Cooperació balear a la Casamance: l’aigua arriba a les illes Bliss

SenegalL'accés a l'aigua potable és un repte global i crític per raons diferents. Mentre que a les Balears la pressió del turisme en fa un sobre ús i la deficient xarxa hídrica perd milions de tones d’aigua, al Senegal milers de persones manquen d’un accés fiable a aigua potable, com és el cas dels més de 2.000 residents de les illes Bliss Karone.

Per a les famílies d’aquestes illes que arriben a un sou equivalent a 80 euros al mes, els 50 euros que poden arribar a pagar per realitzar un viatge a terra ferma per anar a cercar aigua no és viable. El resultat: una població que fins ara es veia obligada a conservar durant mesos dins grans bidons de plàstic l’aigua de la pluja per beure, cuinar i rentar-se. Els residents aprofitaven l’estació de pluges per omplir incomptables bidons els quals quedaven després a la intempèrie o amagats sota branques a mercè del fort sol durant el mig any que dura l’estació seca.

En el marc del projecte de Millora de l’accés als serveis sanitaris, la ONG de Pollença TASNI amb el finançament de la DG de Cooperació del GOIB, hi havia prevista la construcció de dipòsits d’aigua de 4.000 litres que tenien com a objectiu contribuir a alleujar aquesta situació, però el Pla Senegal Emergent (PSE) ha irromput amb la canalització de l’aigua potable fins a les illes, un esdeveniment molt celebrat pels residents. El PSE és el marc de referència per a la política del polèmic president Macky Sall amb vistes al 2035 a través del foment del capital humà, la transformació estructural de les bases de l'economia i el bon govern.

I és que l’aigua que es consumia a les illes Bliss fins ara no seguia tampoc cap control de qualitat al marge del que cada família implementava (bullir l’aigua, desinfectar-la amb lleixiu, etc). L'aigua potable contaminada pot transmetre el còlera, disenteria i febre tifoide, causant símptomes greus com la diarrea, deshidratació i febre, i representant riscos significatius per als infants com desnutrició i retard en el creixement. Aquestes malalties no només impacten el sistema immunitari de les persones sinó que també afecten indirectament l’economia familiar i l’absentisme escolar. Per aquest motiu l’equip sanitari responsable de la zona ha estat el primer en celebrar aquesta millora més que necessària de les infraestructures, la qual tindrà un gran impacte en tots els aspectes de la vida dels residents de les quatre illes.