Ignasi Casas: "Contractaria el millor professional d’una àrea encara que no sabés ni castellà"

ManacorIgnasi Casas (Barcelona, 1969) és va llicenciar en Física a la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), però un màster en Direcció d’Empreses el va redirigir cap al món de la gestió. El 1995 arribà a l’hospital eivissenc de Can Misses, i en va arribar a ser el gerent. Ara afronta un nou repte a Manacor, en un centre comarcal que d'aquí a només uns anys passarà a doblar la seva superficie.

Com han estat els primers mesos dirigint l’Hospital Comarcal de Manacor?

— L’acollida ha estat molt bona, tal com m’esperava. Fa molt de temps que em dedic a la gestió sanitària i ja coneixia el prestigi i la qualitat dels serveis que té l’Hospital de Manacor. És un centre amb personalitat, vull dir que està molt implicat sentimentalment amb la comarca. De fet, ja va néixer com un model diferent de fer les coses, com una fundació. Si a això hi afegeixes que té una excel·lència tècnica i assitencial notable, fa que tot funcioni bastant bé. Quan era a Can Misses, a Eivissa, el model de qualitat a seguir era Manacor. Amb els anys ha anat evolucionant i ara es plantegen nous reptes. 

El notau més proper?

— Com tot, té coses positives i negatives. Tothom és més a prop per a allò bo i allò no tan bo. Has de tractar més amb els sentiments. El de Manacor és un hospital optimista, no hi ha dubte. Els problemes no lleven les ganes de fer coses. Amb la inquietud d’anar-se movent.

Com evolucionen les obres i de quina manera pot canviar la percepció de l’hospital?

— Hi ha una infraestructura nova que s’ha de posar en marxa, acabar i planificar. La part d’hospitalització, de docència i d’altres espais per reformar… s'hi ha de donar una empenta. Hem de tenir en compte que el pla director és de 2015, és a dir, que les bases tenen gairebé deu anys i s’hi han de fer canvis; en això hi estam fent feina, perquè tot sigui més harmònic. Pel que fa als temps, està previst que la zona quirúrgica estigui ja llesta per al 2027 i que l’hospital sencer estigui acabat l’any 2029.

Hi ha manca de personal? Quina plantilla està prevista per d’aquí a quatre anys?

— No conec enlloc on diguin que no els fa falta gent. Això és positiu, en part, perquè significa que vols fer coses i continuar endavant amb força. Ara mateix tenim una plantilla de 1.200 treballadors i esperam augmentar-la amb 400 més aproximadament quan obrim els nous edificis. Fa poc també hem consolidat 50 places. On sí que és cert que tenim problemes és a l’hora de cobrir la plantilla facultativa, la part mèdica. No trobam anestesistes, professionals de Pediatria, Ginecologia, cirurgians o de Medicina Interna. És complicat, però confiam que s’anirà resolent.

L'habitatge és un hàndicap a l’hora que vinguin?

— Venc de Barcelona, o sigui que no penso que sigui una qüestió rellevant, en el sentit que hi ha llocs pitjors. És cert que hi ha problemes, però és perquè tothom vol venir a viure i treballar aquí. Els serveis corporatius de la Conselleria de Salut ja han engegat una nova manera de treballar per cercar els professionals que ens fan falta, per accelerar el procés que hi havia fins ara.

Com veis que el català ja no sigui un requisit per entrar a fer feina a la sanitat pública?

— Com deia, el que necessitam són professionals, en algunes àrees de manera urgent. Us ho plantejaré d’una altra manera: si pogués contractar el millor professional d’una àrea concreta, encara que no sabés català ni castellà, ho faria? Jo tenc clar que sí. Després ja aprendrà la llengua. Els que feim feina a la sanitat pública som els primers que volem entendre i que ens entenguin. De fet, sempre hi ha cursos interns de català especialitzats en el llenguatge sanitari. Per als qui han de treballar en la part administrativa podríem discutir si ha de ser o no un requisit; a la part mèdica, pens que no.

Com ha de ser els hospitals del futur?

— Cada vegada més petits, però més extensos. És a dir, arribar més lluny però amb edificis més petits. Sembla irònic, ara que doblam la superficie de l’Hospital de Manacor. Però és necessari començar a funcionar de manera més eficient i a col·laborar abans que crear nous serveis per simple qüestió d’espai. Ja hi ha especialistes d’altres hospitals de Mallorca que venen a Manacor, ja sigui a cobrir guàrdies o a operar. Així és com s’enriqueix el sistema.

Està preparat l’Hospital de Manacor per rebre cada vegada més població flotant?

— És ben clar que a l’estiu canvia la tipologia del pacient, passa a ser més d’Urgències, diguem que en canvia el perfil. De totes maneres, és una situació sobrevinguda que afrontam amb normalitat. El turista tampoc vol anar a l’hospital.

La comarca de Llevant és la més envellida de les Balears. Què hi feim, amb això?

— La població envellida és un canvi de paradigma al qual ens hem d’adaptar. Que els pacients crònics que ja coneguem puguin tenir una atenció telemàtica, per exemple. Així com passin els anys ja sabran manejar amb facilitat els telèfons mòbils; això ens farà implementar nous recursos. Per altra banda, el nou hospital de Felanitx, previst per al 2027, tindrà una àrea de convalescència i recuperació que ens ajudarà molt a fer compatibles els espais.

Encara hem d’estar preocupats pel coronavirus?

— Encara se'n detecten casos, però sembla que hem fet un paquet i n'hem ‘normalitzat’ la virulència. A grans trets, està més o menys clar que anirà evolucionant cap a un tipus de grip. Encara diferenciam pneumonies, però és cert que el coronavirus s’ha diluït bastant, afortunadament.

Estam preparats per si torna una pandèmia?

— Aquestes coses arriben quan arriben. Ja teníem experiència amb la grip A, amb l’Ebola o amb la grip aviària… i cada vegada hi hem reaccionat de manera diferent. El que sí que hem après és que hem de tenir el material suficient i a l’abast. Tot i això, encara hi ha una campanya activa de vacunació entre el personal dels centres i entre la població de risc.

Comentaàveu que s’ha de canviar la manera de funcionar. En quin sentit?

— Abans la mentalitat instaurada en el pacient era la de voler quedar més temps ingressat. Ara, excepte alguns casos, volen sortir-ne ràpid i anar-se’n a casa tot i que sigui una hospitalització a domicili. El sistema mèdic ha d’evolucionar amb la societat, creant solucions a les necessitats. Abans la família podia absorbir un malalt, tenia temps per cuidar-lo, ara és un complement a l’assistència que hem d’anar donant fora del centre.

Com és un dia de treball d’Ignasi Casas?

— Em toca treballar molt amb el factor humà. Els professionals van passant pel despatx. Cadascú en la seva àrea en sap molt més que jo. Així que la meva feina és, sobretot, de coordinació, saber dur un equip directiu per projectar l’Hospital de Manacor més enllà. El que necessitam és que tothom sigui generós i compartir. Hi ha serveis que tenen les seves acreditacions de qualitat, però això no ens ha de fer morir d’èxit. Allò veritablement important és ser un circuit, un cos unitari, perquè al final tots hi guanyarem.