Els clients poden renegociar les quotes de les hipoteques REDAL d'abans de 2011

PalmaEl progressiu increment de l'IPC, i la seva repercussió en l'import de les quotes de les hipoteques variables, ha suposat un vertader maldecap per a moltes famílies, que en molts casos han vist com els imports a pagar han pujat en centenars d'euros. En conseqüència, el risc de desnonament dels que no poden assumir el deute s'ha multiplicat. Per combatre aquesta situació, la Conselleria de Salut i Consum ha presentat aquest dimarts l'informe Informe Financiero sobre el sistema Redito ad Libitum als contractes hipotecaris, en què es parla de les hipoteques REDAL (Redito ad Libitum), signades abans de 2011. Aquests tipus de contracte, en els quals la fórmula de devolució del préstec està mal plantejada o directament no existeix, obren la porta que els hipotecats puguin tornar al deute segons les seves possibilitats, a causa de la mala formulació dels documents per part dels bancs. D'aquesta manera, si es pateixen dificultats econòmiques i les pujades dels interessos del préstec no es poden assumir, el deutor té l'opció de tornar un import menor de la part corresponent a l'amortització del deute, per compensar l'increment dels interessos.

Per mitjà d'aquest procediment, el banc manté el seu benefici –els interessos–, i el client pot ajornar el pagament del deute en si. En el marc de la presentació de l'informe s'ha fet molt incís que els ciutadans que tenen hipoteques signades abans de 2011 han de revisar la clàusula 2 dels seus contractes, referent a l'amortització del deute, i la manera en què s'hauran de tornar els doblers. L'autor de l'estudi, Guillem Bou, ha explicat que sempre s'ha d'establir una fórmula correcta que determini com variarà la quantia a pagar en funció de diferents situacions d'augment o descens de l'IPC. A més, el client ha d'entendre perfectament la fórmula. La sorpresa, ha dit, "és que molts contractes anteriors al 2011 no incorporen cap fórmula, perquè en aquell moment, i en els anys anteriors del boom immobiliari, ningú tenia gaire interès que el client pogués saber a què s'exposava. L'objectiu era signar el màxim d'hipoteques possible". Fins al 2011, ha explicat Bou "al contracte es fixava la primera quota, i la resta s'anaven veient, de manera que el client no sabia el que hauria d'anar pagant durant tota la vigència del préstec".

Una situació "abusiva"

A partir del 2012, la UE determina que aquest procediment va en clar perjudici de l'hipotecat i fixa que la informació ha de ser clara. "D'aquesta manera, s'estableix que, si l'IPC Baixa, també ho fa la quantia a pagar, i si puja, s'incrementa, així com insta a fugir dels tecnicismes que compliquen la comprensió per part dels clients", ha dit Bou. En el cas de les hipoteques REDAL, és el banc el que fixa les condicions de devolució de manera unilateral, perquè no indica de manera clara com es retornarà el deute, una circumstància que Bou ha considerat "abusiva".

De fet, l'autor de l'informe ha exposat que "és el Banc d'Espanya el que dona una ordre en la qual es diu que les clàusules de les hipoteques no es poden fixar unilateralment. Aquest circumstància obre la porta a renegociar el préstec per part del client afectats per aquesta situació. Es dona la paradoxa que mai pots deixar de pagar els interessos, però únicament pagant un cèntim d'amortització, pots mantenir la hipoteca en vigor. El deute queda pendent, o fins i tot, s'incrementa, però hi pot haver gent a la qual li interessi aquesta situació, perquè té casuístiques temporals de desocupació o de falta de liquiditat". A més, el Banc d'Espanya també estipula que, en negociar la hipoteca, les entitats han de presentar tres o quatre exemples de com impactaria una eventual pujada de l'Euríbor en la quota a pagar, i dir, per exemple, que en els darrers 15 anys, el màxim registrat de l'Euríbor ha estat un 5% i el mínim un 1%, per tal que el client tingui una visió contextualitzada de com pot evolucionar el seu deute, una situació que no es dona en les hipoteques REDAL.

En el marc de la presentació de l'informe, el director general de Consum, Félix Alonso, ha dit que amb la publicació d'aquest document "es pretén frenar el nombre de desnonaments, que en la majoria de casos es deuen a l'impacte d'aquest tipus de contractes". En aquest sentit, ha explicat que s'està gestionant el cas d'un ciutadà de Menorca, "que té una situació que compleix moltes de les casuístiques que preveu l'informe. Ara, l'equip jurídic analitza la situació, i en cas que es vegin defectes –des del punt de vista del consum, com de publicitat enganyosa– que donin lloc a sanció, s'actuarà", una situació que podria ser útil al client per donar força a la seva posició en cas d'haver d'anar a judici contra l'entitat bancària. Per altra banda, ha afegit que moltes famílies afectades per les REDAL "difícilment poden pagar els serveis d'un advocat, raó per la qual seria positiu que les entitats s'obrissin a negociar fórmules perquè la gent pogués tornar els seus préstecs d'una forma més relaxada, sense necessitat d'haver d'arribar als tribunals".

En el marc de la presentació de l'informe, s'ha exposat el cas del Banc Sabadell, "que l'any 2007 va reconèixer que s'havia equivocat, i va obrir la porta a la renegociació dels contractes hipotecaris", ha assegurat Bou, un exemple que "seria bo que s'anés ampliant a la resta d'entitats afectades" per aquest tipus de situacions.