Els bancs veten els contractes de lloguer social amb l’Ajuntament de Palma

PalmaCap banc no ha volgut signar ni un sol contracte de lloguer social amb l’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma enguany. Són contractes destinats a famílies en situació de vulnerabilitat i l’any 2016 l’Oficina en va tancar 61. Des de llavors, la xifra no ha aturat de davallar: el 2017 se’n varen formalitzar 28, el 2018 foren 13 i el 2019 només se’n varen signar 7, segons fonts de la Regidoria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament. Basta una dada per entendre la poca predisposició de les entitats financeres a signar contractes de lloguer social: dels 1.759 expedients que l’Oficina Antidesnonaments ha solucionat des que es va crear l’any 2015, només en 137 casos s’ha aplicat aquesta fórmula, un 7,8% dels expedients.

“És una tendència que hem anat observant, però abans s’aconseguien alguns contractes. Ara s’hi neguen rotundament”, explica la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, i afegeix que un dels arguments que donen les entitats és que “el mercat immobiliari ja no és el seu mercat i que volen vendre aquest patrimoni”. Per això, “no es volen fermar amb contractes de tres o quatre anys”, afegeix la regidora.

“Això és una excusa que posen”, assegura l’advocat i militant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Víctor Cornell. “Després es posen a la venda molt pocs d’aquests habitatges i es lloguen a un preu bastant alt”, comenta. Cornell coincideix amb Truyol a assenyalar que la tendència dels bancs i dels fons d’inversió a negar-se a fer contractes de lloguer social “s’ha incrementat, sobretot els dos darrers anys”. “Estan obligats per la Llei d’habitatge a fer-los en els casos d’execucions hipotecàries”, afegeix, “però un cop acabat el contracte es neguen a prorrogar-lo o a fer-ne un de nou, encara que les persones continuïn en situació de vulnerabilitat”, lamenta el misser.

Segons les dades de la PAH, només un 1% dels aproximadament 100 casos en què la plataforma ha assessorat aquest 2020 -rep entre dues i tres consultes cada setmana- han acabat amb un lloguer social. I no és que siguin una o dues entitats les que els evitin. “Són tots els bancs, sense excepcions”, diu Cornell. També critica que, quan un lloguer social s’acaba i es reclama una pròrroga, els bancs s’hi neguen al·legant que aquests immobles ja no són seus. “El que volen és que les famílies abandonin els habitatges per especular”, afirma.

“La majoria d’habitatges que estaven en mans de bancs i que s’han venut a fons voltor han acabat en empreses com Servihabitat o Solvia. Però quan mires el capital social d’aquesta mena d’empreses pantalla, veus que els bancs hi mantenen una participació molt important, en alguns casos superior al 50%”, explica l’advocat.

Dret de tempteig i retracte

Davant la manca de disposició de les entitats privades a fer contractes de lloguer social, l’Ajuntament de Palma ha començat a fer gestions “per activar el mecanisme de tempteig i retracte de la Llei d’habitatge”, explica Truyol. Aquesta norma fa que el Govern sigui el comprador prioritari en les operacions entre grans propietaris -majoritàriament bancs i fons d’inversió- amb immobles procedents d’execucions hipotecàries.

Malgrat que només és el Govern qui pot execir aquest dret, “es podria cedir perquè fos en benefici d’un ajuntament”, explica el director general d’Habitatge del Govern, Eduard Robsy. El dret de tempteig i retracte ja existia abans que fos introduït mitjançant un decret en la Llei d’habitatge el març passat. Però fins llavors “només es podia exercir sobre habitatges de protecció oficial”, comenta Robsy.

De moment, el Govern no ha informat de quants habitatges podran passar a ser de titularitat pública amb aquest mecanisme. “Esperam resultats en poc temps, abans que acabi l’any”, es limita a dir el director general, qui també apunta que els darrers mesos hi ha hagut operacions entre els grans tenidors “més difícils de detectar”. Així mateix, Robsy no atribueix aquesta opacitat al fet que vulguin esquivar la llei balear, sinó que considera que “té més a veure amb interessos fiscals”.

Per part de l’Ajuntament de Palma el que sí que s’ha detectat és que els fons d’inversió han començat a “trossejar les propietats i generar ad hoc empreses noves per no arribar a gestionar deu habitatges i no ser considerats grans tenidors”, explica Truyol. “Aquesta transmissió de les propietats genera opacitat i no és més que un mecanisme per botar-se la llei”, sentencia la regidora.