Oriol Lafau: “Continuam desbordats, però ja no hi ha aplaudiments”

PalmaOriol Lafau és, des del 2015, coordinador autonòmic de Salut Mental. Durant aquest temps, ha estat l’encarregat de coordinar i implementar el primer Pla estratègic de salut mental de les Illes, que el coronavirus ha obligat a sotmetre a un canvi constant. Explica les conseqüències de la pandèmia en la salut mental, i quin paper ha jugat aquesta àrea sanitària en el disseny de les polítiques per contenir els contagis de covid-19.

Com ha afectat el covid-19 l’atenció a persones amb problemes de salut mental?

Ha fet que canviem moltes coses. Per primera vegada, hem fet atenció telefònica o telemàtica i ha funcionat molt bé. Ens ha sorprès perquè els pacients s’hi han adaptat. Des que va començar la pandèmia fins al juny, van baixar els ingressos als hospitals, hi va haver menys urgències i també van davallar les prescripcions farmacològiques d’ansiolítics i antidepressius.

I el personal sanitari, com està pel que fa a la salut mental?

Quan va començar la pandèmia vam obrir l’atenció psicològica per a sanitaris afectats per la pandèmia i vam atendre, des del març fins a final de juny, unes 95 persones. Va ser tot un èxit. Quan davallaren els contagis, tancàrem el recurs i a final de juliol el vam tornar a obrir. Des de llavors, només 17 persones han acudit al servei.

Quina lectura en feis?

La resposta fàcil seria que ens hi hem acostumat i que en aquell moment hi havia més incertesa. Però jo en tenc una altra lectura. Pens que al principi hi havia una situació social molt afavoridora: tots els ciutadans estaven com units per vèncer el virus. Els sanitaris ho passàvem molt malament, però a les 20 h de la nit teníem els aplaudiments i hi havia una mena de catarsi social que et feia sentir que no estaves sol. Si un té suport, ho té més fàcil per demanar ajuda.

I ara?

En aquests moments, els sanitaris continuam desbordats, però ja no hi ha aplaudiments. Ho vivim d’una manera més egoista i tornam a donar-nos la culpa els uns als altres. Al final, el professional de la salut veu baralla i no té la força per demanar ajuda. Treballa igual, i pateix, però ho fa en soledat.

Hi ha professionals que demanen més ajuda que uns altres?

Els que han demanat més ajuda, tant en la primera onada com en la segona, són els sanitaris que treballen a l’Atenció Primària. També perquè els és més fàcil: estan més a prop de la gent i dels seus problemes, fan una atenció més comunitària.

En aquests mesos, han entrat en tensió les recomanacions per preservar la salut mental i les mesures per aturar contagis?

Hem estat molt demanats a l’hora de muntar les polítiques més a l’engròs, i això també ha estat una sorpresa. Per exemple, a l’hora de confinar residències ens han demanat quines són les repercussions i quines accions es poden fer. Hem tingut un bon paper en les polítiques que han tingut a veure amb el coronavirus, perquè s’han fet de manera més integral.

Com ens tocarà psicològicament tot el que estam vivint?

El que ens espanta més en aquests moments, als professionals que ens dedicam a la salut mental, és la crisi econòmica. Ja va passar el 2008, i no era tan bèstia com la que vindrà ara. Llavors hi va haver un increment d’un 12% de consultes de salut mental. Hi ha veus expertes que alerten que hi haurà un 20% més de consultes de salut mental, i jo hi estic totalment d’acord.

Com més s’allargui la pandèmia, més se n’aguditzaran les conseqüències?

El cervell humà està dissenyat per adaptar-se a les situacions adverses. Així que, com més s’allargui, més ens hi acostumarem. Però no ens acostumam a passar penúries. Per això dic que el problema seran les conseqüències en l’economia.

La distància social i la manca de contacte poden deixar emprempta?

És clar que la part més de tocar l’estam perdent. Però jo sempre dic que les mirades, els somriures i les paraules són importantíssims, que no només ens tocam amb les mans. I és important que ho explotem en aquests moments.

Què passa amb els nins que estan creixent en aquesta clima?

Els que més em preocupen són els nins petits. Entre els 0 i els 3 anys és quan s’estructura el cervell, i quan els infants absorbeixen més. I en aquests moments, tenim una generació que està creixent amb l’aprenentatge que tocar no és bo. Això segurament els marcarà, però encara no sabem com.