l’Agromart, que es va estendre per la Part Forana durant set anys i, des de en fa tres, va fer el salt a Palma. Rafel Figuera, soci fundador de l’empresa, explica que “sempre hem exposat el producte en la llengua pròpia i no tenia gens de sentit canviar-ho en entrar a Ciutat”. Els quatre socis són de famílies pageses de Porreres i la qüestió lingüística “mai s’ha discutit”. “No ho feim per motius polítics, sinó per estima a la nostra llengua i cultura”, ressalta Figuera. 

En les grans superfícies d’àmbit estatal és encara més difícil trobar companyies que apostin pel català: a la gran majoria la seva presència és minoritària. Així i tot, hi ha l’exemple de l’Eroski, que té bona part de la cartelleria fixa en llengua catalana. Fonts de l’empresa expliquen que “està acordat a escala estatal fer la màxima comunicació possible en l’idioma de la comunitat”.