Els exoplanetes i la cosmologia moderna reben el premi Nobel

BarcelonaEl premi Nobel de Física d’aquest 2019 és del tot merescut, però no per això no deixa de ser sorprenent. De la mateixa manera que amb els anunciats ahir per al guardó de medicina i fisiologia, es torna a retre homenatge a tres pioners. Michel Mayor i Didier Queloz compartiran el premi per haver estat els primers a observar un exoplaneta, és a dir, un planeta fora del nostre sistema solar orbitant, en aquest cas, una estrella de característiques similars al Sol. James Peebles rebrà l’altra meitat del premi pels seus estudis teòrics que han fet de l’estudi de l’Univers una ciència més precisa i, per tant, més previsible, gràcies a l’aportació de les matemàtiques. Queloz és professor de física a la Universitat de Cambridge; Mayor és astrofísic i professor emèrit a la Universitat de Ginebra; i Peebles és professor Albert Einstein a la Universitat de Princeton. La selecció de guardonats no admet pràcticament cap crítica acadèmica, pel seu paper com a iniciadors de branques científiques. Els centres als quals pertanyen, tampoc. Tots tres estan situats en llocs de privilegi en tots els rànquings de qualitat. El prestigi dels Nobel ha quedat salvaguardat.

I és així molt particularment per l’aportació de James Peebles. Segons la Reial Acadèmia Sueca de Ciència, els seus treballs en cosmologia física “van enriquir tot el camp” d’una ciència que encara es basava en la teoria i l’especulació, i la va transformar en una “veritable disciplina científica”. Les seves aportacions han facilitat una “profunda transformació” de la cosmologia els últims 50 anys, un llarg lapse de temps que l’investigador ha dedicat a mirar d’explicar de manera lògica la formació i evolució de l’Univers. De manera més concreta, el veterà investigador canadenc va interpretar la radiació còsmica de fons, essencial per entendre els orígens de l’Univers. De la mateixa manera, en el decurs de la seva carrera ha aconseguit explicar matemàticament la formació de les galàxies i “tot el que veiem de nit al cel”, segons la nota publicada per l’Acadèmia Sueca.

Per la seva banda, Mayor i Queloz, tots dos d’origen suís, rebran la meitat del guardó –que hauran de repartir-se– per haver estat els primers a identificar un planeta fora del nostre Sistema Solar. Va ser l’any 1995 quan van trobar un planeta a l’entorn de 51 Pegasi, una estrella similar al nostre Sol. La troballa va ser àmpliament publicitada tot i que en cap moment es va considerar que el nou planeta fos habitable.

L’observació de Mayor i Queloz tampoc no va ser directa. De fet, la distància, uns 50 anys llum, feia impossible veure’l amb la tecnologia disponible aleshores. El que van veure van ser oscil·lacions periòdiques en la llum emesa per 51 Pegasi, de manera que semblava que cada cert temps la llum s’apagués i es tornés a encendre, la qual cosa que delatava que algun objecte devia provocar l’efecte lumínic. Aquell objecte, batejat amb el nom de 51 Pegasi b, va resultar ser el planeta, que descrivia l’òrbita a l’entorn de l’estrella. L’aportació dels dos investigadors s’amplia, a més, al disseny de tècniques observacionals que han estat útils per identificar altres centenars de planetes els últims 25 anys.

Els premis de l’Acadèmia Sueca d’enguany resolen el que molts astrofísics i cosmòlegs d’arreu del món consideraven una injustícia. No podia ser, s’ha argumentat durant més de 20 anys, que pioners en branques tan determinants de la física no haguessin estat reconeguts. Així, doncs, els Nobel han decidit per una vegada imprimir un caràcter conservador i allunyar-se del reconeixement de ciències de frontera el futur de les quals encara està pendent d'escriure's.