Del control policial a ser invisible: com arriba l'assassí d'Alcàsser a un narcopís de Barcelona?

BarcelonaTothom es va sorprendre quan en un operatiu per desmantellar un narcopís del Raval –un de molts– els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van detenir Miguel Ricart, l'únic condemnat pel triple crim de les noies d'Alcàsser, l'any 1992. Es van sorprendre els veïns, que veien més un toxicòman perdut que un assassí, i alguns agents de la mateixa policia. Estava canviat. Xuclat per les drogues, però també envellit pel temps: fa nou anys va sortir de la presó amb la cara tapada i tothom tenia encara a la retina la fisonomia de quan tenia 28 anys, durant el judici. Tothom es va sorprendre, també, perquè feia molt temps que no se'n sabia res. L'última vegada se l'havia vist en un narcopís de Madrid fa dos anys. La penúltima, gairebé quan va sortir de la presó.

Segons fonts policials i judicials, ara Ricart no tenia cap mena de seguiment o control policial. Ara bé, sí que en va tenir durant una època. Tot i que va ser condemnat a 170 anys de presó, el 2013 va quedar en llibertat, després de desactivar-se la doctrina Parot. Llavors, a instàncies de la Fiscalia, se li va practicar un seguiment no invasiu, una pràctica habitual quan les autoritats volen tenir controlat un objectiu d'alt interès policial o quan un depredador sexual surt de la presó, segons fonts policials. Això va permetre reconstruir tots els passos que va fer l'assassí d'Alcàsser. Per exemple, sortint de la presó va agafar un tren de Ciutat Real en direcció a Linares, i en aquell tren ja hi havia dos efectius policials.

Aquest és el dispositiu que normalment s'utilitza en seguiments no invasius: dos policies i un relleu cada vuit o deu hores, segons expliquen persones que han participat en aquesta mena d'operatius. No es poden acostar al vigilat, no pot saber que l'estan seguint. A més, no són les 24 hores del dia, sinó que s'intenta establir un patró dels seus moviments per tenir-lo controlat. Per fer-nos-en una idea, no hi ha un cotxe de la policia davant de casa seva mentre dorm. De fet, les mateixes fonts apunten que seria impossible fer-ho amb dos agents. En un seguiment intensiu d'un sospitós hi participen alhora uns deu agents que estan especialitzats en tasques de vigilància. En canvi, els seguiments no invasius els practiquen agents de seguretat ciutadana o d'investigació.

Els dos agents que van arribar a Linares en el mateix tren que Ricart sabien que la seva intenció era anar a viure a Còrdova. Ho sabien ells i gairebé tot Espanya, després que la mateixa Moncloa ho confirmés i digués que el vigilaria de prop. Però hi va haver un petit canvi de plans: segons expliquen mitjans com Las Provincias en aquell moment, dues reporteres de Telecinco el van convèncer perquè agafés un tren cap a Madrid i sortís en exclusiva a El programa de Ana Rosa. Segons els mateixos mitjans, va arribar a dormir en un hotel de luxe de la Gran Via pagat per la productora, que a última hora va fer marxa enrere pel gran rebombori que tot plegat havia generat.

Després de (ara sí) passar per Còrdova, Ricart va tornar a València 21 anys després, a només 21 quilòmetres d'Alcàsser. Però no s'hi va quedar gaire estona: va agafar un autobús cap a Catalunya. De cop, els Mossos van començar a fer aquest seguiment. Ho va confirmar el mateix conseller d'Interior, Ramon Espadaler. Dirigents de l'època rememoren que la situació de Ricart se solia tractar en les reunions ordinàries entre Mossos i Interior. Primer va anar a Barcelona i, després, a Girona, on es va intentar renovar –sense sort– el DNI, tal com va recollir en aquell moment el Punt Avui. Poc després, un agent dels Mossos vestit de paisà va entrar a preguntar què havia fet Ricart. Van d'incògnit i mantenen la distància, però una font policial explica que és molt difícil ser indetectables. Amb deu agents és més fàcil repartir-se pel terreny, però amb dos és "impossible". "Ells saben que els estem vigilant", admet.

Ricart, però, no va arribar mai a preguntar als jutjats per què el seguien. Segons diversos advocats penalistes consultats, aquests tipus de seguiments no són il·legals sempre que no es creuin certs límits. No se li pot mirar la bústia, ni la maleta, ni intervenir-li les comunicacions ni parar-lo pel carrer i preguntar-li on va. Si no, s'estaria atemptant contra el seu dret a la intimitat. Els seguiments poden ser més o menys intensius. Hi pot haver una parella de mossos que estan pendents d'ell o a vegades només es comunica a les patrulles de certa zona que de tant en tant mirin per on para. Però no poden ser invasius.

I tampoc se li pot prohibir sortir del país. L'assassí d'Alcàsser ho va fer. A finals del 2013 va marxar de Girona cap a França, i aquí se li va perdre la pista. Algunes informacions van apuntar llavors que al cap de pocs dies ja tornava a ser a Girona, però pràcticament va desaparèixer. Els Mossos voluntàriament van avisar la policia francesa que Ricart havia travessat la frontera. Quan això passa, és molt difícil saber si torna a entrar. Així ho admeten fonts policials, que expliquen que amb confidents i intel·ligència policial es pot detectar una entrada al país, però que en el cas de Ricart era molt difícil. Les seves comunicacions no estaven intervingudes, no feia servir cotxe, no tenia un domicili on algun dia podia tornar a dormir i tampoc no estava establert en cap zona concreta.

Es desconeix fins quan l'ordre de seguiment va estar activa, però Ricart no va aparèixer fins al 2021, en un narcopís de Madrid, enganxat a una droga a la qual ja era addicte el 1992. Ara ja feia unes setmanes que alguns efectius policials el tenien ubicat al Raval, tot i que no tenia cap ordre de seguiment vigent. Amb un perfil discret, ajudava a pujar la compra a una veïna d'avançada edat i intentava no relacionar-se més del compte amb els veïns.