La contaminació pot causar tants morts per ictus com el tabac

BarcelonaEls casos d’ictus han augmentat ràpidament arreu del món des de l’any 1990. La principal raó és demogràfica: hi ha més població que viu més anys i, amb l’edat, s’aguditza el risc de patir una interrupció del flux sanguini al cervell. Però com passa amb qualsevol malaltia o problema de salut, hi ha molts altres condicionants que poden predisposar o afavorir per patir un ictus. Ara una exhaustiva revisió de la informació recopilada pels sistemes sanitaris de 204 països ha permès descriure una vintena d’hàbits i factors ambientals que haurien fet créixer aproximadament el 84% dels casos documentats d'ictus entre els anys 1990 i 2021. Per primera vegada un estudi sosté que la contaminació hi contribueix –sobretot en el que té més mortalitat associada, l’hemorràgia subaracnoidal– a un nivell equiparable al tabac. Els resultats d’aquesta investigació es publiquen a la revista The Lancet Neurology i es presentaran a l’octubre al Congrés Mundial d’Ictus a Abu Dhabi.

L'ictus es considera una de les tres primeres causes globals de mortalitat i discapacitat. Segons aquest estudi, fa unes dècades els factors anomenats de risc metabòlic –obesitat, pressió arterial alta i colesterol alt– eren els que més contribuïen en les possibilitats de patir algun tipus d'accident cerebrovascular –s’hi observaven en fins a un 70% dels casos–, però aviat els condicionants conductuals i ambientals es van sumar a l’equació. Així, amb les dades més recents, les del 2021, hi hauria quatre factors decisius darrere de l'increment “considerable” de casos registrat de les últimes tres dècades. 

Si bé hi ha diferències en funció del tipus d’ictus i de l’edat del pacient, els investigadors conclouen que els condicionants més freqüents són la pressió arterial, la contaminació atmosfèrica, el tabaquisme i el colesterol. A més, diuen, les altes temperatures han augmentat un 72% els accidents cerebrovasculars des del 1990. 

“Aquest estudi suposa probablement una de les aportacions més importants dels darrers 30 anys al camp de l’epidemiologia global de l’ictus”, afirma el neuròleg del Centre d’Ictus de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, Andrés García Pastor, en declaracions a Science Media Centre (SMC). L'expert destaca que aquest informe ha identificat i confirmat la relació de determinats hàbits o estils de vida individuals (com ara el consum de begudes ensucrades, l’escassa activitat física, una dieta pobra en greixos poliinsaturats o l’obesitat) amb el risc d’ictus, però també altres factors ambientals (i que, per tant, no poden ser corregits a escala individual). “Això demostra que les estratègies de prevenció han d’anar més enllà dels canvis d’estil de vida personals. Són necessàries polítiques globals contra la contaminació i el canvi climàtic”, valora.

Pèrdua d’anys

Liderat per un equip d’investigadors de la Universitat Tecnològica d’Auckland i de la Universitat de Washington, l’informe constata que el nombre d’afectats per ictus al món l’any 2021 va créixer en 11,9 milions (un 70% més des del 1990) i que la incidència en persones de menys de 55 anys també ha augmentat substancialment, especialment als països d’ingressos alts. 

Els avenços tecnològics i la ràpida actuació dels professionals davant dels símptomes –també de la mateixa població, que a poc a poc aprèn a identificar-los– ha permès augmentar el nombre d’afectats que sobreviuen a aquests episodis cerebrovasculars. Així, el 2021 es van superar els 93 milions de persones recuperades (un 86% més que fa 30 anys). Ara bé, i malgrat que la mortalitat sembla que ja no creix al mateix ritme, s’estima que ara els pacients d’ictus perden molts més anys de qualitat de vida: si l’any 1990 l’ictus provocava una pèrdua global de 121 milions d’anys de vida sana, actualment en són 160 milions. 

Els investigadors qualifiquen la tendència a l’alça dels casos d’ictus de “repte de salut pública”, però són optimistes amb el fet que les mesures preventives que s’han introduït els últims anys estan ajudant a reduir-ne la càrrega global –mesurada per la incidència, la mortalitat i els anys perduts de qualitat de vida–. En concret, assenyalen que tenir una bona dieta abaixa entre un 30% i un 40% el risc de patir un ictus; que limitar l’exposició a la contaminació ho redueix en un 20% i que deixar de fumar ho fa en un 13%. Això, suggereixen, evidencia que les estratègies per reduir l’exposició a aquests factors de risc durant les últimes tres dècades, com ara impulsar zones d’aire net i prohibir fumar en espais públics, funcionen. 

Canvi climàtic i obesitat

“Amb el 84% de la càrrega d’ictus vinculada a 23 factors de risc modificables, hi ha grans oportunitats per alterar la trajectòria del risc d’ictus per a la pròxima generació”, afirma Catherine O. Johnson, coautora de l’article. La investigadora destaca la importància de fer accions climàtiques urgents per reduir la contaminació de l’aire, així com intervencions centrades en contenir l’obesitat i controlar el sucre en sang i el consum de productes ultraprocessats i ensucrats. En aquest sentit, O. Johnson destaca la necessitat de fer més publicitat de les estratègies de prevenció de malalties cardiovasculars entre els joves.

L’estudi també fa una crida a implementar “amb urgència” mesures per millorar la vigilància i la prevenció de l’ictus, l’atenció aguda i la rehabilitació a tots els països. Per a García Pastor, la rellevància d’aquest article és que documenta que les estratègies de prevenció de l’ictus posades en marxa pels països són molt diverses i sovint “inadequades o insuficients” depenent del seu nivell econòmic. La càrrega global de l’ictus és molt més elevada a les regions d’Àsia Oriental i Central i a l’Àfrica subsahariana.